En aquest escrit farem unes  pinzellades sobre les mesures laborals del govern davant de la crisi sanitària del coronavirus i situarem unes reivindicacions que considerem que ha de formular el moviment obrer i popular.

SANITAT I SERVEIS ESSENCIALS

Abans,  volem parlar dels treballadors de la sanitat, és a dir,  metges, infermers, netejadors d’instal·lacions mèdiques, cuiners, encarregats de registres i treballadors de bugaderia, entre d’altres. Tots estan sobrecarregats de treball com ho estan  en moltes residències de la gent gran i serveis d’ambulància.

Fins ara,  els poders públics han estat incapaços de disposar de suficients treballadors per atendre l’afluència de pacients, i els que resten en actiu  han de treballar més de pressa i més hores. Ho han de fer amb una precarietat extrema en les mesures de protecció.

La situació de la resta dels treballadors dels anomenats serveis essencials, també és incerta. Aquests treballadors són imprescindibles, ja que cal incrementar la fabricació de productes bàsics com ventiladors, guants i mascaretes; proporcionar llits hospitalaris; garantir els transport, sanejar l’aigua, netejar els carrers,…,   i assegurar l’abastament alimentari. Ara, tots ells,  han de treballar en condicions encara més precàries que abans.

LES MESURES DEL GOVERN

Ens consta que la ministra de treball ha  mirat  de convèncer els seus companys de gabinet perquè prosperessin algunes de les noves mesures i no sempre ho ha aconseguit. Però és una ingenuïtat dir, com ha dit, que “el Govern no deixarà ningú enrere: ni a les petites ni grans empreses, ni a les treballadores de la llar, ni a les persones aturades, ni autònoms i autònomes” . Sota el capitalisme, cap govern té aquesta vareta màgica i el capitalisme segueix campant a plaer. Es poden posar pegats i de vegades els pegats són útils i necessaris i fins i tot poden ser valents. Però  la veritat, ha d’estar per sobre de tot.

Pel que fa a les mesures concretes, és evident que, en primer lloc, s’obre més encara, la porta dels expedients de regulació d’ocupació i això tindrà conseqüència terribles en moltes plantilles. De fet ja les està tenint!

Considerem que no s’ha protegit bé  els eventuals que van ser acomiadats inicialment, ja que els computarà la desocupació i per tant queden per sota dels treballadors incorporats en els expedients d’ocupació. Aquesta doble vara de mesurar és indigna i empobreix els més empobrits.

Dir que s’han prohibit els acomiadaments, és una falsedat. Els  eventuals acomiadats, si volen revertir l’acomiadament, han de reclamar. Això té un cost i  en el millor dels casos, l’acomiadament serà declarat improcedent  en un futur llunyà i només  donarà lloc a una miserable indemnització. Ni s’han restablert els salaris de tramitació, ni els acomiadaments es consideraran nuls.

El permís retribuït  és positiu per a la salut pública i per la salut dels treballadors, però  s’ha fet un nyap amb  la compensació futura de les hores no treballades. Queda en mans dels empresaris un sistema de jornada flexible sense  contrapartida i  una realització futura d’hores extraordinàries, remunerades com  habituals.

Quant al creixement de l’atur, és obvi que no es  responsabilitat del govern, com vol fer creure l’extrema dreta. Sí que ho és interpretar fidelment la realitat i veure quines mesures s’orquestren per pal·liar el sofriment. Les xifres d’atur indiquen el nombre de persones preparades i disposades a treballar que, per raons diverses, no ho poden fer. Això ni s’ha de manipular ni amagar

Ara és l’hora de de les mesures valentes, de dir la veritat  i no dels trucs de màgia.

També es un truc la política de préstecs per pagar els lloguers. Garanteix els ingressos  als propietaris endeutant els llogats.  

Al cap d’avall, la idea de fons és sempre la mateixa: el govern ens fa saber que  en un futur haurem de retornar les hores de treball i els préstecs. Per tant, haurem de treballar més i sota amenaça.

EL TREBALL ESSENCIAL

Aquest dia, s’ha posat de manifest que molts dels treballs més mal remunerats i precaritzats són, a l’hora de la veritat, els més necessaris socialment, mentre que d’altres ben remunerats són prescindibles. També s’ha vist la inutilitat  de la minoria rendista i capitalista que no aporta cap mena de treball a la societat. Aquesta minoria ara s’ho mira des de les seves mansions o segones residències, tot i que, en alguns casos,  han comprovat el pa que s’hi dona en anar a parar a la sanitat pública, ja que el tancament de fronteres no els ha permès desplaçar-se a les clíniques estrangeres com fan habitualment.

REIVINDICACIONS

Crida Comunista proposa:

1.    Assistència sanitària gratuïta per a tots.

2.    Nacionalitzar tot el sistema de salut sota control comunitari. Construir, on calgui, hospitals d’emergència i dotar íntegrament els hospitals ja existents,  com a primer pas per a millorar  l’assistència sanitària.

3.    Nacionalització de les residències de les persones grans

4.    Pagament complet, avantatges i ingressos garantits i suficients per a tots els treballadors i pensionistes.

5.    Gratuïtat total dels medicaments.

6.    Alimentació, habitatge i serveis públics, inclòs internet, per a tots.

7.    Suspendre temporalment els  lloguers, desnonaments, hipoteques, talls  de serveis públics i tots els deutes.

8.    Prioritzar recursos per a les comunitats immigrants, persones LGBTQ, persones grans, joves i persones amb discapacitats.

9.    Buidar les presons i  centres de detenció.

10.  Control comunitari i de la  policia municipal per tal de garantir el confinament, però amb tolerància zero envers qualsevol mena d’abús policial. No a la presencia militar als carrers.

11.  Suport  econòmic als treballadors en comptes d’ajudar les grans empreses i  als bancs.

12.  Posar fi  a les guerres i  les sancions sobre altres països com Cuba, Veneçuela, Síria o Iran.

13.  Establir relacions d’ajuda i cooperació amb tots els països del món, en peu d’igualtat.