Darrerament hem insistit en el dictamen leninista que “l’anàlisi concreta de les condicions concretes és l’ànima viva del marxisme”. Això implica avaluar correctament la realitat i, d’acord amb aquesta avaluació, decidir com es participa en les lluites de classes i en el moviment revolucionari. No cal afegir que l’avaluació correcta de les condicions concretes només es pot aconseguir mitjançant l’aplicació científica del marxisme i que, per tant, fer-ho demanda disposar d’un bon bagatge teòric. Si hi ha errors o deficiències en l’avaluació corresponent, és natural que la política que es proposi a continuació també sigui errònia.

Quan aquesta avaluació concreta de la realitat no es produeix es cau en el subjectivisme, o sigui, hi ha una manca de correspondència entre com és la realitat i com el subjecte (individu, partit, organització popular, etc.) la percep. Per aquesta raó, el subjectivisme, en estar vinculat a una incorrecta comprensió de la situació concreta, dificulta l’avenç del moviment revolucionari i comporta que les propostes polítiques siguin desenfocades.

El subjectivisme pot alimentar tan l’oportunisme de dretes com el d’esquerres. El reformisme, per exemple, es deriva d’una apreciació subjectiva de la democràcia burgesa. Sosté que el govern representatiu modern ofereix a la classe treballadora l’oportunitat d’aconseguir el socialisme en les eleccions, obtenint una majoria parlamentària. Aquesta opinió posa l’accent en la transició pacífica i gradual cap al socialisme i considera que la decisió dels votants i el treball dels càrrecs electes són l’aspecte més important de l’activitat política. És un posicionament oportunista de dretes. Marx i Engels, en canvi, i després Rosa Luxemburg i Lenin, van analitzar acuradament la realitat objectiva del capitalisme i van argumentar que un derrocament revolucionari de l’estat, exigeix la lluita massiva de la classe obrera i la creació de nous òrgans del poder obrer.

Lenin, en els anys previs a la revolució d’octubre, va posar al descobert el subjectivisme del reformisme i les limitacions de l’activitat parlamentària i va classificar correctament les eleccions burgeses com un parany del règim. Però Lenin també es va oposar als que proposaven el boicot electoral sense tenir present les particularitats de la conjuntura. Els arguments de Lenin es podrien resumir dient que els marxistes han de conèixer quin és el ritme de la classe treballadora i que no es pot prendre posicions intel·lectuals que no siguin comprensibles per la majoria, si comporten una confrontació directa amb aquesta majoria. Com a grup organitzat que pretén mobilitzar les masses per acabar amb el règim opressiu, els marxistes volem forjar la consciència i reclutar persones per la revolució, però també és essencial comprendre quins són els rols que assumeix la població. Si la majoria del proletariat ha optat per participar en una obra teatral, no és encertat posar-se a la porta del teatre barrant-los el pas o deixar alegrament en altres mans la seva representació. És molt millor entrar al teatre i posar-se a xiular i bloquejar els missatges dels actors que serveixen als nostres enemics i fer-ho, si és possible, fins i tot abans d’arribar a les portes del teatre.

Quant fem propostes polítiques cal saber bé que és el que realment diem. Per exemple, no és el mateix proposar abstenció que boicot. Abstenir-se comporta limitar-se a no anar a votar. Boicotejar, en canvi, vol dir intentar impedir que unes eleccions se celebrin. Utilitzant l’exemple del teatre, l’abstenció seria no anar al teatre i el boicot, en canvi, significaria mirar d’evitar que l’obra de teatre fos representada, atacant el teatre i impedint que la gent pogués entrar-hi.

Qualsevol decisió política ha de tenir en compte la correlació de forces i això també val en el terreny electoral, on els resultats ens ofereixen dades fidedignes.

Si per exemple, a les darreres eleccions generals s’hagués optat pel boicot i en el supòsit bastant improbable que tot l’electorat català i basc que ha votat independentista ho haguera secundat, això no hagués estat suficient per deslegitimar el resultat electoral. En aquest context imaginari, el resultat del PP haguera estat molt més favorable per a ells i en l’àmbit Estatal les tres forces reaccionàries hagueren sumat.

Aquest subjectivisme encara queda més patent si mirem quin és el context de les europees. Sembla que l’argument clau dels que ens suggereixen el boicot és solidaritzar-nos amb Puigdemont, davant el veto (frustrat) que es presenti a les europees. El boicot, haguera comportat deixar de votar a les Europees, deixant per tant de votar també la llista de Puigdemont, quan ell suggereix tot el contrari. Si el boicot prosperés, els que volen silenciar a Puigdemont s’apropiarien de totes les actes al Parlament Europeu. “Jugada mestra”, oi?

Hi ha encara un altre element a tenir en compte, que posa de manifest la poca cura que han tingut els avaladors del boicot, en analitzar la realitat concreta. Com hem dit més amunt, boicotejar no és el mateix que abstenir-se. Boicotejar comporta anar a rebentar unes eleccions. Evitar que se celebrin! El curiós del cas és que les eleccions europees se celebren el mateix dia, en els mateixos col·legis i en les mateixes taules (amb els mateixos presidents, vocals, interventors i apoderats) on se celebren les eleccions municipals i els nostres boicotejadors criden a la gent a votar (i a votar-los a ells) en les municipals.

No és tot això una bona mostra de les errades que pot ocasionar el subjectivisme?

En conclusió, com a marxista-leninistes hem d’adherir-nos a les tradicions que han donat una importància relativa a la qüestió electoral i han donat més pes a les accions del dia a dia. Com a revolucionaris, el nostre objectiu és comprometre’s amb la classe obrera i les altres classes populars a través de tots els espais d’acció possibles i impulsar accions que augmentin el nivell de consciència de classe i capacitin al proletariat per organitzar-se, mobilitzar-se i lluitar contra el sistema. En cas contrari, ens marginarem de l’activitat política que hi ha sobre el terreny i acabarem produint resultats contraproduents.

La nostra preferència per la lluita directa i l’organització de les classes treballadores no ens fa perdre de vista que la classe obrera ara aposta per la participació en les eleccions vinents europees i municipals. Des d’aquesta percepció donarem suport a les llistes d’unitat popular en tots els llocs on estem presents i en l’àmbit general. A la vegada, intentarem que a les europees prosperin les candidatures més favorables a la lluita d’alliberament nacional i social i que més puguin contribuir a posar fi al règim del 78 com ja vam fer recentment en les eleccions generals.