Tenim la sort de viure un moment d’importants lluites de les dones i d’un cert reconeixement de nous drets per a elles. Alhora, es consolida una tendència a categoritzar aquesta lluita, sense diferenciar entre corrents polítics i interessos de classe. Això ha propiciat que el VUIT DE MARÇ, que va néixer com un dia de lluita de la dona treballadora, fos concebut, majoritàriament, com un dia en què l’anomenat moviment feminista surt al carrer, reclamant reivindicacions interclassistes i posant per davant l’anomenada unitat de gènere.

Els i les comunistes reivindiquem la idea de Clara Zetkin, que el moviment de dones treballadores s’ha d’organitzar al marge del moviment de les dones burgeses, cosa que no ha d’evitar possibles confluències puntuals. Però cap d’aquestes possibles coincidències ha de fer-nos oblidar que l’existència d’una societat basada en l’explotació travessa les dones de totes les classes i situa les treballadores davant la necessitat de lluitar per reivindicacions que les dones d’altres classes socials no comparteixen.

La intel·lectualitat burgesa proclama, des de les revolució francesa, que el sistema capitalista és un sistema d’igualtat. Alhora, considera que, com que tots els sistemes socials no són purs, les lluites per la igualtat de drets els pot perfeccionar, assolint així que el capitalisme es converteixi en el millor dels mons possibles. Obliden, o volen amagar, que el règim d’explotació crea noves desigualtats i, alhora, perfecciona o perpetua formes de desigualtat existents abans de les revolucions burgeses.

La nostra reivindicació de Clara Zetkin, no ens fa oblidar que ara existeix una situació diferent a  quan ella va proposar la creació d’organitzacions específiques de dones, amb una orientació nítidament socialista.  Aleshores, el Partit Socialdemòcrata Alemany, on ella militava , tenia sota el seu paraigua cooperatives, sindicats, diaris, cors, orquestres, organitzacions juvenils i també tenia una organització de dones.  Però la història ens explica, a la vegada, que aquesta organització de dones moltes vegades va xocar amb les burocràcies del Partit i dels sindicats. Això ens indica que perquè prosperi la política propugnada per Clara Zetkin, queden moltes tasques pendents i cal que la lluita per l’emancipació de la dona formi part de la conducta quotidiana de tot treballador organitzat.

Organitzar les dones treballadores de manera independent exigeix, alhora, que tots plegats abracem que la lluita obrera és una lluita per l’emancipació, no d’un gènere en particular, sinó del gènere humà, com diu la lletra de la Internacional.

Els comunistes saludem les reivindicacions feministes de les dones benestants, reconeixem el seu desig de no viure tancades a casa, de posar fi a la violència masclista,… i de no quedar subordinades als homes. Però considerem que la lluita de la dona treballadora ha d’incorporar molts altres continguts. El reconeixement de la doble opressió que pateix la dona treballadora, com a dona i com a treballadora, ens dona la clau per formular les seves reivindicacions.Els comunistes no volem que el VUIT DE MARÇ es proposi “feminitzar el capitalisme”. Volem que sigui una dia de lluita per les reivindicacions puntuals de les dones treballadores i per acabar amb totes les formes d’explotació i opressió.