En les darreres dècades s’ha incrementat el nombre de persones compromeses en la lluita per l’alliberament nacional i social. Però involucrar-se en un moviment d’aquesta mena té una dinàmica específica que difereix, per exemple, d’unir-se a un equip esportiu o a una colla castellera, tot i que, com sol passar en aquests casos, és molt important perfeccionar, millorar i eixamplar l’activitat i assolir nous reptes.

No podem pretendre passar de “zero a mil” immediatament. L’important és incorporar més i més persones al procés global de lluita sense que això signifiqui baixar el llistó reivindicatiu. Es tracta de construir i consolidar un gran moviment de masses. Però no es pot actuar a cegues ni convertir el moviment en un club. Des del nostre punt de vista, el problema més greus del moment, és la dificultat perquè una part de la gent que lluita, faci un pas més gran i passi a formar part d’una avantguarda comunista. Sense fer aquest pas, difícilment s’aconseguirà que el moviment tingui un clar contingut proletari.

Els darrers esdeveniments ens han deixat clar, que tot i que el moviment de masses a Catalunya ha assolit un nivell molt ampli, a l’altra banda de la barricada tenim un enemic poderós i cruel, i que assolir l’alliberament de classe i nacional és un procés increïblement desafiant i complex. Aquest alliberament requereix lideratge col·lectiu, una organització amb una visió àmplia, un mètode científic per analitzar la realitat i per esbrinar com fer-la canviar i que garanteixi un compromís seriós dels seus membres. Una organització capaç de despertar i desencadenar el potencial revolucionari de la població, teixir aliances, dirigir la indignació popular contra l’enemic real i sumar la seva lluita a la lluita per l’emancipació de tota la humanitat. Una organització que sàpiga identificar les dificultats i dibuixar el camí pel qual tot procés de canvi ha de transitar. Una organització on no trobin lloc ni els arribistes que busquen sortides personals, ni els sectaris, ni els que es dediquen a pactar espais de poder o que busquen càrrecs institucionals, cosa que en cap cas vol dir rebutjar la importància del treball revolucionari a les institucions. Una organització d’homes i dones disposats i disposades a servir al poble.

Aquesta organització és la de l’avantguarda comunista. Només amb una organització com aquesta, el moviment de masses pot afrontar els reptes històrics i arribar a l’emancipació.