Enguany és el Centenari de la Gran Revolució Socialista d’Octubre, una fita històrica on, per primera vegada, la classe treballadora i els camperols prenien el poder polític i triomfaven contra tot pronòstic, destruint la autocracia tsarista i iniciant la construcció del Socialisme i del primer Estat obrer de la història, la Unió Soviètica. Una fita que marcaria profundament tot el segle XX, donant el tret de sortida a un enorme moviment comunista internacional, a lluites d’alliberació nacional i antiimperialistes arreu del món, a grans conquestes de drets polítics i socials, a la posterior derrota del feixisme, la conquesta de l’espai, etcètera.

Considerem que, com a comunistes i hereus del fil roig de la història, és el nostre deure commemorar i reivindicar el seu llegat, aprenent de l’enorme treball de V.I. Lenin i dels bolxevics, enfortint-nos pel següent i inevitable embat per la victòria dels pobles.

En aquest sentit, posem a la vostra diposició una línia del temps per conèixer els esdeveniments de 1917, així com documents i altres materials que ens ajuden a entendre el que va passar fa cent anys a Rússia, quan es van trencar les cadenes. Recordem que en la línia del temps i en endavant utilitzem el calendari julià, encara vigent a l’Imperi Rus, per a evitar possibles errades i confusions.

1917/2017: TOT EL PODER PER ALS SOVIETS!

Antecedents:

A 1917 les condicions de vida dels obrers i dels camperols eren insoportables, arran de l’esgotament del país en els esforços de la “guerra de lladres pel seu botí” -que va denominar Lenin en la seva carta de Zurich- i d’un dur hivern que va dificultar encara més la vida de milions de russos. Es complien ja 127 setmanes de guerra i l’economia i la moral no aguantaven ja més la tensió acumulada. Les cues per aconseguir aliments eren ja habituals: a Petrograd ja no hi havia carn, la reserva de farina arribava per a deu dies.

Així doncs, començava l’any amb un estat d’ànim general lamentable, amb un context social i polític a punt d’explotar. I no trigaria en fer-ho. Així deia S. Tverskói, Governador de Saràtov -el port més gran del Volga- en una carta personal:

“¿Què succeeix? Com si després de 1905 no haguessin transcorregut 11 anys. Els mateixos personatges, les mateixes paraules, d’una banda, i la mateixa paràlisi de les autoritats. En les localitats, els nobles dels zemstvos es van llançar de nou a la política. Una altra vegada sonen retumbants resolucions sobre el detestable Govern, etc. I després, què? Després tornarà a dir la seva paraula el mujik, o, millor dit, tornarà a fer el seu treball el mujik. L’estat d’ànim és dolentíssim.”

De l’informe enviat pel cap de la Gendarmeria de Kazan el 8 de gener:

“L’estat d’ànim de la societat de Kazán és exaltat; la gran majoria està en contra del Govern, i ningú ho oculta, es parla d’això de manera totalment oberta. Es rebutja el nou curs adoptat pel Govern, considerant-ho una reculada i es pensa que el que abans era possible, ara no ho és.”

El suport als bolxevics augmentava exponencialment, eren uns 24.000 militants a principis d’any, tot i la repressió i el terror exercit per les forces tsaristes, cada vegada era més gran la seva influència a les fàbriques i cercles d’oposició.

D’una octaveta de l’organització de Tver:

“Només la revolució pot acabar amb la guerra, només en les barricades podrem conquerir els nostres drets, derrocar l’autocracia, salvar-nos de la mort per inanició. Organitzeu-vos, camarades! Prepareu-vos per a la guerra civil!

Així, iniciem el viatge a la LÍNIA DEL TEMPS DE 1917!

Per saber-ne més:

Revista Crida Comunista núm. 2, dedicat a la Revolució d’Octubre

VVAA – Historia de la Gran Revolución Socialista de Octubre

J. Reed – Diez días que estremecieron al mundo

Notes:

Les tres cites reproduïdes als antecedents, així com certes informacions de la Línia del Temps han estat extretes de l’obra “Historia ilustrada de la Gran Revolución Socialista de Octubre” d’Albert Nenarókov, Ed. Progreso 1987 (Иллюстрированная история Великой Октябрьской Социалистической революции)