Els mitjans de comunicació ens alerten, dia sí, dia també, de l’ascens
del feixisme, i en part hi ha raons per fer-ho, però rebaixen, o només
toquen de passada, una altra realitat: la dels milions de vaguistes a
tot Europa i a altres indrets. Fins i tot a Alemanya, centenars de
milers van participar en la lluita contra la crisi. A França s’han
viscut moments gairebé revolucionaris: treballadors, jubilats,
residents dels barris marginats i estudiants han sortit al carrer
reclamant no només drets socials, sinó també demanant l’enderrocament
del govern. A Grècia els treballadors han anat a la vaga contra les
retallades laborals. I a Itàlia, un moviment popular, encapçalat
generalment per gent jove, ha impulsat una gran vaga en solidaritat
amb el poble palestí, contra l’armamentisme i contra la guerra.
Res d’això passa per casualitat i cap de les causes que ho provoquen
ens són alienes: S’han patit les mesures d’austeritat, mentre que el
poder adquisitiu continua baixant a causa de la inflació, i el preu de
l’habitatge, sigui en règim de compra o de lloguer, es dispara.
Mentrestant, la violència policial, les ofensives de deportació, la
prohibició de manifestacions i el sistema de multes als activistes i
fins i tot l’empresonament estan a l’ordre del dia, avalats per les
lleis repressives. I el futur que ens ofereixen les elits és el d’una
nova tongada de retallades per inflar els pressupostos militars i
obrir el camí a una guerra.

Aquests esdeveniments han generat un fort sentiment entre la gent
treballadora, però això no és suficient; cal fer alguna cosa més. La
indignació acumulada ha de bullir. Donat que estem davant d’una
problemàtica general, la resposta també ha de ser-ho i ha de prendre
la forma de VAGA GENERAL.

La vaga general ha de tenir els seus fonaments en els centres de
treball, la qual cosa exigeix una activitat sindical planificada. Els
dos sindicats majoritaris afirmen que estan disposats a tirar-la
endavant. Els prenem la paraula, però ha de ser una vaga total, no
únicament una protesta puntual. Si es convoca una vaga, s’ha de ser
coherents amb la convocatòria i s’ha d’especificar com s’ajudarà als
vaguistes si algun d’ells és víctima de la repressió.

En les condicions actuals, la vaga general ha de ser més que una
aturada laboral; ha de ser un moviment ampli de revolta popular. Igual
que una vaga en una empresa ha de paralitzar completament la seva
activitat econòmica per tenir èxit, una vaga general ha de paralitzar
el país per tenir èxit.

La convocatòria de vaga general, en aquesta ocasió, coincideix amb una
convocatòria electoral. És un fet atípic, però s’ha de saber
gestionar. La participació electoral, sota determinades condicions,
pot ser una eina de lluita, però no la principal. Cal saber articular

totes les formes de lluita. En les condicions actuals, la vaga general
ha de tenir un paper central.

Les mobilitzacions recents han evidenciat que, quan es presenten
plantejos combatius però factibles, és possible organitzar una
protesta popular. Les organitzacions socials, encara que no gaire
fortes, hi són presents ja sigui com a sindicats o en altres formes.
Sovint apareixent formes de lluita espontànies i imaginatives. Una
petita espurna pot omplir inicialment una plaça i després el moviment
es pot expandir, constituint un autèntic moviment popular.
El primer pas és que el crit de vaga general ressoni. Cal que se sumin
el màxim d’organitzacions i no únicament les de tipus laboral, sinó
també les relacionades amb l’habitatge, l’ensenyament, les pensions,
la lluita feminista o el moviment per la pau. Ha d’haver-hi un
degoteig diari a favor de la vaga general. Pel que fa a la qüestió
laboral, cal que comenci a circular una llista de comitès d’empresa i
assemblees que manifestin la seva adhesió a la vaga general.
Vagues als centres de treball, piquets per estendre la vaga a tots els
barris i polígons industrials i als comerços, coordinació unida per
contrarestar l’aparició dels possibles escamots feixistes, acció
directa massiva a les zones urbanes i bloqueig complet. Aquests són
els mètodes que cal adoptar.