Convocats per moviments i organitzacions socials, aquest diumenge hem protagonitzat una altra gran mobilització, aquesta vegada, de nou, en forma de manifestació pacífica. Més enllà del nombre de participants, que evidentment ha estat altíssim, l’important es comprova un cop més que a Catalunya, la gent segueix en peu i la seva lluita manté un caràcter massiu i variat.

El primer objectiu de la manifestació era aconseguir la llibertat dels presos polítics, empresonats al voltant de la maniobra del govern central per justificar el seu cop d’estat amb la implantació de l’article 155.

Des d’aleshores la judicatura, amb l’assistència del govern del PP i els seus aliats i amb el suport dels principals mitjans de comunicació, s’està dedicant a fabricar les proves per justificar el seu judici polític i ho fa d’una manera tan barroera, que ni tan sols aconsegueix la cooperació dels seus estats aliats de la Unió Europea. La lluita serà dura, però la població té una gran convicció i capacitat de resistir i al final el règim monàrquic del 78, quedarà al descobert. Els presos polítics seran alliberats.

Els esdeveniments polítics dels darrers dies, deixen al descobert que el Govern Espanyol i els seus aliats no accepten la sobirania del Parlament de Catalunya i el tracten com un parlament colonitzat. Malauradament, amb anterioritat, algunes persones vinculades històricament a l’esquerra, han construït el seu argumentari polític, justificant aquesta colonització i acceptant-la, com si es tractés d’un fet democràtic i immutable.

La mateixa acció colonitzadora cap al Parlament de Catalunya l’estem veient també amb relació als Mossos d’Esquadra, quan s’acusa d’associació a banda criminal i de suport a la rebel·lió a alguns dels seus comandaments, pel simple fet de no haver seguit al peu de la lletra les ordres repressives dels comandaments de la Guàrdia Civil i per no haver actuat com ells ho van fer.

Estem vivint un moment clarificador, que posa al descobert els límits del sistema autonòmic del règim del 78 i deixa en el lloc que els correspon, a les conductes de cada organització i la dels seus dirigents polítics. També posa de manifest, el caràcter suïcida de les polítiques que Convergència i Unió va sostenir en el passat, justificant accions repressives i donant suport a les lleis restrictives de drets democràtics.

Crida Comunista considera que la manifestació ha estat una fita més de l’actual resistència popular contra l’ocupació. Es reafirma en la necessitat de construir un ampli bloc democràtic i popular, capaç de donar continuïtat a la lluita d’alliberament nacional i estendre-la i associar-la a altres lluites populars, com és ara mateix la lluita per unes pensions dignes.