El diumenge 22 de juny de 1941 el III Reich d’Adolf Hitler iniciava la invasió de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Sense prèvia declaració de guerra. Enmig d’un pacte de no agressió signat gairebé dos anys abans, el 23 d’agost de 1939.

No és l’objectiu d’aquest comunicat analitzar els innombrables aspectes d’aquesta guerra total d’extermini, la més mortífera, genocida i implacable de tota la Història de la Humanitat.

Com a revolucionaris i antiimperialistes, el nostre deure és llançar el senyal d’alarma sobre els profunds paral·lelismes i sorprenents similituds que tenen aquestes dues conjuntures: la de 1941 i l’actual, de 2026.

La clau de tot el que succeeix a la superfície de les diferents formacions socials és la crisi general del Capitalisme. Crisi que es manifesta al seu torn en l’agressivitat creixent de l’Imperialisme, i més enllà, en l’enfonsament cultural i moral de de la Modernitat Occidental.

Aquesta és una crisi que marca l’agonia del Capitalisme, com molt encertadament va analitzar Lenin al seu llibre: “L’Imperialisme, fase suprema del Capitalisme”.

Fa 110 anys que el Capitalisme Agònic lluita per la seva supervivència com a mode de producció hegemònic en aquest planeta. Més d’un segle en què la burgesia imperialista, i la seva fracció dominant, l’oligarquia financera mundial, lluiten a vida o mort pel domini mundial, mentre assistim a la putrefacció gangrenosa del seu sistema d’explotació.

Aquesta crisi general del Capitalisme ja ha generat tres guerres mundials: la Primera, de 1914-1918, la Segona, de 1939-1945, i la anomenada “Guerra Freda”, de 1945 a 1991.

Ara ens trobem a les portes d’una altra Guerra Mundial. En aquest cas, els Estats Units d’Amèrica del Nord i el seu cervell estratègic, el Poder Sionista Global han passat a l’ofensiva en (gairebé) tots els fronts per mantenir la seva hegemonia a tota costa.

Han comès un genocidi a Palestina, que pateix des de fa més d’un segle la colonització sionista. I al mateix temps, agredeixen i ataquen tot el Front de la Resistència Antisionista, des del Líban a l’Iran, des del Iemen a l’Iraq.

I no oblidem que durant els anys d’unipolaritat de l’Imperialisme yanqui-sionista, molts altres països d’Àsia Occidental i Àfrica nord oriental van ser envaïts i espoliats: Somàlia, Sudan, Líbia, l’Afganistan…

Al mateix temps, l’OTAN, braç armat de l’Imperialisme, ha portat des del 1999 una política d’agressió contra la Federació Russa. Ja el 1990 l’antiga República Democràtica d’Alemanya, RDA, es va incorporar a l’OTAN, trencant tots els acords de la fi de la Guerra Freda. El 1999 s’hi van afegir Polònia, Hongria i Txèquia. El 2004 s’hi van incorporar Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia i Eslovènia. El 2017 Montenegro entra a l’Aliança Atlàntica, i el 2020, Macedònia.

El 2022, després de l’incompliment i sabotatge sistemàtic dels acords de pau de Minsk, la Federació Russa surt en defensa de les Repúbliques de Donetsk i Lugansk i entra en guerra amb Ucraïna, que es preparava per entrar a l’OTAN, com també feia Geòrgia, amb qui la Federació Russa va tenir una breu guerra el 2008.

No oblidem la guerra de l’OTAN contra Iugoslàvia i més tard contra Sèrbia, als anys 90 del segle XX.

La situació actual d’escalada en els dos teatres actuals de la guerra imperialista, Europa Oriental i Àsia Occidental, ens recorda a les vigílies de l’Operació Barba-Roja.

La Unió (Imperialista) Europea està decidida a reeditar la Creuada Europea contra el bolxevisme en la seva versió 2.0, com una lluita de la “democràcia” i els “drets humans” contra el règim dictatorial i autoritari de la Rússia de Vladímir Putin. Els països que es preparen per a aquesta nova guerra són gairebé exactament els mateixos que el 1941, amb l’afegit significatiu de Gran Bretanya, Portugal, Suècia, Grècia i Suïssa.

El mateix passa amb la Creuada Sionista a Àsia Occidental, que compta amb el suport de les oligarquies musulmanes sunites de tot el món, des del Marroc a Indonèsia.

La guerra imperialista en tots els fronts (no oblidem que hi ha una guerra larvada contra la Xina i Corea del Nord) va a portar atur, misèria, desnonaments, precarietat, majors taxes d’explotació, repressió, retallades en sanitat, educació i serveis socials, escassetat i racionament, i al final, mort i destrucció.

Fem una crida a les classes obreres de les nostres Nacions, i al conjunt de tots els Pobles Treballadors dels nostres Països per resistir davant l’envestida de l’Oligarquia Financera Mundial, i no caure en els cants de sirena del seu fidel esbirro i mamporrer des del 1914, la Socialdemocràcia.

I no es tracta de resistir davant l’ofensiva del Capital. Cal passar a l’ofensiva. Cal organitzar-se i lluitar. Cal demostrar dia a dia i lluita a lluita que no hi ha solució possible en el marc del Capitalisme ni a la crisi econòmica, ni a l’ecològica, ni a la social i cultural. El Capitalisme és un monstre genocida que morirà matant.

És el moment de proclamar que sense revolució, el nostre futur com a Humanitat és l’extinció. I que aquesta revolució serà una REVOLUCIÓ SOCIALISTA.

L’Exèrcit Roig d’Obrers i Pagesos va derrotar les hordes nazi-feixistes a Moscou el 1941, a Stalingrad el 1942, a Kursk el 1943, a l’Operació Bagration el 1944, i va entrar triomfant a Moscou el 1945.

Hem d’aprendre de les victòries de la Revolució Russa, de la URSS, de la Revolució Xinesa, Coreana, Cubana, Vietnamita, Nicaragüenca i tantes altres.

Ni un pas enrere a la lluita antiimperialista!

Per la Revolució Socialista!

Junts vencerem!

Comunismo Revolucionário Galego [CRG]

Partit Comunista dels Pobles d’Espanya [PCPE]

Crida Comunista [CC]