Sara Flounders

Rússia ha reconegut les dues repúbliques populars a la regió de Donbass a l’est d’Ucraïna, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, fundades el 2014. Rússia ha dit que enviarà tropes per protegir les dues Repúbliques si són  atacades de nou per  Ucraïna/OTAN. Washington i alguns aliats europeus han anunciat sancions econòmiques contra les dues repúbliques i/o contra Rússia. Els treballadors de tot el món han d’oposar-se a l’agressió i l’expansió dels EUA/OTAN, que estan creant el perill d’una guerra massiva.

Crear una estampida és una vella tàctica. Els caçadors primitius ja sabien que un ramat sencer podria ser conduit a un penya-segat mitjançant l’ús calculat del fum, el soroll i les tamborinades.

La Unió Europea està corrent per un penya-segat.

Els estrategues  nord-americans, planificadors de guerra, els mitjans corporatius i els polítics van a una  a l’hora d’exigir que la Unió Europea  imposi  sancions econòmiques més extremes, i, especialment, que doni el pas dràstic de bloquejar el nou gasoducte Nord Stream 2 des de Rússia.

Per què els funcionaris nord-americans estan tan interessats  a bloquejar el gasoducte Nord Stream 2 des de Rússia cap a Alemanya i altres països de la UE? Per què també volen boquejar el comerç d’altres subministraments energètics essencials?

Els ominosos anuncis diaris dels Estats Units sobre els plans russos d’envair Ucraïna han ocupat les capçaleres dels mitjans durant dos mesos. Els titulars de les notícies d’última hora anuncien informació secreta sobre 150.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna, que té la intel·ligència nord-americana.

Hi ha una altra acumulació massiva de tropes que els mitjans nord-americans amb prou feines esmenten. Està organitzada per l’exèrcit nord-americà.

L’exèrcit ucraïnès té ara una força de 150.000 soldats, armats amb armes modernes nord-americanes i entrenats per “assessors” nord-americans, juntament amb mercenaris feixistes i unitats d’operacions especials prop de la frontera russa i les regions independents del Donbass, que han estat bombardejant, malgrat els acords de pau.

Milers de tropes nord-americanes addicionals estan arribant a la regió . Les bases de l’OTAN comandades pels Estats Units a Polònia i Romania s’estan ampliant amb bateries de míssils,  amb una capacitat nuclear que els permet arribar a les ciutats russes en 30 minuts. Durant mesos, les operacions navals nord-americanes i britàniques han continuat al mar Negre davant de la costa russa.

Lenin va explicar l’impuls imperialista a la guerra

Per entendre l’impuls imperialista cap a la guerra amb Rússia, és útil revisar “l’Imperialisme: l’etapa superior del capitalisme” de Lenin, escrit fa més de cent anys i que encara és actual.

Lenin va escriure durant la Primera Guerra Mundial sobre l’enorme pressió econòmica fruit de la necessitat del capitalisme monopolista de controlar els mercats i les colònies utilitzant el poder militar del seu estat d’origen; aquesta pressió condueix  inexorablement a la guerra. 

Darrere de l’amenaça de guerra amb Rússia hi ha aquesta lluita dels majors capitalistes monopolistes pel control dels mercats i recursos europeus.

Competint amb l’imperialisme alemany

L’imperialisme nord-americà, la potència global dominant, s’està esforçant per mantenir la seva posició econòmica i el seu domini del comerç i les finances globals.

Rússia avui és en gran part un exportador de matèries primeres i té una economia més petita que Corea del Sud, Canadà o Brasil. Washington va crear la crisi d’Ucraïna en un intent d’aïllar, debilitar i dividir encara més Rússia.

La crisi comporta  la intensificació de la competència per dominar tota Europa, especialment Alemanya, la potència econòmica més gran d’Europa i la força dominant a la Unió Europea. L’imperialisme alemany és alhora un aliat dels EUA dins de l’OTAN i un competidor econòmic capitalista dels EUA.

Que Rússia hagi proporcionat una font d’energia fiable amenaça el domini econòmic d’Europa per els EUA. Washington percep que aquest comerç obre la porta a més comerç amb Rússia. Encara li  preocupa més una obertura a les iniciatives de desenvolupament i comerç amb  la Xina.

La Xina ja ha superat els EUA com a soci comercial més gran d’Alemanya i de la UE en conjunt. I la UE és l’inversor més gran a Rússia.

L’OTAN, una aliança militar comandada pels EUA, existeix per reforçar el domini de Washington a Europa i per intervenir en altres parts del món. L’OTAN es va expandir a tots els països d’Europa de l’Est per controlar la restauració capitalista dels països anteriorment socialistes. L’amenaça d’expansió de la màquina militar de l’OTAN a Ucraïna, a la frontera de Rússia, juntament amb les operacions navals de l’OTAN al Mar Negre, són provocacions directes a Rússia.

L’expansió del comerç de la UE amb Rússia i la Xina amenaça la mateixa base de l’OTAN i el propòsit de col·locar centenars de bases militars nord-americanes a Europa.

Nord Stream 2

El gasoducte de gas natural de 1198 km anomenat Nord Stream 2, un projecte energètic conjunt alemany-rus,  obstrueix   la capacitat de les grans corporacions energètiques nord-americanes de vendre el seu gas natural molt més car, ja que ha de ser  extret mitjançant fracturació hidràulica o fracking.

El gasoducte Nord Stream 2 ja està gairebé acabat. Estava a l’espera de la certificació final dels reguladors alemanys i  el govern alemany ho reté. Aquest  gasoducte, que trasllada  gas natural rus directament a Alemanya per sota del mar Bàltic, també passa per alt la infraestructura de trànsit d’Ucraïna.

Rússia ja proporciona al voltant d’un terç del gas natural d’Europa a través d’altres gasoductes existents. Tot i que és molt més barat, més respectuós amb el amb el medi natural  i més directe construir gasoductes des de Rússia que exportar des d’Amèrica del Nord, les corporacions nord-americanes es veuen impulsades a abocar gas natural liquat (GNL) a Europa, Àsia o altres llocs.

Tant els polítics demòcrates com els republicans estan units en la seva determinació d’aturar Nord Stream 2.

El capital financer nord-americà, els seus bancs i les seves corporacions de petroli, gas i militars consideren el gasoducte una amenaça per al control nord-americà d’Europa, motiu pel qual Washington ha intentat en tot moment sabotejar el projecte.

L’administració de Trump va imposar  sancions contra el projecte Nord Stream 2. Però tot i així, la construcció del gasoducte va continuar.

Amb el nou gasoducte ara completat, l’administració de Biden està preparant mesures més dràstiques.

Els mitjans corporatius nord-americans van a una  a l’hora de repetir acusacions implacables presentant a  Rússia com l’agressor i a l’hora de sabotejar el gasoducte Nord Stream 2. Es pensen que amb  aquesta propaganda, es sortiran amb la seva.

A tot Europa s’han construït  desenes de terminals de GNL per fer arribar  gas fracking d’Amèrica del Nord als mercats europeus.

Gas fracturat i GNL

L’arribada de la fracturació hidràulica o “fracking” ha transformat els EUA en una superpotència de petroli i gas. Els EUA són l’exportador més gran de GNL del món, superant Qatar. Els EUA han superat Rússia com a major productor de gas del món.

La major part del gas dels Estats Units es produeix mitjançant fracking. Els ecologistes s’han oposat al fracking, perquè el procés d’extracció enverina la qualitat de les aigües subterrànies locals i provoca esdeveniments sísmics.

Per emmagatzemar i transportar el gas natural extret mitjançant fracking, es refreda a menys 162 C (menys 260 F), que el transforma en gas natural liquat, que és 1/600 del seu volum en estat gasós. El líquid s’envia en grans vaixells cisterna reforçats i amb grans dipòsits (criogènics)  superrefrigerats fins a les terminals especials de GNL d’Europa.

El GNL ha de ser transformat del seu estat líquid a gas i després transportat a alta pressió a través de canonades.

El repte de les empreses de combustibles fòssils amb seu als Estats Units és assegurar els mercats. Es produeix més gas natural del que es pot utilitzar en l’àmbit nacional.

Els gegants nord- americans del petroli i el gas , així com tots els polítics nord-americans, empenyent als països europeus a augmentar la seva capacitat per rebre GNL presentant-ho com un problema de seguretat energètica. El desplaçament de les compres als EUA farà que totes les economies europees depenguin dels preus dels EUA.

Des de la reunió del 2018 dels presidents dels EUA i de la Comissió UE, les exportacions de GNL dels EUA a Europa van augmentar un 2.240%.

 
La majoria de les notícies sobre el paper de Nord Stream 2 i la pressió per ampliar la venda de gas fracking als Estats Units es pot trobar  a les notícies empresarials.

Però un article del New York Times del 15 de febrer de 2022: “Com un conflicte d’Ucraïna podria remodelar la dependència d’Europa vers Rússia”, va descriure el conflicte amb gràfics, mapes de grans gasoductes interconnectats des de Rússia a l’est d’Europa, Alemanya i Itàlia. També va detallar les desenes de la terminals de GNL que s’estan construint precipitadament. (tinyurl.com/8b9n4w62)

L’amenaça que s’imposaran sancions més dures a Rússia, inclòs el bloqueig inevitable del gasoducte Nord Stream 2, ha augmentat les vendes nord-americanes de GNL i ha omplert les terminals europees de GNL al màxim.

Washington està frenètic per curtcircuitar qualsevol pla europeu per integrar-se encara més amb Rússia o la Xina. Sancionar Rússia i interrompre el seu comerç amb Europa, un comerç que és avantatjós per a Europa i Rússia, dona a l’imperialisme nord-americà un avantatge financer i geopolític.

Manca de  consulta amb els competidors imperialistes

Mentre intensifiquen la propaganda antirusa, el president Joe Biden, el secretari d’estat Antony  Blinken i la subsecretària d’estat Victoria Nuland han inclòs amenaces de mesures econòmiques dràstiques. Aquestes mesures remodelaran i empobriran Europa i la posaran fèrriament sota el control del mercat nord-americà i sota el control de l’OTAN comandada pels EUA.

El 7 de febrer, el president Biden, mentre estava al costat del nou canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, va dir que els EUA “posarien fi” al gasoducte de gas natural Nord Stream 2 si Rússia envaeix Ucraïna.

Quan se li va demanar detalls sobre com compliria aquesta promesa, atès que el gasoducte no està sota control dels EUA, Biden va respondre: “T’ho prometo; ho podrem fer”.

Mentrestant, el canceller alemany Scholz es va negar a adoptar una postura ferma sobre el destí de Nord Stream 2. Aleshores, el 20 de febrer, el primer ministre britànic Boris Johnson va declarar que Londres i Washington tallaran l’accés de les empreses russes als dòlars nord-americans i la lliura britànica i congelaran totes les transaccions. Però Alemanya, França, Hongria i fins i tot Ucraïna han rebutjat unes perspectives tan terribles.

Cop d’estat dels Estats Units el 2014 a Ucraïna

Cada guerra dels EUA i cada imposició de sancions econòmiques dels EUA han anat acompanyades d’incidents inventats, després de mesos de propaganda.

Després que el cop d’estat orquestrat pels Estats Units a Ucraïna l’any 2014 enderroqués el govern electe a Kíev, els treballadors de l’est d’Ucraïna, molt industrialitzat, es van negar a reconèixer el nou règim antirus i es van separar del govern colpista feixista de Kíev.

La República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk al Donbass han resistit dues vegades els esforços de les forces ucraïneses, inclosos els elements feixistes, per derrotar aquesta regió separatista. El règim de Kíev està intensificant els bombardejos i els atacs amb míssils contra les repúbliques independents per provocar que Rússia les protegeixi.

Aturem l’agressió dels EUA!

Els EUA tenen desenes de milers de tropes a Europa; està posant tropes en alerta màxima i n’envien més. Estan armant l’exèrcit ucraïnès i estan ampliant les bases de l’OTAN i enviant armes i míssils addicionals a altres països de l’OTAN de la regió. Només uns mesos després de la caòtica derrota de l’ocupació nord-americana de l’Afganistan, l’imperialisme nord-americà sembla estar preparant-se per a una altra guerra molt més perillosa.

L’imperialisme nord-americà necessita guerres interminables per mantenir els beneficis de les seves gegantines indústries militars.

L’imperialisme nord-americà necessita una amenaça de guerra per mantenir la seva posició a Europa.

L’imperialisme nord-americà necessita una amenaça de guerra per bloquejar l’expansió del comerç europeu amb Rússia i la Xina.

Com va mostrar Lenin a “Imperialisme”, l’impuls a la guerra i l’amenaça de guerra poden esclatar fàcilment en una conflagració que destrueixi un continent.

Els treballadors dels EUA i de la Unió Europea, per no parlar de Rússia i Ucraïna, no tenen cap interès en una altra guerra imperialista.

La propaganda de guerra dels EUA ha de trobar una oposició decidida.