UNITAT REPUBLICANA I PATRIÒTICA I LLUITA PERLLONGADA DAVANT LA SENTÈNCIA DELS TRIBUNALS ESPANYOLS I LA REPRESSIÓ POLICIAL I JUDICIAL

Vivim en temps foscos i a la vegada esperançadors. Són foscos perquè la retallada de drets i la repressió s’intensifiquen. Però no són temps per caure en el desencís i abaixar la guàrdia. Ben al contrari. Cal afrontar-los. Perquè també són temps de resistència, que al seu torn han de ser temps d’organització i combat. Són moments de prendre partit, per recuperar-nos i reorganitzar la lluita.

JA HEM ARRIBAT MOLT LLUNY

Milions de catalans vam tenir la valentia d’organitzar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre, que va culminar un procés col·lectiu d’anys i va fer tremolar l’Estat espanyol. Molts hem estat darrerament en les manifestacions massives pels drets nacionals, per la llibertat dels presos polítics i per denunciar la farsa judicial a la qual se’ls ha sotmès.

El que s’ha fet en el passat ha estat impressionant. Tot el que fem ara mateix també ho és. Així i tot, som conscients que el temps que vivim ens exigeix molt i ens exigirà més encara. Haurem de ser molts per fer front a les batalles que estan per arribar. Necessitem construir resistència i capacitat de resposta per derrotar un Estat espanyol, disposat a utilitzar tota la seva artilleria, abans de cedir. A hores d’ara tots ja ho hauríem de tenir clar.

Vivim en una situació d’excepció, on les lleis no són sinó lletra morta quan s’han de respectar els interessos i drets del poble. En canvi, són serps verinoses quan es vol exercir la repressió i atemorir els combatents. Les lleis es modifiquen i s’apliquen segons els interessos, no de la població, sinó de la capa parasitària que controla l’Estat o per afavorir el capital.

ORGANITZAR, ORGANITZAR I ORGANITZAR

Hem d’organitzar una àmplia mobilització republicana amb la formació de comitès de barris, d’obrers i estudiants a tot el país. Amb Comitès de Defensa de la República. L’acció de les masses és l’única sortida. Ja sabem que davant nostra tindrem barbarisme i repressió.

El poble català disposa d’una pluralitat d’organitzacions. L’ANC i Òmnium han tingut un protagonisme preponderant en la lluita d’alliberament nacional durant els darrers anys. Heus ací perquè es vol castigar els seus principals representants. El seu potencial s’ha de preservar i reforçar. A la vegada, cal potenciar altres formes d’organització i, en especial, l’organització pels drets obrers i socials.

A Catalunya també hi ha algunes organitzacions socials que agrupen molta gent, com per exemple els sindicats majoritaris, amb una conducta ara temorenca amb relació a la lluita nacional i, a voltes, fins i tot contrària a aquesta lluita. Aquesta circumstància s’ha de redreçar.

L’acció institucional s’ha sumat en determinats moments al desafiament a l’Estat espanyol. Per aquesta raó, el càstig també l’han fet extensible al govern català de l’1 d’Octubre. Sense renunciar a aquesta potencialitat i sense menysvalorar tota la feina feta, tampoc hauríem de sobrevalorar-la. La Generalitat i els ajuntaments, no són altra cosa que institucions autonòmiques sotmeses al control i arbitrarietat del govern central. Els grans canvis socials no es fan desfilant a tocs de corneta i tambor des de les institucions autonòmiques i, menys encara, després de les experiències decebedores que en alguns moments recents hem viscut. En tot cas, el que no poden deixar de fer les institucions és aprofitar els petits marges que l’autonomia els confereix per millorar les polítiques socials i mirar d’actuar com a autèntiques institucions nacionals.

EL TSUNAMI DEMOCRÀTIC I L’AUTO ORGANITZACIÓ POPULAR

Nosaltres considerem que la proposta de tsunami democràtic, que ja està en marxa, ajudarà a fer que la resposta als pròxims esdeveniments sigui contundent, massiva i efectiva. Es tracta de gestionar de la millor manera possible totes les capacitats de lluita amb les que comptem. Unes possibilitats que de moment sembla que quedaran acotades a la resistència pacífica i a certs actes puntuals de desobediència. Per aquesta raó, i conscients dels límits i potencialitat de la conjuntura, donem suport a aquest tsunami democràtic i en formem part. A la vegada, estem segurs que el tsunami democràtic estarà acompanyat d’altres iniciatives combatives que incentivaran les potencialitats del moviment republicà. Però no amaguem que en les actuals condicions i amb aquestes formes de lluita, la resposta encara no serà capaç de doblegar l’Estat de manera immediata. Ara bé, sí que tenim potencialitat per arrancar concessions puntuals o parar els peus a algunes envestides de l’Estat i ho hem d’aprofitar a fons. No podem deixar de lluitar. La resposta unitària és més necessària que mai!

Els comunistes, doncs, som plenament conscients de les potencialitats i limitacions de la situació actual. Treballem per crear les condicions perquè el doblegament de l’Estat sigui factible en un futur, com més proper millor. A la vegada, considerem que aquest treball no s’ha de desvincular de les lluites factibles en les condicions actuals, lluites i resistències que mai s’han d’abandonar ni menysprear.

LES ELECCIONS GENERALS: UNA BATALLA MÉS QUE CAL AFRONTAR

La sentència es farà pública, probablement, a les portes d’unes noves eleccions generals forçades per Pedró Sánchez amb la finalitat de destrossar tot allò que hi ha a l’esquerra del PSOE, apropar-se de nou al bipartidisme i poder implementar les polítiques econòmiques, internacionals, socials i nacionals que reclamen la gran burgesia i l’imperialisme. En aquestes condicions no valen les mitges paraules ni les inhibicions. No hem d’abandonar cap reivindicació ni cap espai de lluita. Hem de defensar el dret a la lliure determinació. Lluitar contra la precarització del treball i per revertir la reforma laboral. Millorar els subsidis dels aturats. Defensar i millorar el sistema públic de pensions i els serveis públics. Posar de manifest quines són les veritables causes del canvi climàtic i el que cal fer per revertir-lo. Conquerir les reivindicacions del feminisme. Potenciar la cultura. Eliminar les restes del franquisme amb les quals ens topem a cada pas…… Però sobretot, hem de crear les condicions i construir els instruments per organitzar la lluita. Com dèiem al començament, els nostres són temps foscos i les eleccions es convoquen amb la intenció de deixar-nos en la foscor. La consigna ha de ser clara: no podran amb nosaltres, des de la nostra trinxera també lluitarem vot a vot!

Farem tot el posible per impulsar un front patriótic i republicà, el més ampli posible. Sortirem a votar, perquè la dreta i l’espanyolisme no deixaran de fer-ho. Perquè no volem mantenir-nos indiferents davant les maniobres d’un titella al servei de la patronal i de l’imperialisme que aspira a apropiar-se dels vots d’esquerra i de la gent treballadora per pactar amb la dreta i servir a l’espanyolisme. Perquè els comunistes no abandonem cap dels fronts polítics en els quals podem actuar.

Aquesta aposta per participar en tots els fronts de lluita no ens portarà, en cap dels casos, a caure en l’error de prioritzar la política institucional per sobre de la resta. El moviment patriòtic i republicà ha de participar en les institucions imposades de la monarquia espanyola amb l’única finalitat de fer arribar les reivindicacions del nostre poble i aconseguir que el règim monàrquic del 78 entri en crisi.

NO PASSARAN!

PP i Ciutadans, acompanyats per les bordades de VOX i amb la cooperació dels mitjans de comunicació i d’un entramat d’organitzacions espanyolistes, estan duent a terme una política bruta i mentidera contra Catalunya. Jutges i fiscals se sumen a aquesta ofensiva anticatalana. Volen atemorir-nos i aïllar-nos. L’anticatalanisme plou a bots i barrals. No passaran!, és l’únic relat. I al costat del no passaran, només té cabuda un programa ambiciós de canvi profund.

LA LLUITA PERLLONGADA

La lluita contra l’Estat espanyol serà, per tant, una lluita perllongada en la qual haurem de combatre implacablement tota tendència cap al triomfalisme i la precipitació i totes les temptacions de menysvalorar o sobrevalorar les capacitats dels nostres adversaris, tendències i temptacions que són, totes elles, pròpies de la impaciència petit burgesa.

El concepte de lluita perllongada és el més indicat per caracteritzar l’actual etapa de lluita. Significa realitzar cadascuna de les activitats i lluites, tenint sempre en compte les tasques que s’obriran demà i l’objectiu que perseguim, que en el nostre cas és l’alliberament de classe i nacional.

Mai hem de resoldre un problema concret recorrent a les mesures que “en aquest moment” ens semblen les més “lògiques”, però que vist el problema amb perspectiva poden comprometre el nostre desenvolupament futur. Per aquesta raó, nosaltres, per exemple, som tan insistents en combatre el sectarisme. És cert que hi ha comportaments puntuals que no s’han de tolerar i que cal criticar sense contemplació. Però això no hauria d’eliminar la possibilitat de teixir aliances socials en el present i ampliar-les en el futur.

LA REORGANITZACIÓ DELS MARXISTES-LENINISTES CATALANS

Tenir clar i aplicar conseqüentment el concepte de lluita perllongada significa, al seu torn, reafirmar i desenvolupar cada vegada més el caràcter de classe de la lluita d’alliberament nacional.

La pràctica revolucionària ha provat una i mil vegades que el proletariat és l’única classe conseqüentment revolucionària i capaç, per tant, d’enfrontar-se sense precipitacions al procés de lluita perllongada.

Aquest convenciment ens ha de portar a superar l’actual situació d’absència de Partit Proletari. Si no s’elimina aquest dèficit, no és possible que la classe obrera participi de manera conscient en la lluita i assumeixi el paper dirigent que li pertoca. I el dèficit no es depassarà exclusivament per la via sindical com alguns ingenus han suggerit darrerament.

Propiciar l’organització sindical dels treballadors i potenciar el caràcter nacional del moviment sindical és una de les tasques irrenunciables. Però només és una tasca més. La clau de l’assumpte es troba en la direcció política. Crear el Partit Proletari català és la gran tasca del moment.

PER UNA CATALUNYA REPUBLICANA, POPULAR I SOCIALISTA

Hi ha una lluita d’alliberament nacional que, com ja hem dit, és la nostra lluita. Però també hi ha nacionalisme xovinista, imperialista i de dretes que entabana a molta gent. Aquest tipus de nacionalisme en situacions de crisi es manifesta amb molta força i d’una manera o altra, també infecta algunes forces polítiques catalanes que històricament s’ha caracteritzat pel seu anticomunisme.

El punt clau és que ara mateix el capitalisme no funciona bé per a molta gent i és normal que es miri de canviar-lo. El problema és aclarir quines són les causes d’aquest mal funcionament i què és el que cal canviar.

El canvi podria arribar als fonaments del capitalisme a través d’una revolució que modifiqués el sistema de relacions socials actual i que, en el cas nostre, acabés a la vegada amb l’opressió nacional. Però també es pot apostar per altres tipus de canvis, culpant, per exemple, els estrangers, i suggerir la protecció “de l’economia nacional” i “dels nacionals”. I això és el que fa el nacionalisme reaccionari, que des de fa uns anys ho infecta tot.

La identitat nacionalista tendeix a ser més forta que la identitat de classe, d’aquí l’èxit de la “dreta” i de les dificultats dels comunistes. Aquest tipus d’identitat nacional s’alimenta cada dia des dels aparells de l’Estat i dels mitjans.

La identitat de classe, en canvi, s’obstrueix contínuament i es mira que no prosperi, amb tots els mitjans que els poderosos tenen al seu abast.

Trump pot construir un mur i reduir el nombre d’immigrants, però això no farà que els EUA tornin a ser invencibles. Boris Johnson, pot, amb l’ajuda de Farage, sortir de la UE de la manera que li doni la gana, però això no farà que la Gran Bretanya recuperi el paper de primera potència mundial que va perdre fa temps; més aviat li crearà nous problemes. La Lliga Nord pot obligar a tancar els ports d’Itàlia i provocar la mort de molts immigrants en aigües de la Mediterrània, però no podrà evitar que Italià tingui un paper subsidiari dins de la Unió Europea. Un sector del nacionalisme de dretes català i a alguns ”revolucionaris” curts de mires, poden somniar en emular els “activistes”, al servei de l’imperialisme dels EUA i del colonialisme, del Maidan i de Hong Kong, però no aconseguirà que l’OTAN i la UE es posin del nostre costat, sinó que seguiran donant suport diplomàtic, econòmic i militat a l’Estat espanyol

Els nacionalistes xovinistes no tenen respostes efectives, tot i que alimenten expectatives falses i ajuden a amagar que el problema fonamental és el capitalisme. Un sistema que produeix beneficis per als propietaris de capital, sense atendre les necessitats de les persones i creant exclusió i misèria per tot el món.

Aquesta és una de les raons cabdals per la qual considerem que l’objectiu del combat és l’alliberament de classe i nacional.

UNIR I SUMAR A LA CLASSE OBRERA

Nosaltres lluitem contra l’Estat espanyol. Però comprenem molt bé qui sosté aquest Estat i quina és la seva funció. També sabem molt bé que per doblegar-lo cal mobilitzar i unir totes les seves víctimes, tant a Catalunya com en altres indrets. Però el subjecte capaç de lluitar de manera més coherent contra l’Estat i tot el que representa, és el proletariat. El proletariat és l’única classe social que pot garantir una solució política clarament rupturista. Mentre el proletari no assumeixi aquest paper, els avenços seran limitats i serà difícil frenar la tendència al pacte i la claudicació o a la impaciència i a l’immediatisme, unes tendències que avui, malauradament, també contaminen el moviment sindical, a causa de la direcció corporativista i conciliadora a la qual es troba sotmès.

Ningú farà mecànicament la feina per nosaltres. Ningú farà madurar màgicament el poble treballador si ell mateix no es converteix en el veritable protagonista. Sense sumar tota la força social que objectivament està interessada en l’alliberament de classe i nacional, la lluita pot prendre, en determinats moments, una dinàmica fins i tot heroica. Però li faltarà l’element fonamental: la implicació política de la classe obrera, donant-li la seva pròpia orientació.

–>