El nostre deure històric com a gallecs, catalans, bascos i andalusos lleials, és alliberar la nostra Terra i el seu poble treballador, mentre ajudem altres Pàtries oprimides i colonitzades pels Imperis, TOTS del Mal (evidentment, els del Capital).
La Història és mestra de vida.
El maig de 1926 l’atac combinat de l’imperialisme francohispà de Petain i Primo de Rivera va finalitzar amb la insurgent República del Rif després d’un lustre de guerra salvatge i genocida en que avions espanyols van gasejar moltíssims poblets amazic.
El novembre de 1926 el mateix Estat “republicà” imperialista francès, amb el suport d’infiltrats feixistes italians, va desmantellar l’Exèrcit rebel català que s’havia reunit secretament a Prats de Molló, a la Catalunya Nord, per alliberar les terres catalanes oprimides per la Dictadura de Primo de Rivera, pare de José Antonio i protector dels futurs militars colpistes “africanistas” que només 10 anys després van omplir les nostres cunetes i murs de patriotes antifeixistes, pagesos i proletaris gallecs, bascos, catalans i andalusos.
El líder d’Estat Català havia visitat Moscou un any abans amb suport de la Komintern, mentre defensava una Entesa de totes les Pàtries oprimides i colonitzades per Occident, reunint-se a París els mesos previs amb patriotes gallecs i bascos, irlandesos, filipins, indis, donant suport a la causa resistent d’Abd El Krim.
Si s’arribés a l’escenari d’un conflicte bèl·lic oficial entre l’estat espanyol i Marroc, alguns nacionalistes petit-burgesos bascos i catalans segur que oferiran els seus favors al Rei i als seus seus amos globalistes sionazis venent la República Àrab Saharaui Democràtica.
Mentre molts teòrics i aclamats “antiglobalistes”, “comunistes” “prorrussos” espanyols, i molts petit-burgesos progres autonomistes gallecs i andalusos s’allistarien al bàndol colonialista de Madrid amb un discurs covard i social-xovinista de torn.
En tant que leninistes i patriotes gallecs, bascos, catalans i andalusos conseqüentment antiimperialistes, hem de defensar tal com ja van fer fa 100 anys els aberrians bascos, Estat Catalá i els arredistas gallecs, juntament amb el moviment obrer comunista que estigui a l’alçada de l’Estat espanyol, el “derrotisme revolucionari”, la insubmissió activa i la solidaritat internacionalista i anticolonialista amb el poble treballador del Rif, la RASD i el Sahel Confederal, lluitant prioritàriament i solidàriament per la nostra pròpia Llibertat Nacional i el Socialisme per vies de ruptura i resistència.
Acabem amb l’OTAN, el sionazisme i els règims titelles monarcofeixistes de Rabat i Madrid!
Llibertat per a TOTS els pobles oprimits i colonitzats de Galiza a Gaza, del País Basc i Catalunya a Andalusia, de Melilla a Éire!
Comunismo Revolucionario Galego [Galiza]
Cridad Comunista [Països Catalans]
Herritar Batasuna [Euskal Herria]
Nación Andaluza [Andalucía]
Crida Comunista 