Sobre la convocatòria i la desconvocatòria de la jornada general de lluita del 7 de febrer

Crida Comunista s’havia sumat a l’organització de tots els actes de la jornada de lluita del dijous 7 de febrer i comparteix plenament la seva proposta reivindicativa, social i política.

La convocatòria posava sobre la taula un seguit de demandes laborals urgents com són la derogació de la reforma laboral, un salari mínim a Catalunya de 1.200 euros mensuals, recuperació de les lleis socials frenades pel Tribunal Constitucional, igualtat de gènere en els centres de treball, pensions dignes i millores en el model de funció pública.

La convocatòria tenia, a la vegada, un marcat contingut polític democràtic que en cap cas s’ha d’amagar sinó que s’ha d’enarborar. En primer lloc es reclama l’abolició de la llei mordassa i en segon lloc la llibertat dels presos polítics per l’1 d’octubre

A mesura que es va coneixent tota la maldat que acompanya el judici dels nostres presos per l’1 d’octubre, s’eixampla la idea que, efectivament, es necessita donar una resposta general i continuada. Per moltes explicacions que vulguin oferir-nos, la realitat és que el judici persegueix una sentència “exemplificadora” que atemoreixi la gent més compromesa del nostre poble i que instauri un ambient favorable per retallar, més encara, la nostra menuda autonomia nacional.

La jornada del 7 de febrer es convocava amb la cobertura legal d’una de vaga general. El nom, però, no fa la cosa.

Una veritable vaga general sempre exigeix un esforç titànic per informar a la població, amb el repartiment de centenars de milers de fullets informatius i amb la celebració de milers d’assemblees informatives en tots els pobles i ciutats i, sobretot, en els centres de treball. Tot això és pràcticament impossible sense la complicitat dels comitès d’empresa, avui en mans, majoritàriament, de sindicats que s’han despenjat de la vaga al·legant raons de tipus economicista i corporatiu.

Per altra banda les vagues, i sobretot quan són generalitzades, solen venir acompanyades pel vel de l’amenaça repressora, per la pressió empresarial i patronal i per les campanyes per desmobilitzar, confondre i atemorir la gent treballadora per part dels grans mitjans de comunicació.

Res d’això, però, ens ha d’aturar. Tota lluita comporta un risc i un esforç. Nosaltres considerem que val la pena fer tota la feina necessària perquè la lluita sigui exitosa, per aturar tot allò que es pugui aturar i per obrir el camí a futures mobilitzacions generals que ben segur que haurem de convocar ben aviat.

Totes les vagues generals alimenten, abans i despres,  les manifestacions. Les manifestacions estenen i donen visibilitat a l’acció. Són una expressió contundent de la protesta que en el cas de Catalunya sempre ha aconseguit una gran repercussió. La manifestació pública és una expressió de la unitat popular.

El fet que s’ajorni la convocatòria no ha de ser vist como un inconvenient, sinó com una oportunitat per organitzar millor les coses. Nosaltres respectem les decisions preses, però cridem a no abaixar la guàrdia. Els actuals no són moments per a la desmoralització i per els temors. Són moments de lluita.

descarga.png

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s