Crida Comunista davant la sentència

jueces-fascistas

Les detencions dels membres del govern de la Generalitat de Catalunya, de la presidenta del Parlament de Catalunya i dels representants de l’ANC i d’Òmnium Cultural i el posterior judici, del qual acabem de conèixer la sentencia, han estat una farsa i una vergonya. El rerefons de tot plegat no és altre que l’intent desesperat de l’Estat espanyol per frenar la lluita del nostre poble pel dret a la lliure determinació.

La demanda de rebel·lió cau. Sabien que xocava amb les decisions dels tribunals europeus. La intencionalitat és molt clara. L’acusació de rebel·lió només hi era per tenir-los tancats durant 2 anys. Després, ves per on, la sentencia es dicta quan han passat 2 anys exactes d’empresonament “preventiu”. Tot segons el pla establert.

Els condemnats ho han estat per sedició, figura delictiva heretada del codi penal franquista. Aquest és un delicte que implica un “aixecament tumultuari”, esdeveniment que no té res a veure amb la mobilització popular del 20 de setembre i del referèndum de l’1 d’octubre. Tots sabem que les provocacions i abusos en aquelles dates van provenir únicament de les forces policials. Però els magistrats del suprem només han acceptat el relat policial, negant-se a donar validesa a tot el que explicaven molts testimonis i reflectien les imatges.

La Sentència suposa una greu amenaça per als drets democràtics de tots els ciutadans de l’Estat espanyol. A partir d’ara, qualsevol mobilització de masses podria ser declarada com a “tumultuària”, i qualsevol jutge dretà i reaccionari podria acusar els seus convocants de “sedició”, basant-se en el precedent del judici del Procés. I que ningú oblidi en quines mans es troba bona part de la judicatura!

Com era d’esperar, la dreta reaccionària ha considerat la sentència com una victòria i ha posat de manifest, un cop més, els seus desitjos de linxar qualsevol tipus de dissidència. Ara el PP i Ciudadanos tenen el PSOE i els mossos allà on els volien tenir.

Pedró Sánchez, president en funcions del govern, ha sortit amb la cançó que tots els ciutadans som iguals davant la llei. Només cal llegir la Constitució, de la qual tant parlen, per veure, per exemple, que el rei és inviolable i no està subjecte a cap responsabilitat. Però les desigualtats davant la llei no acaben aquí. Els joves d’Altsasu han estat condemnats a llargues penes de presó per una baralla de bar amb uns guàrdies civils provocadors, mentre que toreros, celebritats televisives, i familiars del dictador feixista Francisco Franco, són absolts o condemnats a penes lleus després d’haver glopejat algun policia o guàrdia civil. Paradoxalment, els independentistes condemnats, hauran de complir penes més severes que els colpistes del 23f que, pertanyent a un cos militar, van treure els tancs als carrers, van ocupar el Parlament i van disparar sobre els diputats. Aquells sí que feien cares d’odi!

La sentència no és, ni de bon tros, un punt final, com certa premsa ha volgut dir. Queden pendents altres judicis i, com sabem, recentment van ser detinguts diversos activistes catalans, que han estat acusats de terrorisme, amb la intenció d’embrutar els CDR i tot el moviment independentista i ara alguns d’ells estant sotmesos a situació d’aïllament i d’indefensió.

Crida comunista ja va fer pública la seva aposta per la mobilització popular unitària i àmplia, abans que es fes pública la sentència. Fem una crida a tot el poble a romandre al costat de les grans mobilitzacions i respondre a l’envestida de l’opressió que s’està duent a terme des de tots els cossos policials.

La millor manera d’acabar amb aquesta tragèdia repressiva i reaccionària és colpejant com un sol puny als que ens han oprimit històricament i ara ens volen atemorir.