La cimera de l’OTAN a Ankara del passat 7 i 8 de juliol va acabar segons el pla previst, malgrat els escarafalls inicials. Els súbdits europeus han de seguir comprant material de guerra americà i estan entusiasmats de fer-ho. La ciutadania haurà de pagar la factura, mentre els grans grups financers faran el seu agost enriquint-se amb el negoci de la mort. Els súbdits europeus també hauran d’ajudar a portar la mort i la destrucció a l’Àsia Occidental perquè els EUA sols no poden.

Com a contrapartida, els EUA jugaran més fort a Ucraïna, perquè alemanys, francesos, anglesos i canadencs tampoc poden sols. De moment s’han de preparar plegats per la guerra, i Erdogan ho va deixar clar regalant una pistola a cada cap d’Estat participant. Però uns i altres saben que encara no estan en condicions de guanyar una guerra mundial. Ara bé, “mirar de guanyar-la és la seva missió” encara que ho enllustrin amb referències a la pau. Saben que necessiten temps.

L’exèrcit britànic, per exemple, guanyador en les dues últimes guerres mundials, ara es troba en coma profund i fa proves a Ucraïna per millorar l’eficiència dels seus drons i altres artefactes, mentre els cossos dels soldats ucraïnesos encara resten sense enterrar al Donbass perquè Kíev es nega a rebre’ls de Rússia.

I ara parlem del govern espanyol. Al principi hi va haver focs artificials per després anar tots en processó. Pedro Sánchez va dir que Trump s’havia calmat durant la tarda i que només van parlar de futbol. Bé, sembla que Trump va aconseguir marcar alguns gols, cosa que el va posar content: com a resultat de la trobada, Espanya queda més implicada en la política bel·licista, tant pel que fa a l’ús nord-americà de les bases com a la despesa militar i a la cooperació amb els seus socis. Anar-hi anant, anar-hi anant, anar-hi anant.