Resulta altament improbable que desenes i desenes de milers de joves marroquins s’hagin coordinat espontàniament en un sol dia per entrar junts a Ceuta. Tampoc resulta creïble l’afirmació de Pedro Sánchez, propagada tant pels mitjans públics com pels privats, que tot això hagi estat orquestrat per màfies. Així mateix, l’argument de la dreta sobre com uns adolescents esgotats i amb símptomes d’hipotèrmia podrien ‘envair Espanya’ i superar el seu exèrcit manca de credibilitat. La suposada invasió, en el fons, és una altra tragèdia que ja ha causat desenes de joves morts.

És evident que darrere d’aquesta situació explosiva hi ha la mà influent del monarca marroquí. Un cop més queda clar que les seves accions van a l’uníson amb les de l’extrema dreta espanyola. En general, les dues parts comparteixen afinitats amb el sionisme i l’imperialisme dels Estats Units. No obstant això, l’arrel del problema l´hem de buscartambé en la pertinença de l’Estat espanyol al sistema d’aliances liderat per Washington, una posició que els partits suposadament d’esquerres al govern han decidit perpetuar. En conseqüència, aquesta esquerra hegemònica demostra una incapacitat per combatre els sectors més retrògrads, xovinistes, imperialistes i racistes, i per posicionar-se de manera clara i contundent al costat de la classe treballadora i dels pobres del món.

Com en tantes altres ocasions, cal que els comunistes assumim la responsabilitat de fer front a la criminalització de les persones immigrades. La persecució dels immigrants, integrada en la identitat política dels Estats Units a través d’organismes com l’ICE, fa que aquesta tasca revolucionària sigui encara més urgent. Paral·lelament, diverses potències imperialistes i subimperialistes adopten un enfocament similar. Per tant, hem d’oposar-nos fermament a les polítiques racistes del bloc imperialista al qual estem subordinats, a través d’Espanya, la Unió Europea i l’OTAN, sota el lideratge estatunidenc.

Els principals actors del capitalisme amb més influència econòmica són, en gran part, responsables de la immigració massiva. Aquests actors inclouen propietaris globalitzats de bancs, del sector financer i de la indústria capitalista, inclosa la indústria militar. El seu únic objectiu és enriquir-se a costa dels altres. Per a ells, és crucial augmentar la població desposseïda. Necessiten un augment constant de la mà d’obra disponible i del nombre de consumidors per adquirir les seves mercaderies.

L’arribada massiva de persones a Ceuta pot entendre’s com un exemple evident de guerra híbrida, una tàctica que, tot i les diferències, recorda la ‘marxa verda’ promoguda pel Marroc  el 1976  per obtenir el control del Sàhara. Aquest control, darrerament, ha estat acceptat i avalat per l’executiu espanyol, la qual cosa  representa un pas més de la traïció al Sàhara d’èpoques passades.

Els comunistes som plenament conscients que Ceuta i Melilla són restes del colonialisme. No obstant això, en el context actual, considerem que els Estats Units i Israel podrien haver autoritzat Mohammed VI a prendre el control de Ceuta, amb l’objectiu d’obtenir un possible interès estratègic en tenir un punt de domini sobre l’estret de Gibraltar. Aquesta maniobra implicaria que la gestió quedés en mans del Regne Unit i el Marroc, dues nacions que responen més fidelment a les exigències sionistes i que, als ulls dels EUA, resulten més efectives que un govern espanyol que últimament no sembla obeir estrictament les seves directrius. D’altra banda, tot aquest moviment està enfocat a donar empenta a l’oposició política espanyola, incloent-hi l’extrema dreta de Vox. Aquesta formació reaccionària centra el discurs en la migració i, pel que fa a Israel, s’alinea més amb els interessos sionistes que el govern espanyol actual. A més, diverses potències europees han aprofitat aquesta situació per desgastar Sánchez, buscant un executiu més conservador, disposat a adoptar posicions alineades amb Israel i més favorable a seguir l’agenda militar nord-americana. Resulta sospitós que mitjans feixistes, premsa amb una agenda sionista i fins i tot el president dels Estats Units hagin celebrat l’enrenou i hagin mostrat una actitud burlesca cap a Espanya.

El Marroc ha sabut implementar efectivament aquesta estratègia perquè el control de la migració cap a Europa ha estat cedit a diversos països africans. Les elits de la Unió Europea han convertit el tema migratori en una eina per intervenir en els interessos africans, reduint així les oportunitats de desenvolupament del continent. Alhora, utilitzen la immigració com una raó per fortificar el seu poder militar i intensificar la seva presència a l’Àfrica.

La política fronterera europea contribueix a les crisis humanes mentre obté beneficis econòmics: criminalitza els immigrants, els deshumanitza i impulsa la seva explotació, sovint forçant-los a sobreviure en condicions properes a l’esclavitud. A més, ajusten el flux migratori segons les necessitats dels grans monopolis imperials europeus i les grans corporacions. El sistema capitalista no s’incomoda per aquestes tragèdies humanes si això eleva els seus guanys econòmics. Per tant, com a comunistes, donem suport indiscutible als drets dels immigrants, ja que en aquesta fase de l’imperialisme, són ells els que més pateixen l’explotació capitalista.