Crida Comunista sempre ha considerat que els treballadors han d’implicar-se en la vida política del país. Això inclou prendre part, a través del vot o com a candidats, en les eleccions municipals. 

L’abstencionisme polític pot estar justificat en una campanya general de boicot amb possibilitats d’èxit, quelcom que ara no es compleix. També  pot ser un mal menor, quan no hi ha cap candidat clarament alineat amb la causa de la classe treballadora, com malauradament ara passa en més d’una localitat. En la resta de supòsits, l’abstencionisme acostuma a ser inútil.

Encara que els comunistes recomanem la participació electoral, en cap cas donem a les eleccions municipals el valor romàntic que a voltes els  han donat aquells que, equivocadament, han teoritzat  que el municipalisme pot desembocar per ell mateix en la transformació social. La garantia fonamental del procés de lluita revolucionaria no depèn únicament de la conformació d’una suma d’activistes polítics i institucionals en el poble o la barriada; aquests han de confluir en la conformació d‘un subjecte revolucionari, i afermançar  la seva autonomia política, ideològica i organitzativa, dotant-se d’una estratègia revolucionaria per  l’alliberament de classe i nacional.

Ara ens trobem en una cruïlla, en la qual manca una proposta estratègica clara i una avantguarda proletària sòlida i unida. Els comunistes sabem que la tàctica i l’estratègia conformen una unitat. Dit d’altra manera: cada batalla tàctica té sentit en la mesura que va associada a l’estratègia. Però quant no hi ha estratègia, la tàctica pot acabar mitificant-se, creient que amb determinats moviments tàctics n‘hi ha prou per fer realitat l’alliberament de classe i nacional.  Aquest és un error  que alguns, en la nostra opinió, han comès en relació a la política municipal, i que encara arrosseguen i  amaguen darrera el fetitxe de  “les sobiranies”.

Conscients d’aquestes mancances que  fa temps que  posem sobre la taula, i amb la voluntat de treballar per solucionar-les, creiem que les rectificacions que el moment requereix poden ésser més fructíferes si la gent d’esquerres i de bona voluntat manté o eixampla la presència municipal.

En aquest sentit, i en termes generals, creiem que allò més sensat és votar CUP als Països Catalans  i AMASSA a l’Aran.  Ara bé, cal una anàlisi particular de cada cas, doncs hi ha particularitats locals a prendre en consideració i que poden  modificar aquesta orientació general. També considerem que, donades les idiosincràsies locals, en determinats municipis on no es presenten les CUP i AMASSA pot ser pertinent donar suport a altres candidatures, que puguin portar als ajuntaments  gent honesta i amb ganes de treballar pel bé comú dels seus conciutadans.