2019. No hi ha treva en la lluita

La reunió del Consell de Ministres s’ha produït enmig d’un clima de demandes insatisfetes i de criminalització de la protesta obrera i popular -amb presos polítics i amenaces de tota mena- i amb l’intent del Govern “socialista” d’entabanar les masses venent “solucions” fictícies als nostres problemes.
La protesta ha sigut massiva. Ara es pot dir, amb orgull, que les classes populars conservem una gran capacitat per mobilitzar-nos. Tot plegat ha estat un assaig general de la gran resposta que en un futur pròxim caldrà donar, si es jutja i condemna als presos polítics independentistes.
Un cop acabada la protesta, “l’ordre preval a Barcelona”. El PSOE, el govern de la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat, respiren alleujats. Nosaltres, en canvi, sabem que no hi ha treva.
La protesta ha evitat l’etiqueta de violenta amb la qual l’han volgut estigmatitzar. L’extrema dreta espanyolista no ha pogut justificar amb enganys totes les barrabassades que aquests dies havia escampat -parlant de morts, de sang i de guerra civil- tot i que els mitjans de comunicació estatals i comercials han fet mans i mànigues per avalar-ho, basant-se en els infiltrats i provocadors habituals.
Ara cal recuperar el veritable sentit de les paraules, sobretot quan la reacció titlla de tumult, violència o rebel·lió qualsevol expressió de protesta que no es limiti a una passejada simbòlica dins dels espais prèviament marcats i acotats per cintes i barreres policials. No podem ser víctimes de les seves tergiversacions ni acceptar les seves limitacions.

Pel que fa la violència, cal destacar el fort dispositiu repressiu. Els manifestants ens hem trobat envoltats de furgons policials, de secretes amagats a les teulades i amb infiltrats per la policia que han volgut sembrar el caos. Els eslògans contra policies i mossos que ens barraven el pas estaven més que justificats.

Hi ha hagut, certament, el perill de les operacions de falsa bandera a les quals ens haurem d’acostumar. Però aquest perill no ha d’avortar les accions de “bandera pròpia”. Seria ridícul que, ja que els polis de civil, per infiltrar-se i fer degenerar la manifestació, adopten les mateixes actituds i estils de vestimenta que la gent més activa, s’obligués aquesta gent a canviar de vestimenta i formes d’actuar.
Les accions més enèrgiques d’una part dels manifestats, no són altra cosa que la resposta a l’autèntic extremisme dels governs espanyols i dels cossos repressius i la judicatura que incentiva permanentment la dreta reaccionaria. Cap de les accions de la gran multitud, pacífica i decidida, han de ser considerades violència: són actes de resistència!

Les formes de lluita són diverses i s’han d’adaptar a cada situació. Quan convé, com va passar quan la guàrdia civil va abandonar un cotxe al carrer carregat d’armes o quan la policia va assetjar la seu de la CUP, tots, des dels més joves fins als més grans, sabem actuar “sense caputxa ni fusell”, com nosaltres vam recomanar aleshores i com hem recomanat en altres ocasions. Però es tracta de situacions puntuals, que no han d’impedir que en altres moments, el ventall de lluita s’ampliï.

L’empresonament i judici de tot un govern autonòmic, de la Presidenta del Parlament i dels dirigents de les dues organitzacions independentistes més massives, ens col·loquen davant d’una situació de conflicte i quan hi ha conflicte, hi ha repressió i autodefensa. En aquestes situacions extremes, l’Estat sol recórrer a les bales de goma, als cops de porra, a les detencions i amenaça amb més processaments amb la intenció de fer callar la protesta. La manifestació del 21 era, com hem dit al començament, un assaig general. La situació que es desencadenarà el 2019 comportarà un conflicte obert i en tota regla. Aleshores, tot serà diferent, tot serà més dur i transcendental.
L’ascens de la dreta més feixistoide i la dretanització i radicalització reaccionària de la dreta política ja existent, d’una banda, i la formació d’un govern “socialista, que ha desplaçat al govern del PP, gràcies a una moció de censura, secundada per Podemos i per l’independentisme amb representació parlamentària a les Corts, per l’altra, són dos elements clau de la present conjuntura, que no podem menysvalorar. Però el govern de Pedro Sánchez, sense negar les seves diferències amb la reacció, de cap manera representa un projecte per posar fi a la situació d’explotació i misèria a què estem sotmesos els treballadors i pobres d’aquest país ni per la superació de l’opressió i humiliació a què es vol sotmetre al poble català.
Per això fem una crida decidida a totes les forces polítiques democràtiques, a tots els sindicats, a debatre conjuntament les accions concretes que s’hauran d’adoptar en els pròxims dies. Les noves mobilitzacions seran l’oportunitat de continuar reforçant la unitat. La nostra lluita s’ha de convertir en la lluita de tothom. La barrabassada que pretén perpetrar l’Estat no es pot tolerar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s