No tenim cap raó per creure que Lukashenko hagi guanyat les eleccions amb una tupinada. No considerem que l’OTAN i la UE tinguin legitimitat per dir si unes eleccions són o no democràtiques i menys encara quan sabem que consideren il·legítimes totes aquelles eleccions on els resultats no són del seu grat. Ho hem vist a Veneçuela, a Bolívia, a Líbia i  Síria, entre molts altres indrets. 

No es tracta ara de jutjar si Lukashenko ha fet o no les coses com a nosaltres ens agradaria, de la mateixa manera que tampoc es tracta de jutjar si Veneçuela és més o menys socialista o si Evo Morales ha tingut o no suficient valentia i perspicàcia política. No podem dedicar-nos a buscar la perfecció de David per a acabar sent còmplices de l’envestida del Goliat imperialista.

No ens podem deixar entabanar per la propaganda occidental, abocada a través d’uns mitjans de comunicació submisos a l’OTAN. 

No ens hem de conformar amb les aparences, creient que perquè algú canta l’Estaca, l’objectiu que persegueixen els grups pro occidentals a Bielorrúsia, són els mateixos que perseguim nosaltres. Una cançó pot ser entonada amb finalitats  oposades. Recentment, per exemple, hem vist a l’estat espanyol com els feixistes de VOX s’han volgut apropiar del Bella Ciao, quan va néixer com un cant patriòtic, partisà  i antifeixista.

El problema de fons és un altre. La principal raó per la qual els EUA i la UE estan posant les seves grapes sobre  Bielorrúsia és que està a tocar de Rússia i busquen una oportunitat per poder imposar un règim prooccidental, com per exemple el que ara hi ha Polònia, que els autoritzi a  instal·lar-hi bases militars i míssils apuntant a Rússia i que engegui  un procés de privatitzacions i de desmembrament dels drets socials.

I per aconseguir-ho estan disposats a tot. També a donar armes i diners als grups feixistes, com va passar a Ucraïna, on  els suposats “demòcrates”, quan van tenir carta blanca,  van incendiar els locals dels sindicats amb els sindicalistes dins i van iniciar una guerra contra tots els territoris que no estaven disposats a seguir-los incondicionalment; una guerra que avui en dia encara continua.  

No és la democràcia, com ens volen vendre. És la ingerència dels grans grups imperialistes sobre un país que vol decidir el seu futur de manera sobirana.  És la guerra!