Ja s’ha resolt el puzle municipal. Hi ha més alcaldes i alcaldesses republicanes i més governs d’esquerres. Ciutadans, PP i Vox, a Catalunya, a diferència del què passa en altres espais geogràfics de l’Estat espanyol, no es mengen ni una rosca. A Badalona, la dignitat de l’esquerra independentista, que va tenir millor resultats que els socialistes, ha fet un gest generós per evitar que la dreta extrema governés. En termes generals, la cosa ha millorat, si es té present quin era el punt de partida i les amenaces que hi havia després dels resultats de les autonòmiques.

A Lleida i a Tarragona, el PSC ha de passar a l’oposició, mercès a una aliança difícil d’imaginar fa sols unes setmanes. Alguns governs Convergents també han caigut, donant lloc a alternatives àmplies, malgrat els intents d’evitar-ho a través de polítiques “front patriòtiques”. A Barcelona, en canvi, l’espanyolisme ha decidit el govern de la ciutat, si bé qui governarà serà una alcaldessa d’esquerres. El galimaties barceloní ha distorsionat un panorama que hagués pogut ser molt millor i arrodonir aquest progrés del republicanisme i de les opcions d’Esquerres. Valls sabia què feia. S’ha permès el luxe de negar l’existència de presos polítics i s’ha negat a donar la ma al President de la Generalitat. De moment, la jugada li ha funcionat, aconseguint una confrontació de la gent a la plaça Sant Jaume, que no ajuda gents a les polítiques d’unitat popular. Caldrà curar les ferides!

Cal veure, amb més detall, com ha quedat el panorama a cada indret i mirar amb meticulositat i tranquil·litat a la vegada, com acaba petant tot al Cap i Casal. Ara toca treballar per fer polítiques socials i seguir en la trinxera de la lluita per l’alliberament de classe i nacional, sense fer cas als qui ens recomanen abandonar-la.