El dia 21 de febrer està convocada una vaga general per reivindicar mesures sociolaborals i la llibertat dels presos polítics. Crida Comunista, com ja va fer públic davant de la primera convocatòria -ajornada després- comparteix la proposta reivindicativa de la vaga, però la concebem com una jornada de lluita i de revolta i com un pas per organitzar futures accions.

La data de convocatòria coincideix en un moment decisiu. El govern de Pedro Sánchez ha oblidat bona part de les millores que havia promès quan hi va haver la moció de censura i no ha derogat ni la “llei mordassa”, ni la reforma laboral. Els treballadors de la Generalitat no han vist satisfetes encara una part de les seves reivindicacions, fet que té derivades perjudicials sobre els serveis públics. El  judici de la vergonya i de la venjança ja ha començat.

El fet de parlar de jornada general de lluita i de revolta, no comporta oposar-se a què la lluita per aquestes reivindicacions prengui, entre altres, la forma de vaga laboral. Ans al contrari: només la força d’un moviment obrer unificat, que col·labori amb altres moviments socials, pot oposar-se a la creixent reducció dels drets socials i polítics i obrir les portes a una Catalunya lliure i igualitària.Per avançar en la lluita cal que ens trobem tots, organitzacions socials, civils, pagesos, sindicats!

La vaga ha esdevingut una eina emprada repetidament per les classes treballadores de Catalunya mitjançant la qual el sindicalisme ha participat activament en la història del país. Després de quatre dècades d’una dictadura durant la qual va ser perseguit, el moviment sindical va jugar un paper destacat en el procés de reivindicació social i nacional i les vagues generals van tenir, en diverses ocasions, un rol fonamental. Les accions exemplars, però, no han evitat que sovint s’instal·lés dins del moviment sindical majoritari una visió pragmàtica per intentar conviure amb la implantació del neoliberalisme i defugir de les grans batalles polítiques que a voltes  han titllat d’arriscades. Això és, precisament, el què en aquests moments està passant, dificultant l’èxit d’una veritable vaga general.

Davant la dificultat per les inhibicions d’una part del moviment sindical, no queda altra sortida que intentar tirar endavant la convocatòria fomentant la lluita unitària amb totes aquelles organitzacions disposades a impulsar-la. Crida Comunista treballarà al seu costat i aplaudeix la seva determinació.

El calendari de mobilitzacions previ al 21 de febrer arrancarà al carrer amb una gran manifestació el 16 de febrer a Barcelona. Es tracta d’organitzar un procés de mobilització ascendent, que preveu nombroses accions, concentracions i assemblees per informar sobre les reivindicacions i sumar gent a la lluita.

Hem de deixar clar que, tot i la repressió i l’amenaça, el nostre esperit de lluita segueix intacte. No ens hem d’oblidar dels nostres presos polítics; a cada hora, cada dia i en cada minut els hem de recordar.

La jornada de lluita i de revolta té un marcat contingut polític i no ho hem d’amagar. També intenta ser una jornada de confluència de lluites i reivindicacions, que no s’han d’aparcar.

La nostra lluita s’ha de convertir en un símbol dels que reclamem contra la repressió i pels drets nacionals i socials. Conflueixen reivindicacions perquè totes elles formen part del nostre horitzó alliberador.