La situació al Iemen es pot descriure com un tipus de revolució en marxa. L’organització Ansar Allah ha estat preparant-se durant anys per a aquest moment decisiu, i l’acord de pau amb l’Aràbia Saudita, aconseguit amb la important mediació de la Xina, ha proporcionat el temps necessari per organitzar-se puntualment.

Actualment, el conflicte al Iemen se centra en el règim saudita, establert amb el suport de Gran Bretanya i els Estats Units sota els principis rigorosos del wahhabisme. Des del començament, l’Aràbia Saudita ha cercat expandir la seva influència sobre el Iemen per integrar-lo dins de la seva diferenciada visió de l’islam. Així, la dimensió religiosa hi té un rol clau, ja que l’Aràbia Saudita aspira a liderar el món musulmà sunnita a la vegada que consolida les seves relacions amb l’Occident. A tot això, s’hi afegeix el factor econòmic: tot i l’enorme riquesa petroliera, aquesta riquesa es concentra en una sola família saudita i li resulta fonamental l’explotació i comercialització dels recursos petroliers per assegurar la seva continuïtat. Aquesta situació, ara, es podria començar a diluir.

Occident ha subestimat Ansar Allah, veient-los com un grup tribal endarrerit, mentre col·labora amb els saudites, venent-los armes i fent negoci amb ells. Els mitjans de comunicació han contribuït a exercir una demonització de la seva imatge, i això també ho ha fet TV3. A més, l’actual govern, que es proclama progressista, va estar implicat en el bombardeig contra els houthis, amb el suport de Sumar, que no dubta a “sumar-se” a les iniciatives bèl·liques de l’OTAN.

Des del 1934, quan l’Aràbia Saudita va annexar tres províncies iemenites, els houthis han mantingut estrets llaços tribals amb aquestes àrees, i els iemenites ara probablement podran recuperar-les. També volen aixecar el llarg bloqueig que han patit i reclamen la retirada de les forces mercenàries contractades pels Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita al sud del país. La possibilitat que els houthis els llancin míssils balístics podria provocar una retirada ràpida d’aquets mercenaris, ja que els seus patrocinadors no poden continuar proporcionant-los suport.

Tant l’Aràbia Saudita com els Estats Units veuen que, si no fan concessions als houthis, podrien trobar-se amb una revolució que pren impuls i s’estén cap a l’Iraq i altres zones, una situació ja en desenvolupament. Hi ha una sensació creixent de demanda de canvi en contra de l’estatus quo al Pròxim Orient . Un grup petit de persones descalces ha aconseguit prendre el comandament, exposant les febleses del govern saudita de manera similar a com l’Iran ha mostrat les debilitats dels EUA en aquest període. Ens enfrontem, en conjunt, a una crisi d’Estat, un element que sempre és necessari per a l’èxit d’una revolució.

Aquesta regió, amb alta densitat de població i rica en recursos, és clau per a les reserves energètiques globals i fins ara també ha servit de suport per al dòlar nord-americà. Per tant, Ansar Allah al Iemen ha emergit com un factor de progrés en l’àmbit mundial i és essencial que els comunistes i revolucionaris del món sencer els donem suport.