Nosaltres,  comunistes, considerem que l’únic canvi real per als explotats i oprimits és la revolució i consisteix en un derrocament radical de la classe dominant, que en les condicions actuals és la gran  burgesia financera i  monopolista.

Per tant, els principals problemes del poble no es resoldran en unes eleccions celebrades en el marc de les institucions d’aquesta gran  burgesia, dins del seu Estat basat en la negació del dret a la lliure determinació dels pobles  i amb les seves regles del joc.

Aquest tipus d’eleccions només permeten  una participació periòdica, precedida d’una campanya desequilibrada on els grans partits, finançats pels poderosos i amb el suport dels grans mitjans de comunicació juguen amb avantatge i marquen el debat. A més, la llei electoral és descaradament desproporcionada.

Sabem,  però, que molta gent  vol  anar a les urnes per “expressar-se”. En aquestes condicions, l’abstenció dels sectors més conscients i combatius, equivaldria a apartar-se dels reptes de l’actual conjuntura política i no ajudaria a reforçar  la consciència revolucionària.

Afirmem que cal afrontar de manera activa i conscient les eleccions, en tots i cadascun dels àmbits (generals, europees i municipals), i  convidem la gent a que es faci sentir a les urnes rebutjant  les polítiques reaccionàries dels grans partits del règim i donant suport a aquelles opcions favorables a l’alliberament de classe i nacional  que defensin els plantejaments més radicals en cada cas.

Sense negar el retrocés que comportaria una majoria parlamentària de les tres forces més reaccionaries (Vox, PP, Cs), ens oposem  a simplificar el debat com si tot quedés reduït a  “dretes i esquerres”. Seria un error  que les classes treballadores  votessin les llistes del PSOE-PSC. El vot de censura que va portar  Pedro Sánchez al Govern va apartar el PP, després d’una colla d’anys  calamitosos, especialment per als mes pobres, i marcats per les polítiques repressives i centralistes.  Però Pedro Sánchez no representa una fiable alternativa democràtica i rupturista. Vol fer creure que votant ho arreglarem tot, quan nosaltres, en canvi, volem que cada  vegada hi hagi més gent  conscient de la impossibilitat de materialitzar  qualsevol “canvi” profund  a través de les institucions burgeses. No podem oblidar que les polítiques del PSOE han estat i són pro imperialistes, pro burgeses, pro centralistes, pro monàrquiques  i reaccionàries en molts terrenys. De tot plegat, en els darrers decennis, n’hem tingut reiterats exemples. Per altra banda, com molts ja han  fet notar, el PSOE contempla el dilema  d’aliar-se amb Cs per aixafar-ho tot. Fins i tot, en el cas bastant improbable que fes govern amb Unidas Podemos, caldria estar atents als excessos de la seva gestió governamental i plantar-li cara a traves de la lluita.

En Comú Podem presenta un programa amb  reivindicacions democràtiques i socials  sentides i enarborades pels sectors més actius del poble treballador i al voltant de les quals  organitzem les principals batalles actuals: millors serveis públics; manteniment i millora del sistema de pensions;  retirada de la reforma laboral per restablir la força vinculant del convenis col·lectius, garantir la causalitat en la contractació, eliminar l’acomiadament lliure i ampliar els drets sindicals; modificació del sistema fiscal en benefici de les rendes salarials i gravant, per contra, les rendes del capital; política pública d’habitatge i regulació dels lloguers; reconeixement del dret a la lliure determinació; etc. Son demandes que compartim i previsiblement estaran en el centre de les futures mobilitzacions, tot i que en trobem a faltar d’altres, com per exemple l’oposició al pagament del deute de l’Estat. Ens preocupa, en canvi, que En Comú Podem  alimenti somnis electorals dient que la seva participació en el govern garantirà que tot això prosperi. Com és habitual en les propostes de tipus socialdemòcrata, en Comú Podem, igual que fa el PSOE, en lloc de posar sobre la taula la impossibilitat de materialitzar  qualsevol “canvi” profund  a través de les institucions burgeses i d’oferir-se com a vincle per organitzar les futures lluites, vessa falses il·lusions entre la població,  legitimant el sistema.  Si Unidas Podemos fa govern de la mà del PSOE, més enllà de quines siguin les seves intencions,  serà esclau de l’oligarquia, com ho ha estat Syriza a Grècia. És impossible revertir del tot les  actuals polítiques oligàrquiques sense modificar el sistema de relacions socials i conquerir la sobirania nacional en tots i cadascun dels àmbits. Això no evita, certament, que lluitant puguem assolir alguna millora puntual, però  dependrà de la capacitat d’organització i mobilització de la gent.

Les eleccions es faran mentre avança el judici dels presos per el referèndum de l’1 d’Octubre. El judici, per una banda, vol atemorir,  desmobilitzar i abatre  el nostre poble i desballestar les seves organitzacions. Per l’altra, vol enfortir l’autoritat de l’Estat monàrquic espanyol per prolongar el règim del 78.

Algunes persones que ara són jutjades es presenten de candidates. Aquest es un aspecte que des del nostre punt de vista caldrà tenir present,  en especial en  les eleccions al Parlament Europeu.

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya vam donar suport a  la CUP i ho farem de nou, en molts pobles i ciutats, en les eleccions municipals. En fer balanç d’aquelles eleccions autonòmiques, assenyalàvem dues mancances de la CUP: 1/ la  baixa capacitat d’organitzar i atreure els treballadors de la indústria i els serveis i 2/  els frens a l’hora  d’eixamplar la base de la candidatura . Afegíem que  era possible reduir aquests dèficits  incorporant  sectors provinents de Procés Constituent i Podem Catalunya, entre d’altres.

Des d’aleshores, hem  assistit a distintes vagues generals i a grans mobilitzacions, mentre es produïen  fugides des de l’àmbit dels comuns, a causa de la seva manca de compromís en la lluita d’alliberament nacional. Res d’això ha estat aprofitat per una CUP incapaç de convertir-se en el pal de paller per forjar  candidatures combatives en tots els àmbits electorals, a excepció del municipal.

La candidatura del Front Republicà ha estat un intent precipitat per pal·liar aquests dèficits. Nosaltres  parlàvem, ja feia mesos,  d’aixecar un GRAN FRONT REPUBLICÀ, DEMOCRÀTIC I PATRIÒTIC. Proposàvem una organització àmplia i inclusiva, capaç de teixir aliances;  no un Front republicà esquifit com el que al final s’ha construït. Però aquesta és la realitat amb la que ara ens trobem i ja no la podem modificar fins després de la contesa electoral.

• Cridem a participar activament en les futures eleccions al Parlament Espanyol,  al Parlament europeu i en les municipals.
• Suggerim votar les candidatures partidàries de l’alliberament de classe i nacional que qüestionin el règim del 78 de la manera més radical en cadascuna de les conteses.

•             Entenem  aquestes eleccions com un moment particular d’una llarga lluita del nostre combat revolucionari per el poder  republicà, democràtic i popular.