Ha passat un any des dels tremends i injustificats empresonaments de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, dirigents de les dues organitzacions socials més significatives de Catalunya en els últims temps, per part d’unes autoritats judicials, coordinades amb els principals poders polítics de l’Estat i ovacionades pels líders del PP i de Ciutadans.

Aquelles detencions, com sabem pou bé, van ser acompanyades, poc després, per la dels membres del govern català que no havien fugit a l’exili. Ara, tots ells estan darrere dels murs de la repressió, a l’espera d’un procés legal fals i inventat per l’Estat, per intentar castigar i dissoldre els moviments de lluita pels drets nacionals i atemorir els homes i dones, joves i adults, que van sortir al carrer repetidament i que van tenir la destresa i el coratge d’organitzar, l’1 d’octubre, un referèndum d’autodeterminació, de manera autogestionada, malgrat l’actuació repressiva de l’Estat.

Els fets han deixat en ridícul als que, des de posicions suposadament d’esquerres i a través dels mitjans comercials de comunicació, havien volgut fer creure a la població que els presos polítics són una espècie en extinció, que tot i que havia existit sota la dictadura, havien deixat d’existir a l’època del canvi democràtic i que, per tant, consideraven innecessària i inapropiada qualsevol lluita reclamant la seva llibertat.

Els nostres presos estan a la presó per ser conseqüents amb els seus ideals. No podem acceptar cap mena de criminalització ni cap intent d’amagar les veritables causes del seu empresonament. Tots són presos polítics, ja que estan a la presó per defensar uns posicionaments polítics, que l’Estat espanyol no accepta.

La lluita del poble català pels seus drets nacionals, és una lluita impulsada per un moviment plural i els comunistes formem part d’aquesta pluralitat. Però les diferents opinions no ens dividiran en el tema dels presos polítics, al contrari, la lluita per la llibertat dels nostres presos és un pont que ja comença construir-se entre diferents organitzacions i postures. La llibertat dels presos polítics, s’ha convertit en un crit comú.

La lluita per la llibertat dels presos polítics ha de créixer dia a dia. Donem veu als nostres presos, difonen en àudio o reproduint les seves paraules escrites. Fem cartells amb les seves frases i la seva cara, sobretot amb la seva cara, ja que no poden quedar en l’anonimat. Posem èmfasi en denunciar l’injust empresonament preventiu del qual estan sent víctimes. I preparem-nos, per posar-nos al seu costat, i convertir la seva opinió i la seva autodefensa, en un gran acte de denúncia del caràcter repressiu i anticatalà de l’Estat.