Avui es compleixen dos-cents anys del naixement de Friedrich Engels. Ell es va definir com el “segon violí”, però el cert és que sense la seva contribució és impossible entendre “la música” del marxisme. Juntament amb Marx, Engels ens va proporcionar l’arma ideològica més poderosa en la lluita per criticar el vell món capitalista, crear un món nou comunista i garantir l’emancipació del proletariat i de tota la humanitat.

Ja abans d’iniciar la seva cooperació amb Marx, Engels va fer un minuciós estudi sobre les condicions de la classe obrera anglesa, posant al descobert la veritable cara inhumana de la producció capitalista. Va ser el primer a considerar la classe obrera, no només com la classe que sofreix, sinó també com la classe que ha de dur a terme la futura revolució. Posteriorment va ser coautor de diverses obres amb Marx, entre les quals ocupa un lloc destacat el “Manifest comunista”. Plegats van participar en el procés revolucionari del 1848 i en la Primera Internacional. Després de la mort de Marx, va emprendre el treball de recopilació i publicació dels manuscrits pòstums d’El Capital i va ser el primer gran divulgador de l’obra de Marx. També va assumir el lideratge del moviment obrer internacional. A més de les obres compartides amb Marx, Engels va escriure, entre altres textos rellevants, l’Anti-Dühring, “Dialèctica de la natura” i “L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat”.

El geni de Marx és inqüestionable. Engels va ser el primer a reconèixer-ho. Per això va decidir que la línia ideològica del proletariat ha d’anomenar-se marxisme. Però la talla intel·lectual i l’exemple militant del “general”, com van anomenar Engels, també va ser excepcional. La seva contribució gegantina no es pot separar de la de Marx.