En la lluita diària per ampliar els serveis gratuïts per al poble, per defensar la llengua, per garantir un recte funcionament de les institucions del país, per incorporar partides que comportin millores en parts del territori català o per donar satisfacció a determinades reivindicacions populars,  l’ampliació del pressupost de la Generalitat hauria de ser considerada un esdeveniment positiu. El problema es saber si l’ampliació serà suficient, si es gestionarà de manera correcta i si són acceptables les concessions que s’han fet per aprovar-la.

En primer lloc, cal dir que l’ampliació ha estat insuficient i existeixen dubtes més que seriosos sobre si al final es podrà disposar de tota la quantia pressupostada. Segurament que s’haguera pogut estirar més la recaptació fiscal, gravant les rendes dels més rics i evitant que la càrrega fiscal caigués majoritàriament a les esquenes de la gent treballadora. La Generalitat no necessita un pressupost qualsevol, necessita garantir una resposta ràpida per fer front als problemes que ja fa masses anys que s’acumulen!

Quant a la gestió, el cert és que els governs de la Generalitat porten anys malbaratant diners a través de retallades, restriccions i prebendes cap a les empreses privades i han permès que determinats grups econòmics s’aprofitin dels diners públics, uns diners que es podrien usar afavorint  la gent gran, els joves, els treballadors i els  més desvalguts. El fet que el Govern hagi tingut l’audàcia de dir que “treball”, “educació” i “sanitat” són una prioritat, pot acabar sent  una paròdia, com ha passat tantes vegades,  llevat que la lluita de la gent els obligui a complir allò que han anunciat. Pel que fa a les partides que poden aportar millores puntuals en algunes parts del territori, caldrà veure com es porta a terme la seva execució i evitar que les grans constructores i els corruptes de torn se’n puguin lucrar.

En el terreny de les negociacions per garantir els suport necessaris, hem vist com El PSC ha apostat, des del primer moment, per  la bogeria capitalista quotidiana, vinculant els pressupostos al saqueig i destrucció del ja malmès territori de Catalunya. El PSC accepta finalment  ajudar a que el govern de la Generalitat pugui portar a terme la gestió quotidiana de les competències que té cedides. Aquesta és la seva concessió. A canvi, ha fet abaixar totes les barreres institucionals que podien impedir que prosperessin un garbull de macro obres que, a més a més, es portaran a terme amb diners arrencats a la classe treballadora, com  per exemple, la compra de terrenys  pel Hard Rock.

Cal dir que si el “govern independentista” no s’hagués trencat, les coses no hagueren canviat gaire, en tot allò que té a veure amb les reivindicacions socials i mediambientals. Els “negociadors” de Junts, sempre han acabat posant damunt la taula les mateixes propostes regressives i antisocials que hi ha acabat posant el PSC. Com ja venim dient, des de fa temps, l’aposta grossa ara és per la sociovergència. La incògnita és, en tot cas, si serà una sociovergència del tipus de la Diputació de Barcelona o del tipus que ara s’està coent en el Parlament de Catalunya. De moment, la segona és la que sembla tenir més punt i està lligada a una correlació de forcés que deixa ERC sota les faldilles del PSC.

Front a aquesta realitat l’alternativa immediata està clara. Al costat de les lluites contra l’OTAN i la guerra, per recuperar el poder adquisitiu perdut, per eixamplar els drets socials, per defensar els serveis socials, contra la repressió… i per salvar la nostra llengua, ara cal col·locar-hi les reivindicacions territorials i medi ambientals.

Totes les organitzacions socials i polítiques contràries a l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, hem de tornar al carrer. Totes les xarxes de conservació i recuperació de la natura han de posar sobre la taula les seves reivindicacions. El mateix cal fer davant l’intent de posar en marxa el projecte del Hard Rock. 

•               ALLIBERAMENT DE CLASSE I NACIONAL.

•               LLUITA ANTI MILITARISTA I PER LA PAU.

•               DEFENSA DE LA GENT,  DEL TERRITORI I DE LA TERRA.