El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, ha de ser una jornada en què els activistes sindicals i el creixent moviment de protesta sortim plegats al carrer, aixecant les nostres reivindicacions, posant de manifest el compromís de lluita i connectant-ho a la situació internacional actual, marcada pel genocidi i la guerra perpetrats pels EUA i l’apartheid sionista.

La lluita contra la guerra ha de ser alhora una lluita a favor de la resistència i el combat. Sempre que els pobles oprimits del món s’enfronten als interessos de les corporacions multinacionals i bancàries per defensar les seves economies locals, i sempre que els treballadors lluiten per millorar les seves condicions de vida, els estats capitalistes i imperialistes els acusen falsament de ser una “amenaça per a la seguretat nacional i per l’economia en general”. Aquesta estratègia s’utilitza, a la vegada, per justificar que una part cada vegada més gran dels diners provinents de la recaptació tributària o del deute públic, es destinin a la despesa militar en lloc de finançar programes socials essencials, reparar les infraestructures, construir habitatge públic o millorar la sanitat i l’ensenyament.

No és l’Iran, ni són els immigrants qui ha degradat la situació als hospitals i escoles dels Països catalans i l’Aran. No és l’Iran, ni són els immigrants qui ha provocat el problema de l’habitatge. No és l’Iran, ni són els immigrants, qui ha reduït els programes socials. Per amagar les veritables causes de tots aquests problemes, la dreta i el feixisme busquen caps de turc: a vegades són els nostres germans immigrants, condemnats a situacions d’irregularitat. D’altres és tal o tal país, com ara mateix està passant amb l’Iran.

El problema que estem vivint és d’una gravetat extrema. Quan el govern dels EUA està fent la guerra contra l’Iran, està intentant, alhora, destruir la Xina, Rússia, Veneçuela i Cuba amb la finalitat de restablir l’hegemonia del capitalisme nord-americà.

La guerra imperialista també persegueix que els pobles treballadors i oprimits es desarmin i es rendeixin. És per això que els treballadors hem de tenir clar que als pobles víctimes de l’imperialisme no els queda altra alternativa que la lluita amb tots els medis al seu abast per a defensar la seva nació si no volen viure sota la bota d’una potència estrangera i que, per això, els hem de donar suport. No és possible aconseguir una pau duradora quan un enemic està armat fins a les dents i disposat a destruir els moviments d’alliberament o derrocar governs que no cedeixen al xantatge.

L’imperialisme és un sistema econòmic que no pot sobreviure ni un segon tret que en tregui benefici dels salaris baixos dels treballadors, del robatori dels recursos de països sencers i de l’ús de la supremacia blanca per dividir la classe treballadora. L’antiimperialisme, avui, ha d’anar de la mà de la resistència i de la lluita per l’alliberament de classe i nacional. El poble d’Iran, de Palestina ocupada, de Cuba, de la Xina, de Veneçuela, del Líban, del Sàhara i de la majoria del món necessiten que les poblacions situades als països de l’anomenat Nord Global s’uneixin a ells en les seves lluites contra l’agressió imperialista. L’imperialisme és el nostre enemic comú. Aquest sistema imperialista en decadència ha de ser eliminat a escala global i substituït per un sistema socialista que potenciarà el treball col·lectiu de la classe obrera per aconseguir la plena igualtat per a tothom.

Per tant, fem d’aquest Primer de Maig un dia de solidaritat amb els moviments de resistència a l’Iran, Palestina, Líban, Cuba, Sàhara, juntament amb la creixent resistència contra la despesa militar, fent costat a tots els sectors en lluita i contra el racisme i contra l’explotació capitalista casa nostra.