El poble palestí està impulsant un gran moviment reivindicatiu, anomenat la Marxa del Retorn. La lluita durarà almenys fins a la data del Nakba [catàstrofe], que inicià la usurpació de territoris palestins per part de l’Estat d’Israel i que al 14 de maig de 2018 complirà els 70 anys.

En el primer acte massiu de protesta, el poble palestí, principalment el de la franja de Gaza, va sortir als carrers per reivindicar el dret al retorn dels milions de refugiats víctimes de l’ocupació sagnant del seu territori. Quan milers de manifestants es van apropar a la frontera, van ser atacats per les bales sionistes, ocasionant 18 morts.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha respost a les crítiques provinents de tot el món justificant l’actuació del seu exèrcit a Gaza: “Israel actua amb fermesa per protegir la seva sobirania i la seva seguretat”. És la resposta clàssica d’aquest carnisser. Segon Israel, no hi va haver víctimes civils. Tots els manifestants són titllats de violents i de “terroristes”.

El conflicte polític provocat per Israel, adopta totes les formes violentes. Ara ha estat la dispersió violenta de manifestant amb bales mortíferes. En altres ocasions són les accions pròpiament de guerra. Aquest conflicte continuarà i s’agreujarà fins que el poble Palestí pugui recuperar tots els territoris que li han estat arrabassats.

Però l’Estat d’Israel se sent fort. Ha experimentat gradualment un procés d’immunització a les crítiques per la seva actuació repressiva. Els governs occidentals i llurs mitjans els han subministrat la medicina que ho fa possible i ara, el govern dels EUA augmenta la ració immunitzadora. Per tant, no és d’estranyar que puguin justificar, sense la més mínima autocrítica, el foc letal contra manifestants desarmats i que els pares estiguin orgullosos dels seus fills soldats que van disparar als manifestants que fugien aterrits.

Per això és de preveure que l’actuació de l’Estat d’Israel, seguirà provocant indignació en l’àmbit mundial entre les gents solidàries. Però els mitjans de comunicació no deixaran d’oferir una versió esbiaixada, titllant als palestins de violents. Els països del centre imperialista, continuaran, mentre no se’ls pari els peus, donant suport i arguments a l’Estat d’Israel, que es veurà “legitimitat “per continuar i eixamplar l’ocupació.

Malauradament, el caràcter reaccionari de l’Estat i el govern israelians, i la seva base en la societat, es reforça, després de cadascuna de les massacres realitzades. Heus ací un dels aspectes més rellevants de tot plegat.

Aquesta tendència a utilitzar l’activitat repressiva, com a mecanisme per construir consensos al voltant de les accions repressives, també ens pot ajudar a entendre l’actitud cada vegada més dura de Ciutadans a Catalunya i a Espanya i el seu creixement electoral i les actituds del PP i el PSOE. Tots ells estan interessats a propiciar un corrent electoral reaccionari, aprofitant la justificació política i mediàtica de la repressió i la criminalització de les lluites i les resistències.

Aquest són signes dels temps que ens han tocat viure. Cal entendre’ls i afrontar-los amb intel·ligència. Ara mateix, veiem com, malgrat les adversitats, la indignació creix entre el poble Palestí. A Cisjordània, Ramal·lah, Betlem, Hebron, Nablus o Jericó, se succeeixen manifestacions i protestes. És imprevisible el que pugui passar fins al Nakba, però la dinàmica de mobilització està en marxa. Hi ha una nova avantguarda palestina, decidida i valenta. Una col·lectivitat disposada a seguir la lluita contra la usurpació sionista.

Es per tot això que Crida Comunista dona suport incondicional a la lluita històrica del poble palestí. Cal venjar a aquests nous màrtirs. Tota victòria dels palestins és una victòria dels explotats i oprimits de tots els països. La seva lluita és la nostra lluita.

L’heroica lluita del poble palestí mostra el camí!