La classe treballadora ha fet una nova demostració de força amb una vaga general que ha mobilitzat arreu del territori, fins i tot en comarques amb poca tradició de protesta. L’augment del cost de l’habitatge ha encès la mobilització, mentre que la confluència entre sindicats i moviments socials ha estat un impuls decisiu.
Hi ha vagues revolucionàries i vagues reformistes. Les revolucionàries aspiren a derrocar l’Estat capitalista; les reformistes, en canvi, exigeixen concessions a l’Estat burgès i a la patronal. Aquesta vaga s’inscriu en la segona categoria, però no per això perd rellevància: aporta aprenentatges i consolida l’organització de la classe obrera, tot bastint les bases per a
futures accions.
Centrar-se en els sous i l’accés a l’habitatge significa atendre les necessitats essencials de la classe treballadora. En el sistema capitalista,
poder alimentar-se i disposar d’una llar està condicionat pels ingressos laborals. Els salaris minsos reflecteixen un empobriment cada cop més profund, contràriament a el relat governamental que intenta convèncer-nos que les condicions de vida han millorat.
Alguns han volgut desacreditar la vaga presentant-la com un atac al PP, a Vox i a Junts. Però la vaga ha defensat l’habitatge, l’educació, les pensions i els salaris, i ha denunciat l’espoli. Si s’ha dirigit contra aquests partits, és perquè han anunciat que s’oposaran a aquestes reivindicacions. Ha estat una resposta preventiva al cop d’estat econòmic i social que preparen.
El PSOE volia sortir reforçat de la vaga, però ha demostrat que governa al servei del capital i de la repressió: creixen els beneficis empresarials i la despesa militar, mentre els salaris perden valor. Mentre que els hospitals, les escoles i els serveis bàsics pateixen una manca de recursos, aquests mai no escassegen per al desplegament policial. Independentment de si governa la dreta o el PSOE, el règim prioritza la preservació de l’ordre establert per sobre de les necessitats obreres.
La vaga ha revifat la lluita i ha ampliat les reivindicacions als llocs de treball i als barris. Els cartells i les pintades han ajudat a reforçar la
consciència política, l’esforç ha donat fruits. No obstant això, els motius de la protesta persisteixen, i les mesures d’última hora del Govern són insuficients. Després de les eleccions, caldrà concretar les demandes i enfortir l’organització sindical i social. La lluita continua.

