Nosaltres tenim un gran respecte pels joves d’Arran, que amb una acció, en la qual nosaltres no hem participat i que no tenim intenció d’emular, han volgut denunciar el jutge fustigador Llarena, llançant pintura groga davant del seu domicili. Entenem que alguns no els aplaudeixin, ja que opten per altres formes de lluita o es col·loquen en l’altra banda de la barricada. Però no acceptem que se’ls demonitzi.

La dreta reaccionària ha assimilat l’activitat sorpresa d’Arran “amb la nit dels ganivets llargs”. Això és una barbaritat que ningú ha de tolerar. Els difamadors amaguen que els assassins (perquè d’assassinats en massa es va tractar) de la nit dels ganivets llargs van ser els cossos d’elit del nazisme, amb el beneplàcit de l’exèrcit, la policia i el poder judicial alemany. Que algú els ho expliqui!

No estem davant d’un intent d’apunyalar massivament de nit,  per apoderar-se del poder de l’Estat, com va passar en l’alemanya nazi. L’acció ha consistit en tot el contrari: ha estat una protesta davant d’aquells que utilitzen el poder de l’Estat per a castigar una part del poble de Catalunya i empresonar els seus representants polítics i socials.

Si bé la qüestió del “ganivets llargs” ha sortit d’uns quants eixelebrats de “tabarnia”, l’associació majoritària del jutge ha afegit una nova perla: ha comparat l’acció amb “la nit dels vidres trencats”. S’ha de ser retorçat per assimilar Llarena a uns jueus que eren assenyalats, per després ser traslladats, per ordre judicial i en mans de la policia, a la presó, als camps de concentració i a les cambres de gas i que per evitar-ho, no els quedava més remei que anar a l’exili.

El progressisme, per la seva banda, també ha pixat fora de test. Estan tan ficats en les especulacions electorals, que veuen volar una pedra o un petard en una manifestació i creuen que és un obús, veuen un molotov i es pensen que s’ha llançat un míssil. Escolten, en els informatius manipulats, que algú ha abocat pintura i creuen que s’estan emprant armes de destrucció massiva. A més d’altres tares, tenen por, molta por. Els joves d’Arran no són dimonis. No són terroristes. Són activistes, que és una cosa totalment diferent.

La lluita per la república catalana és àmplia i plural. Nosaltres apostem perquè cada vegada sigui més massiva, ja que volem guanyar. Sabem que les revolucions no les fan les avantguardes, tot i que són necessàries. Les fa la gent! Però a vegades, hi ha accions sorpresa, que només les pot fer una part petita de la gent. I aquestes accions també sumen.