Mariano Rajoy ha estat apartat del govern. D’entrada és una bona notícia, que havia d’haver passat fa temps. Malauradament només ha estat un petit pas. Molta gent ha dit, amb encert, que tenim els mateixos gossos però amb diferents collars.

Nosaltres considerem que de vegades el canvi de collar té la seva justificació i la moció de censura la tenia. Aquest és l’aspecte positiu. El que passa és que res d’això ens pot fer oblidar que, en el fonamental i des del punt de vista dels interessos de les classes treballadores i de la lluita pels drets nacionals de Catalunya, poca cosa ha canviat de moment i poc canviarà, a menys que s’arrenquin concessions a través de la lluita.

S’enganyen i enganyen els que diuen que en qüestions claus com els drets laborals, l’empobriment de les classes treballadores, la defensa del sistema públic de pensions, la dependència de l’OTAN, l’erradicació de la corrupció, o l’accés l’habitatge, ara tot anirà millor, sense fer cap menció a la necessitat de modificar el sistema de relacions socials i mantenint intacte el règim del 78, i criden de nou: SI SE PUEDE!

Dons no, no es pot. Amb aquestes condicions i menys confiant amb la simple acció parlamentària. Però amb la lluita sí que es poden aconseguir algunes coses i potser amb més facilitat que abans: Increments de les pensions i dels subsidis socials, universalització de la sanitat, no privatització de les empreses públiques que encara no s’han privatitzat, millorar el salari mínim, acabar amb la colonització del Parlament i del Govern de Catalunya, abolir la Llei Mordassa, o la llibertat de tots els presos polítics a l’Estat espanyol i el retorn dels exiliats.

Però a la vegada ja sabem que tenim importats desacords amb la manera de governar dels socialistes, per exemple en àrees com el sector financer, el sistema públic de protecció social, els drets laborals, la política internacional o el respecte a la plurinacionalitat de l’Estat espanyol. Aquest no és el nostre govern, és el govern de l’Estat oligàrquic i centralista espanyol. Per això considerem que es un greu error que Unidos Podemos o les forces independentistes donin el seu suport a aquest govern monàrquic i centralista, com alguns eixelebrats pretenen.

El fet que el PP no estigui en el govern i que Ciudadanos romangui a l’oposició, no vol dir que tots dos hagin deixat de ser perillosos. Ho segueixen sent i conserven forts suports, a més d’un nodrit grup parlamentari, també en el cas de Ciutadans al Parlament de Catalunya, que seguiran utilitzant sobretot per bloquejar qualsevol canvi que el govern de Pedro Sánchez es vegi obligat a fer, especialment en la qüestió catalana.

Ciutadans duu a terme una guerra contra els drets nacionals, contra la lluita per la igualtat de les dones, contra els immigrants, contra els pensionistes, i es permet el luxe d’etiquetar les seves víctimes de supremacistes o feixistes, i ara segurament que ho seguiran fent. Una guerra despietada i plena d’odi que genera cada vegada més violència, una violència que ells mateixos protagonitzen en els parlaments. Ciudadanos, a més, brega per despertar, animar i justificar als grups feixistes que sempre han estat presents a casa nostra.

Ara els està oferint la coartada perfecta. Hi ha un grup dur, no menyspreable de persones que donen suport a tot allò que Ciutadans fan per demonitzar a les víctimes de la seva creixent brutalitat verbal i hi ha qui des de l’esquerra es fa ressò de les seves campanyes embrutidores. L’esquerra com a tal ha de prioritzar combatre aquesta plaga. No podem esperar a fer-ho quan tot això ja s’hagi consolidat.

Com anem sostenint darrerament, cal impulsar un ample font democràtic i popular tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, en la perspectiva d’acabar amb el Règim del 78 i instaurar la República Catalana, i aconseguir a la vegada que tots els pobles que ara estan sotmesos sota la bota de l’Estat espanyol s’organitzin de forma republicana.