PER UN 8 DE MARÇ OBRER, SOLIDARI  I ANTIIMPERIALISTA

Els comunistes considerem que el moviment d’emancipació de les dones respon a unes particularitats derivades del paper de la dona dins del sistema d’explotació capitalista i, a la vegada, està relacionat inseparablement amb l’alliberament nacional i social.

La posició de les dones treballadores catalanes ha estat històricament  dolorós i ho segueix sent.  A  l’explotació capitalista s’hi suma l’opressió procedent de la tradició patriarcal. Són  dues lacres que les  colpegen a la vegada. Tanmateix, els homes també son víctimes de l’explotació capitalista.

Per això hem de lluitar juntes. Juntes per reclamar solucions a tots els problemes als quals s’enfronten ara les dones. Juntes, aixecant  la veu contra els que ens exploten i ens discriminen. Juntes  reclamant el nostre dret a la salut i l’educació gratuïta. Juntes esquarterant  les pressions creades per la reacció religiosa i la reacció dretana. Juntes contra l’assetjament, els abusos i la violència. Juntes organitzant la solidaritat contra el cost de la vida, pel dret a la guarderia gratuïta, allargant la mà solidària a les dones que pateixen violència domèstica, i donant suport als fills de famílies pobres i als immigrants i desplaçats que pateixen desigualtats i discriminacions extremes.

En les darreres dècades, el moviment d’alliberament de les  dones ha anat agregant gradualment cada vegada sectors més amplis.  Dels  moviments a petita escala s’ha començat a passar a moviments a gran escala. Això, que es enormement positiu, no  ha d’amagar el contingut obrer del 8 de març.

Cap lluita pot aïllar-se  de la conjuntura. A nivell mundial vivim una intensificació de les crisis imperialistes i de les polítiques agressives, producte de les quals són les guerres de Síria, Iemen, Palestina i Sàhara Occidental, entre altres, a les quals cal afegir l’enduriment de la guerra a Ucraïna. 

Ara, l’Estat espanyol s’ha implicat directament en la guerra d’Ucraïna, enviant-hi material bèl·lic i s’ha col·locat descaradament amb el bàndol de l’OTAN, com se sol col·locar en cada guerra. Amb el suport de l’oligarquia espanyola, interessada directament en aquesta guerra, amb una censura brutals i amb una activitat descarada dels mitjans de comunicació, han posat una  part de la població al costat de l’opció militarista  i imperialista de l’OTAN.

En aquest context, consideraríem insensat convertir el 8 de març en una expressió més de la histèria de guerra i del linxament, a través d’un “feminisme” dirigit pels buròcrates de les institucions i patrocinat pels mitjans de comunicació.

Va ser la comunista Clara Zetkin qui va proposar la creació d’un dia internacional de la dona treballadora. La seva proposta finalment es va acceptar, gracies l’esforç dels marxistes.

El 1915, Zetkin, al costat de les revolucionàries russes, va organitzar la primera Conferència Internacional de Dones contra la Guerra.  Va ser una trobada contra la guerra mundial. A la seva tornada a Alemanya, Clara Zetkin va ser acusada de traïció i empresonada.  Avui els comunistes reivindiquem el llegat de Clara Zetkin en ambdós esdeveniments  i proposem convertir aquest 8 de març en un al·legat contra la participació d’Espanya en la guerra d’Ucraïna.

Espanya és un país imperialista que defensa la seva supremacia internacional mitjançant la seva participació econòmica i política a la UE, una  UE  presidida per  l’antiga ministra de Guerra alemanya.

Als països imperialistes  com Espanya, que són part de l’OTAN, lluitar contra el bel·licisme i l’imperialisme ens obliga a  rebutjar l’escalada guerrista de l’OTAN. No es tracta d’escollir entre dos bàndols. Es tracta d’anul·lar qualsevol argument que pugui ser utilitzat per justificar la participació imperialista d’Espanya en la guerra i d’aconseguir posar fi a aquesta participació.