Crida Comunista fa pública la seva preocupació per l’evolució del coronavirus. Ara no entrarem en controvèrsies sobre l’origen del virus, sobre la seva relació amb la crisi capitalista que s’està albirant, ni sobre el tractament mediàtic que la premsa occidental li ha donat.

Agraïm, en primer lloc, la tasca extraordinària dels metges i treballadors de la sanitat pública i la de tots aquells que treballen per a la salut col·lectiva, tant en el cas del coronavirus com en altres. Considerem que cal evitar que aquest esforç excepcional empitjori les seves condicions laborals i exigim mesures especials per a garantir la seva salut.

Volem posar de manifest que el sector sanitari públic, malgrat les envestides privatitzadores que ha sofert, encara és el principal garant de l’assistència i la prevenció. Reiterem la necessitat d’augmentar recursos per a aquest sector, retallant, principalment, despeses militars, missions a l’estranger i transferències a l’OTAN.

Les retallades i les privatitzacions dels darrers anys han ocasionat la saturació del sistema sanitari portant-lo a una situació límit i ara li ve a sobre un veritable diluvi. Si no es prenen mesures excepcionals, pot haver-hi un col·lapse amb un nou allargament de les llistes d’espera i amb conseqüències terribles per a molts malalts. El problema de salut més preocupant no és, per tant, la gravetat intrínseca de la malaltia sinó la incapacitat dels sistemes sanitaris per absorbir un flux massiu de persones malaltes i per proporcionar-los les cures necessàries.

La sanitat privada no pot quedar al marge d’aquesta emergència i s’haurien de requisar les seves instal·lacions i posar al seu personal al servei dels poders públics, per fer front, de manera coordinada, a aquesta nova situació.

A més a més de la importància que per nosaltres tenen els treballadors de la sanitat, també ens preocupa el risc al qual es veuen sotmesos els treballadors en general. Ja sabíem que molts d’ells, amb epidèmia o sense, poden perdre la vida en el treball a causa dels accidents laborals, treballen sota el risc d’emmalaltir o morir pels productes que respiren, les càrregues que han de moure o la fatiga diària. Ara se’ls afegeix el perill de contreure i transmetre el coronavirus!

Els treballadors i treballadores, en molts casos són usuaris del transport públic on és difícil mantenir una distància segura; queden sotmesos a la disciplina patronal dins d’una fàbrica, una oficina, una cuina d’un restaurant, un centre de treball o en l’escala que netegen i ara ho hauran de fer amb el temor de ser infectats i d’infectar a altres, amb un sistema immunològic afeblit per l’ansietat, el cansament o l’insomni produïts per les dures jornades laborals. A més a més, els patrons reclamen restringir els ja precaris drets laborals. Aquests treballadors, per tant, també necessiten una protecció especial, tant en el terreny sanitari com en el dels seus drets socials i salarials presents i futurs.

Ens solidaritzem amb les persones malaltes i amb les de més edat que poden ser les principals afectades. Demanem per a elles un tracte prioritari per part de la resta de la societat.

Ens sorprèn la poca importància que s`ha donat a l’ús de les caretes i altres mitjans de protecció d’una  manera més generalitzada i ens temem que això respon a un intent d’amagar les dificultats d’abastiments que té el país.

Considerem miserable la conducta de la Unió Europea. No ha enviat cap ajuda sanitària. No s’ha definit cap línia clara d’actuació. Ha hagut de ser la Xina qui enviï equips a Itàlia metre diferents  països europeus es negaven a fer-ho.

 Donem la benvinguda a mesures com el tancament de tot el sector educatiu. A més de reduir els contactes, descongestionarà el transport públic. Però això, a causa dels problemes que ja pateixen moltes famílies treballadores, es converteix per a molts  en un veritable mal de cap i posa de manifest, un cop més, la manca de mesures efectives per compaginar la vida laboral i familiar i per afrontar situacions d’emergència com la que ara mateix estem patint.

Pedro Sánchez diu ara que cal identificar a l’enemic i per a ell l’enemic és el coronavirus. Nosaltres fa temps que sabent qui el nostre enemic i no és, precisament, un virus. Perquè ho sabem lluitem per l’alliberament de classe i nacional.

Aquesta identificació tan clara de l’enemic, no ens porta a oblidar que ara tenim un greu problema de salut pública que només es resol amb solidaritat, eficiència i coordinació i això és el que ara mateix de veritat importa. Tenim, en canvi, serioses reticències davant les pretensions de gestionar-ho tot per la via autoritària, posant tot el poder en unes úniques mans, i apel·lant un cop i un altre, exclusivament, a les conductes individuals.

Ens sembla una provocació que el govern digui que tots estem en peu d’igualtat, quan els més rics poden accedir a les seves clíniques privades i fugir de país o quan ara mateix, les personalitats rellevants passen per davant de la resta dels mortals a l’hora de fer-se la prova.

En aquesta lluita tan particular hem de formular de nou moltes coses, però també hem d’extremar la vigilància sobre els plans dels voltors del capital i els corbs de la centralització, que sempre aprofiten qualsevol ocasió. 

Exigim una moratòria sobre desnonaments, hipoteques i lloguers i demanem que tots els poders públics s’impliquin i que tots plegats combatem les concepcions individualistes que tant s’han alimentat en les darreres dècades per afrontar la situació com un veritable repte col·lectiu i comunitari.

Del que es tracta ara és de posar l’interès col·lectiu per sobre de l’individual i de practicar la solidaritat, per donar cohesió a la lluita comuna i coordinada enfront a uns problemes terribles com aquesta pandèmia. Com en tantes altres lluites, el pes de la batalla depèn principalment de l’actuació solidària dels treballadors.