Avui es compleixen els 60 anys del Tractat de Roma (1957) origen del projecte imperialista de la Unió Europea. Davant la desorientació de l’esquerra europea, on molts encara parlen de “canviar” i “democratitzar” Europa, hem d’avançar en la recomposició de forçes al voltant d’un projecte RUPTURISTA, per la SORTIDA i DERROTA de la Unió Europea, l’euro, i l’OTAN. No hi ha una altra sortida ni camí pels pobles, Europa no és reformable, ni ho és el sistema capitalista!

En aquest sentit reproduïm un article d’opinió de Lois Pérez titulat “L’Europa imperialista en descomposició“, publicat fa prop d’un any quan va succeir el Brexit:

L’Europa imperialista en descomposició

La decisió dels anglesos de votar contra la permanència demostra d’una banda la forta crisi i descomposició que sofreix aquesta organització, i les contradiccions interimperialista que existeixen. Els mitjans internacionals al servei del capitalisme, han volgut instal·lar que els que estaven per la continuïtat eren els sectors joves i moderns mentre els altres eren els xenòfobs, racistes, conservadors. Gran fal·làcia. En el bàndol per la sortida participaven sectors revolucionaris que rebutjaven aquest model d’Europa, com així també col·lectius que van ser afectats per les polítiques econòmiques de la Unió Europea, especialment molts treballadors i petits productors. El resultat també va ser una resposta a les polítiques de retallades dins del propi Regne Unit. Aquesta decisió pot tenir serioses repercussions dins dels dos partits del sistema, el Conservador i Laborista

Ara Europa queda en mans d’Alemanya, que marcarà definitivament i exclusivament les polítiques de tots els països membres, imposant les més brutals polítiques neoliberals, encara que més afeblida.

Gran Bretanya serà propietari del seu destí recuperant la seva sobirania com a Estat, podent fixar amb independència, les seves polítiques econòmiques i socials. Això no significa que aquestes polítiques siguin les millors, ja que segueixen sent un apèndix del seu gran soci nord-americà, en la seva política militar i econòmica. En tot cas hauran de ser els pobles del Regne Unit els que modifiquin aquestes polítiques.

Pels que no volem aquesta Europa reaccionària, insolidària, bel·licista, d’injerència ens alegrem d’aquesta decisió, perquè considerem que cada vegada estem més prop d’enterrar aquesta Europa de l’especulació, del capital que no té pàtria i l’Europa que permet que centenars de milers de ciutadans, que fugen de les guerres fomentades per ells mateixos, no puguin entrar en aquest espai comú de la “Democràcia Europea”.

L’Esquerra dels pobles de l’Estat espanyol ha de possicionar-se en aquest tema tan fonamental. El Partit Comunista de Gran Bretanya (marxista-leninista) en un comunicat emès assenyala contundentment:

“Sortir de la UE afebliria indubtablement la capacitat dels imperialistes britànics, europeus i nord-americans per dominar el globus, donant així la nostra lluita pel socialisme un petit pas cap a davant (…) Gran Bretanya fora de la UE seria menys capaç d’intimidar a altres països, i la capacitat de la UE de fer el mateix també seria afeblida considerablement. L’imperialisme nord-americà també seria afeblit amb el debilitament de la UE com la seva aliada. Ha d’afegir-se que, sense la presència de Gran Bretanya en la UE, l’aliança imperialista UE-EUA es tornaria molt més feble, la qual cosa només podria ser bo per als treballadors i pobles oprimits en qualsevol lloc.”

La sortida de la Unió Europa, de l’Euro i de l’OTAN hauria de ser part de l’agenda permanent de l’esquerra.