Els passats 27 i 28 de juny va tenir lloc a Barcelona la Cimera de la Unitat dels Pobles contra l’OTAN, organitzada pel Halk Cephesi turc i per l’Anti-Imperialist Front, i que va comptar amb la participació de 40 organitzacions internacionals. El nostre camarada David va participar-hi, llegint el següent manifest:

Des de Crida Comunista, un projecte nascut amb la voluntat d’unir les forces marxistes-leninistes dels Països Catalans, volem aprofitar aquesta trobada, amb la presència de camarades d’altres nacions germanes, per refermar el nostre compromís amb la solidaritat internacionalista i l’oposició a l’imperialisme.

Avui ens disposem a analitzar la situació geopolítica internacional dels darrers anys, tot centrant-nos en els nombrosos conflictes que han sorgit, ja siguin directes o per mitjà de guerres proxy, impulsats sovint per l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Cal recordar que la creació d’aquesta organització tenia com a objectiu controlar militarment l’antiga Unió Soviètica i contrarestar l’impacte del Pacte de Varsòvia. No obstant això, un cop es va desintegrar la Unió Soviètica el 1991 i es va esfondrar el bloc socialista europeu, l’OTAN va reorientar la seva estratègia cap a l’elaboració d’un model mundial unipolar. Un sistema que alimentava les desigualtats internacionals fomentant la subordinació: amb països relegats a la funció de proveïdors de matèries primeres mentre altres les devastaven sota l’empara d’un ordre imposat en nom d’una ficció de pau mundial. Paral·lelament, aquesta xarxa d’atlantisme ha reforçat aliances amb grups genocides sionistes i, en ocasions, fins i tot ha proporcionat suport massiu al terrorisme encobert sota falsos pretextos amb la finalitat de cimentar la seva autoritat mitjançant un règim de terror. Per totes aquestes raons, amb encert s’ha començat a referir a l’OTAN utilitzant la denominació més ajustada de “Organització Terrorista d’Amèrica del Nord.”

 Des d’aquest espai, volem expressar el nostre respectuós tribut a totes aquelles persones valentes que lluiten contra el control imperialista i desafien el sistema de dominació de l’atlantisme, aquest gegant fràgil que presumeix de ser el garant d’una suposada hegemonia mundial. Ara bé, oposar-se a aquesta poderosa maquinaria militar, plena d’interessos capitalistes insaciables, no requereix pas ser expert ni filòsof! N’hi ha prou en consultar qualsevol mare si estaria disposada a sacrificar la vida del seu fill en guerres innecessàries a l’altra punta del món; i gairebé amb tota seguretat la seva resposta indiscutible seria un “no”. Si li preguntes al teu veí si està disposat a que el 5% de la despesa pública i que alimentem tots amb els nostres impostos vagin a parar a la despesa militar que cal per a mantenir la maquinària de guerra atlantista, et dirà que no. Al capdevall, la consigna OTAN NO BASES FORA no és una suggerència, és supervivència, i demà pot ser tard.

Ara ens toca abordar la situació política del nostre entorn més proper tot duent-hi a terme una lectura crítica i compromesa. Parlem d’una realitat sovint enterbolida per grups que es defineixen com a d’esquerres, però que avui, val a dir, resten absents de la nostra trobada. Aquests col·lectius, paradoxalment, no només han donat suport a diverses formes d’imperialisme, sinó que també validen organitzacions que actuen com a agents de desestabilització a Síria, elogien el projecte comercial disfressat de revolució que representa Rojava al Kurdistan o s’ancoren en postures rendibles d’equidistància enganyosa. Així, banalitzen els compromisos revolucionaris amb fórmules com el cèlebre i superficial “ni Putin ni Zelensky”. Des del nostre ferm posicionament com a marxistes-leninistes, assumim la missió de confrontar aquestes tergiversacions ideològiques amb la mateixa contundència amb què combatem l’atlantisme. És imperatiu revelar les seves estratagemes i desmentir les maniobres propagandístiques contra figures històriques clau com Bashar al-Assad, Gaddafi, Sankara, Mozgovoi o Pavlov. A més, hem de condemnar obertament tant aquestes forces que volen justificar bombardeigs imperialistes com aquelles que celebren la legitimitat del narcoestat conegut com a Kosovo. La nostra lluita prioritària consisteix a desmuntar aquestes falses narratives i consolidar un postulat irrefutable: la necessitat d’una esquerra internacional comprometuda, irrevocablement oposada a l’imperialisme des d’aquest latent internacionalisme. Aquells qui defugen aquest vincle necessari, integrant-se en l’espai contrari, acaben esdevenint còmplices dels opressors de la llibertat.

Tot i aquesta ferma crítica dirigida a les esquerres col·laboracionistes, el nostre compromís rebutja caure en actituds de sectarisme o d’exclusió. L’exercici de la pràctica comunista ens ensenya a ser inflexibles amb els principis, però receptius pel que fa a construir ponts i establir aliances quan sigui estratègicament indispensable. Sabem que entre els simpatitzants d’aquestes tendències més properes a l’imperialisme hi ha un gran substrat de dissidents que podem guanyar mitjançant una acció pedagògica perseverant. La lluita contra el feixisme i l’imperialisme exigeix la constitució d’un moviment popular ampli que reuneixi sectors heterogenis al voltant de demandes clares i valentes.

Cal emprendre una oposició insubornablement ferma contra estructures com l’OTAN, les bases militars o les inversions multimilionàries en armament, que només perpetuen la barbàrie.

Ens sentim honorats de compartir aquesta causa amb totes les companyes i companys aquí reunits, i de formar part d’un projecte emancipador a escala mundial, regit per una voluntat indomable de posar fi a l’imperialisme. Si volem garantir un futur de respecte global i de vertadera llibertat, sabem que la nostra lluita ha de ser col·lectiva, indeclinable i transformadora. Molta força i visca la lluita companys!