El joc inquietant de la dreta veneçolana

partido-comunista-de-venezuelaMés enllà de la manipulació informativa dels mitjans internacionals, la situació que observem està lluny de ser dominada per una lògica de repressió. Més aviat, s’assembla al manual de les revolucions de color que van conduir a un canvi de règim com a Ucraïna. Com en aquell país, veiem manifestants “pro-democràcia” prou insòlits desfilant al costat del feixisme…

per Alex Anfruns

Per una vegada, permetem que sigui el representant de la Santa Església Catòlica qui ens parli sobre Veneçuela. És veritat que des que va ser escollit, el pare Francesc ens té acostumats a un discurs anti- capitalista que enllaça amb la sensibilitat de milions de llatinoamericans. Pot ser que els pobles afroamericans, originaris i mestissos del subcontinent siguin creients, però també és veritat que estan infinitament més a prop de la Teologia de l’alliberament que del discurs medieval i reaccionari del Vell Món. Aquesta és la raó per la qual Francesc ha de complir amb les expectatives dels fidels en aquest continent jove i portador d’esperança, i no dubta a denunciar el capitalisme en utilitzar fórmules com “els fems del diable”.

La manipulació informativa que s’adreça contra Veneçuela dispara en totes direccions. En aquest context, les paraules del Papa, que ha jugat un paper de mitjancer en el procés de diàleg a Veneçuela fins a finals de 2016 juntament amb els ex presidents Martin Torrijos (Panamà), Rodríguez Zapatero (Espanya), Leonel Fernández (República Dominicana) i Ernest Samper (Colòmbia), té el mèrit d’aclarir els termes del debat.

En ser preguntat per la possibilitat de rellançar la iniciativa per al diàleg, el Papa Francesc ha criticat la manca d’interès de l’oposició: “Crec que (el diàleg) ha de produir-se ara, però les condicions han de ser clares, molt clares. Però una part de l’oposició no ho vol, és curiós perquè l’oposició està dividida (…)”

Dividida però encara oposada al diàleg, la dreta veneçolana ha perseverat en l’estratègia de confrontació violenta i ha manipulat les morts que n’han resultat. En canvi, el govern va assegurar que el dret de l’oposició protestar és una cosa, però que qualsevol ús de la violència seria castigat als tribunals. I, de la mateixa manera que el 2014, Maduro no va dubtar ni un segon a denunciar la possibilitat d’un ús desproporcionat de la força per part dels agents de policia. De fet, aquells qui hagin comès abusos contra els manifestants són detinguts i jutjats d’acord amb la llei.

De manera que, més enllà de la manipulació informativa dels mitjans internacionals, la situació que observem està lluny de ser dominada per una lògica de repressió. Més aviat s’assembla al manual de les revolucions de color que van conduir a un canvi de règim com a Ucraïna. Igual que en aquell país, veiem manifestants “pro-democràcia” prou insòlits desfilant al costat del feixisme…

Això explica el nou angle mort dels mitjans de comunicació: el 26 d’abril i el 2 de maig, diversos funcionaris de la Guardia Nacional Bolivariana van ser ferits de bala. Són contradiccions que desacrediten el discurs dels mitjans institucionals, quan retraten com a perfectes demòcrates l’extrema dreta violenta de Veneçuela alhora que estigmatitzen el poble chavista, veritable actor de les conquestes socials de la Revolució.

Traduit per Anna P.B.

Font : Investig’Action

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s