Amb la posada en marxa de la Crida Comunista al 2016 i 2017, es va veure necessari per part del Grup Promotor tenir un petit document constituent extret del manifest fundacional on es plantegessin els eixos sobre els quals es treballaria fins a l’organització de l’Assemblea d’adherits. Així, reproduïm a continuació aquest document:

1.- Crida Comunista

Els i les promotores de Crida Comunista ens considerem hereves del fil roig català, és a dir, de les lluites populars, plenes de victòries i amargues derrotes, del potent teixit associatiu, del treball per la llengua, de l’autoorganització dels i les treballadores, de l’assemblearisme i la resistència sindical, del combat de  les dones  de  la classe  obrera, dels moviments estudiantils, de la solidaritat amb els altres pobles oprimits, del municipalisme transformador, de la lluita per la completa sobirania del nostre poble, per l’alliberament social i nacional.

Segles de lluita i resistència ens contemplen; de la que en van ser exemple a començaments del segle XX  Salvador Segui i Francesc Layret reivindicant un catalanisme obrerista front el regionalisme conservador de la Lliga,  Jaume Compte i el Partit Català Proletari durant la petita Revolució Popular del 1934 -paradigma d’unitat de lluita social i nacional-, o bé Joan Comorera i el PSUC, partit que va ser reconegut com a membre de la Internacional Comunista, única excepció a la norma d’una secció per Estat. Lluita i resistència de la que ha estat exemple també l’Esquerra Independentista, la qual ara recull els fruits de dècades de treball intens mentre continua el seu combat alliberador.

Cal ara, doncs, una nova concreció d’aquest fil en el segle XXI, humil però digne continuació de les lluites mantingudes fins ara, no nomes a la nostra terra, també cal que aprenem de les experiències socialistes, dels moviments d’alliberació nacional, i del combat popular contra el capitalisme i l’imperialisme arreu del món.

2.- Plataforma d’unificació

Així doncs, els i les filles del fil roig català tenim la ferma convicció de que es necessita una reorganització de l’espai marxista-leninista que tingui com a aposta clara la reivindicació de la independència del país com a via per arribar a la construcció del socialisme, provocant una ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i el règim del 78, que va significar la reforma del franquisme per dotar al règim d’una formalitat democràtic–burgesa que li permetés l’acceptació subordinada en els organismes imperialistes com la UE o la OTAN.

3.- República Popular Catalana

Considerem doncs, que al Principat, arran de la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010 contra l’Estatut d’Autonomia (insuficient i a més a més, retallat), que va passar per sobre de la voluntat del poble català expressada via referèndum i ratificació del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, va significar un punt d’inflexió en la societat catalana. En aquesta societat va haver-hi un creixement molt fort de les aspiracions sobiranistes i democràtiques que va desembocar en un moviment popular i de masses amb les grans manifestacions dels anys 2012 a 2015, que per primer cop tenien com a reivindicació central la independència del país. L’amplitud i profunditat d’aquesta lluita obliga a caracteritzar el moment actual, com d’una veritable crisi política general que si bé encara no fa tremolar les bases del poder burgès, inaugurà una situació en què és possible acabar amb molts dels vestigis heretats del franquisme.

És a dir, trobem que, arran del complex i contradictori procés, s’ha generat una escletxa que cal aprofitar per trencar amb l’Estat i construir entre tots i totes la República Popular Catalana, que ha de generar noves dinàmiques per a la classe treballadora.

Contràriament al que sosté una gran part de l’esquerra estatalista, que veu la lluita per la independència com una nosa que cal canalitzar i neutralitzar seduint al poble de Catalunya, nosaltres sostenim que aquesta lluita pot contribuir a una revolució democràtica en el conjunt dels pobles hispànics. Per això creiem que els comunistes catalans, des de la independència política i orgànica, hem d’establir relacions fraternals amb els comunistes i forces progressistes d’altres parts de l’Estat, que se solidaritzen amb la nostra lluita d’alliberament nacional i social i que com nosaltres lluiten, al servei de les classes treballadores, contra l’Estat centralista, oligàrquic i monàrquic espanyol.

Com a comunistes hem d’aprofitar les condicions favorables al canvi i la correlació de forces que s’està produint a Catalunya,  i que poden portar a una ruptura democràtica i l’establiment d’una república on les posicions de la classe obrera i les classes populars es vegin reforçades, reconquerint drets a través d’un procés constituent i popular que culmini les conquestes democràtiques encara pendents de realitzar avui en dia a l’Estat espanyol, com a conseqüència de la reforma, que no ruptura, del règim franquista.

Malauradament, creiem que a la resta de l’Estat espanyol la correlació de forces és menys  desfavorable a la superació del règim del 78 i l’Estat oligàrquic es troba enmig d’una ofensiva neoliberal i recentralitzadora que trepitja els drets de les nacions i pobles que formen part de l’Estat. Davant aquest escenari, com a marxistes-leninistes no podem subordinar la qüestió social a la qüestió nacional prioritzant un horitzó a hores d’ara llunyà i utòpic com és la reforma federal o la celebració d’un referèndum pactat, tal com proposen certs sectors i que de fet no feria altre cosa que rentar la cara a la monarquia.

Com a internacionalistes que som, no podem tenir por a un procés d’autodeterminació quan aquest pot significar una oportunitat històrica per fer avançar les posicions de classe, sense oblidar els forts lligams que tenim amb la resta de pobles de l’Estat, que sempre tindran la nostra solidaritat en les seves lluites per l’emancipació social. Com a comunistes catalans, estem convençuts de que l’autodeterminació de Catalunya és avui en dia la millor aportació que les classes populars catalanes poden fer pel canvi a Espanya, obligant a obrir el cadenat de la constitució del 78, trencant l’organització territorial de l’Estat i obrint una escletxa que pot ser aprofitada per l’esquerra dels pobles oprimits.

Per tant, des de la Crida Comunista apostem per un procés revolucionari, ajuntant forces mitjançant la Unitat Popular i aconseguint la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol aprofitant la conjuntura actual i l’oportunitat oberta amb el procés democràtic que viu el país -que cal fer girar a l’esquerra- per arribar a la proclamació de la República Popular Catalana, com aposta estratègica de les classes populars i iniciar la construcció del Socialisme a Catalunya.

4.- Unitat obrera front al capitalisme en crisi

El capitalisme és un sistema inestable. Les crisis estan en el seu ADN i ara n’estem vivint una d’una envergadura brutal. En un primer moment es va intentar negar al caràcter capitalista de la crisi actual, etiquetant-la simplement de crisi financera o presentant-la com una estafa perpetrada per alguns polítics corruptes que no s’havien comportat com calia. Aquesta concepció ha calat entre les masses. L’estafa, l’explotació, la cobdícia i l’enriquiment a costa del treball d’uns altres, és l’habitual sota el capitalisme, hi hagi o no crisi econòmica. El seguiment i evolució de la crisi actual ha de ser una de les prioritats dels marxistes-leninistes. Es tractarà d’una tasca a sumar al seguiment de la conjuntura, o sigui, d’una tasca que forma part d’allò de l’anàlisi concreta de la situació concreta, que Lenin reivindicava com a espina dorsal del marxisme.

6.- La lluita democràtica

Considerem que cal donar suport a tots els canvis progressius dins del sistema, que cal defensar i millorar els drets democràtics i social assolits i que no s’han d’escatimar esforços en aquestes tasques. A la vegada, advertim que el capitalisme no pot ser reformat i convertit en un sistema favorable a les classes treballadores i que totes les conquestes aconseguides sota aquest sistema són efímeres. Tot el sistema té un caràcter classista: és el sistema del capital. Es basa amb l’explotació del treball i amb l’acumulació de capital. Necessitem un sistema de poder popular, on les classes treballadores siguin les protagonistes i on tots els mals creats pel capitalisme puguin ser finalment desmantellats per posar tot el sistema productiu al servei de les necessitats humanes establint relacions d’igualtat i fraternitat.

7.- L’antiimperialisme

Malgrat que darrerament s’ha volgut definir la situació mundial actual, com la de la globalització neoliberal, per nosaltres segueix sent pertinent caracteritzar-la com la de l’estadi imperialista del capitalisme. Es tracta d’un estadi molt complex i altament contradictori sobre el qual hi ha una gran confusió entre la gent d’esquerra del nostre país, inclòs entre molts dels que es reivindiquen del marxisme. Això té uns efectes altament perniciosos en l’acció solidària de les masses, fàcilment manipulable pel pensament hegemònic. La solidaritat internacional, el combat antiimperialista i la contribució a la revolució mundial, a través del treball per fer prosperar la revolució al nostre país, són tasques de l’activitat dels comunistes, a les que pensem dedicar una bona part dels nostres esforços. Ara mateix, volem expressar la solidaritat internacionalista amb altres pobles oprimits i que lluiten de diverses formes per la seva llibertat, recordant amb força a Veneçuela, Palestina, Síria i les Repúbliques Populars al Donbass.

8.- Països Catalans

Però què passa amb la resta del territori de parla catalana? O quin hauria de ser el marc d’actuació d’aquest espai que reivindiquem? La realitat dels Països Catalans entès com uns lligams culturals, de llengua, d’història comuna… són innegables. Com també és innegable que la realitat política, la consciència social i nacional, i els ritmes són molt diferents. Llavors, que hem de fer?

Sense dubte, entrem en un altre tema històricament polèmic pel moviment comunista a casa nostra. S’ha de dir que massa fàcilment s’ha caigut en descartar -uns- o defensar -altres- ràpidament un model; o el que és el mateix, sempre hi ha hagut una manca de reflexió, de debat obert i de teorització entre postures. Cal abordar-ho amb valentia i fer una aposta netament marxista i no identitària, de construcció nacional al Principat i als Països Catalans, respectant la llei de desenvolupament desigual en la lluita de classes, que els marxistes hem de conèixer i respectar. Només així es trencaran dinàmiques negatives i es podrà avançar realment en un projecte d’emancipació.

9.- Les CUP i la Unitat Popular

Tot i que queda molt camí per recórrer, és evident que ens els últims anys s’ha avançat en l’articulació i construcció de la Unitat Popular, teixint un moviment potent, ampli i heterogeni, sense perdre combativitat ni l’essència anticapitalista. Ara hi ha nous i majors reptes que caldrà assumir amb valentia, i creiem que l’espai que reivindiquem ha de participar amb força per aportar el millor de nosaltres: treballar la coordinació, el debat i l’enriquiment de les diverses experiències arreu del territori, impulsar les Trobades, fer créixer la influència als barris i zona de l’Àrea Metropolitana, obrir la UP a nous sectors, prioritzar sempre la presència i lluites al carrer i no l’institucionalisme, etc.

Un dels actors cabdals d’aquesta Unitat Popular són des de fa un temps les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que han multiplicat la seva presència a les institucions -vora de 400 regidors, governant en solitari o en coalició a diversos pobles i ciutats, els 10 diputats al Parlament…- i han donat visibilitat a moltíssimes propostes i programa d’Unitat Popular.

Així doncs, veiem molt necessari reforçar el projecte de la CUP, i que es mantingui com un espai de trobada transversal i anticapitalista, de treball municipalista, de confluència amb altres moviments rupturistes com succeeix a les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), a Badalona, Santa Coloma, etc.

10.- Venim de lluny, i anem més lluny encara

Volem, per tant,  ser un espai   de confluència de comunistes catalans de procedències diverses que considerem que la lluita d’alliberament nacional i l’emancipació social de les classes treballadores van estretament unides.

Sabem que per fer progressar aquesta lluita, cal un partit proletari català, capaç de garantir la influència de la proposta emancipadora dins de la classe obrera i convertir-la en classe dirigent. Però també sabem que la formació d’aquest partit exigeix una implantació, elaboració política i capacitat de direcció de la lluita de classes en tot el país que per ara nosaltres no tenim. No preveiem que aquest partit hagi de crear-se a partir del nostre únic desenvolupament, sinó des del creixement i la cooperació de distints nuclis comunistes que avui encara tenen un abast limitat.

Perquè el partit proletari català sigui un fet, és imprescindible comptar amb un nombre important de militants, sortits de la lluita obrera i popular, amb un coneixement sòlid del socialisme científic. Per contribuir-hi, volem posar en marxa diversos mitjans per a l’estudi i difusió del marxisme-leninisme i la reivindicació de la memòria-històrica revolucionària, que sumarem a altres mitjans i iniciatives ja existents.

11.- La línia de masses

Entenem que perquè un comunista sigui un agent eficaç en la transformació real i col·lectiva de la societat no pot romandre al marge del seu entorn. Des d’aquest punt de vista es fa necessari adoptar una orientació social. Això comporta rebutjar el  confinament en un gueto o en torres d’ivori. Pretenem participar en la construcció d’un partit proletari capaç de desenvolupar un acció general i això només es pot fer inserint-nos, dins les nostres possibilitats, en el moviment real.

A aquest tipus d’inserció, els comunistes en diem la línia de masses, quelcom que no es pot confondre amb el activisme social, si bé pot ser compatible amb aquest tipus de activisme. Volem ser, doncs, un marc de confluència comunista a peu de carrer, profundament feminista, radicalment democràtic, plural i que sàpiga beure de totes les tradicions revolucionàries i escoles combatives, un espai allunyat tant del reformisme i l’institucionalisme com de sectarismes i alliçonaments, que sigui des de l’exemple i la humilitat com haurem d’aportar i enriquir les lluites populars. Aquesta és la nostra aposta i no ens conformarem amb menys.

12.- Organització

Crida Comunista no és un partit. Tampoc és encara una organització comunista, tot i que desitgem assolir aquesta condició. Som inicialment un moviment que pretén agrupar i organitzar a persones que es consideren comunistes. Donades les condicions actuals del moviment, no podem parlar d’unitat ideològica, política i organitzava. Si que podem fer-ho d’afinitat. Per afinitat ens referim a una actitud semblant pel que fa a l’ideari comunista i la militància. No es tracta de pensar tots i totes igual, sinó de ser capaços de posar-nos d’acord paulatinament a través del debat i l’acció, d’abordar la participació en el grup de manera responsable, compromesa i decidida.

L’afinitat exigeix compartir unes propostes mínimes. Per començar, cal estar d’acord que és millor participar en un grup d’afinitat que actuar individualment !. Els punts que s’exposen en el document inicial i en el manifest constitutiu delimiten l’orientació general del grup i l’actitud militant que s’intenta fomentar. Aquests punts són insuficients. L’afinitat s’ha de perfeccionar i ampliarà a través del debat i la pràctica.

L’organització bàsica de crida comunista ha de ser el nucli territorial, de barri, localitat, comarca o àmbit intercomarcal i l’organització juvenil. Això de moment encara no és possible. D’aquí que transitòriament ens estructurem en dos àmbits: L’assemblea d’adherits i el grup promotor.