L’1 d’octubre, en una gran demostració de fermesa i valentia, el poble de Catalunya va plantar cara a l’embat de l’Estat centralista i oligàrquic espanyol i va exercir, de manera autoorganitzada, el dret a la lliure determinació. Ens van dir que no hi hauria urnes, que no hi hauria paperetes i que no votaríem, i malgrat les requises de les forces d’ocupació, del seu atac salvatge i de tots els entrebancs i interferències del Règim, que ha posat de manifest la seva pitjor cara, vam votar de manera multitudinària, i el resultat del referèndum ha estat clar: victòria aclamadora del SÍ!

MOBILITZACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL REFERÈNDUM

CRIDA COMUNISTA, i l’aliança que va donar lloc a COMUNISTES PEL SÍ, sempre vam tenir clar que no estàvem davant d’una mobilització abstracta, sinó d’una de concreta. No consideràvem encertat parlar, com alguns oportunistes feien per no mullar-se i buscant rèdits electorals, d’una “mobilització”, entesa, segons ells, com a substitució de la votació, donant per fet que el govern central aconseguiria, tard o d’hora, impedir el referèndum.

Nosaltres, en canvi, hem parlat sempre de mobilització popular com a forma concreta de garantir i organitzar la votació. Per això hem contribuït, amb tots els nostres efectius, a organitzar el referèndum, per això vam participar activament en la campanya electoral, per això vam deixar clar que la nostra opció era votar SÍ, i per això en sumàrem primer a la consigna: Votarem!, i després a la consigna, Ja hem votat! No es tractava d’una simple mobilització. Es tractava de l’organització d’un referèndum d’autodeterminació que, com vam avisar temps enrere, marcaria un abans i un després en la nostra història i obriria un nou escenari polític, i així ha estat. Doncs, valorem molt positivament la capacitat del Govern i del poble català mobilitzat i organitzat, que han permès la votació i la defensa dels col·legis electorals.

FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!

Així doncs, el referèndum i els seus preliminars han posat de manifest, davant milions de persones, el caràcter polític i repressiu de les forces policials i militars de l’Estat centralista i oligàrquic espanyol. A partir d’ara, la consigna “fora les forces d’ocupació!”, deixa de tenir caràcter minoritari i avantguardista i pren una dimensió popular i molt necessària.

Sota el franquisme, el paper repressiu dels cossos policials i militars, es solia posar de manifest reprimint tot allò que xocava amb la dictadura, fos una reunió, una manifestació o una vaga. Aquesta percepció s’havia modificat en els darrers anys, on aparentment es respectaven els drets de reunió, manifestació i vaga. Ja havíem assistit, certament, a algunes càrregues policials, però només havien afectat als sectors més combatius i decidits de la població o tenien un marc geogràfic molt acotat. Ara la repressió s’ha amplificat i massificat. En altres paraules: sota el franquisme, gairebé tothom sabia que els policies estaven al servei del dictador, de manera que cada cop que s’atansaven no n’esperaven res de bo. Ara aquesta percepció s’ha recuperat: tothom veu que la policia, l’exercit i la guàrdia civil estan al servei del Règim. Així, exigim que la campanya popular tingui més potència que mai, aïllant al màxim les seves forces fins a aconseguir fer-los fora.

EXCEPCIONALITAT O NORMALITAT DESEMMASCARADA?

El comportament policial repressiu de l’Estat, no ha de ser vist com una situació d’excepcionalitat. El que s’està imposant des de fa temps, i no només a Catalunya, són tres qüestions que han coexistit perfectament: un estat de guerra permanent, un autoritarisme postmodern i un batalló feixista que surt del seu amagatall.

1) Un estat de guerra, amb l’excusa del terrorisme i la salvaguarda “de l’ordre constitucional”, que se situa més enllà de qualsevol norma que el molesti, mentre que persegueix sense pietat a qualsevol que el qüestiona i si ho fa, aleshores el defineix com l’enemic.

2) Un autoritarisme postmodern que políticament vol apropiar-se de l’espai públic i expulsa totes les formes de resistència social.

3) Un batalló feixista camuflat darrere d’un partit que es diu democràtic però capaç de portar a terme els actes més brutals que hom es pot imaginar.

Per això, votant, hem xocat amb el Règim del 1978, una herència del franquisme. Per això, una cosa tan bàsica com votar, si no és amb la seva autorització, les seves normes reduccionistes i les seves campanyes electorals pagades pel capital, en aquests temps constitueix un desafiament per a l’Estat i aquest desafiament ens obre els ulls i ens fa una mica més lliures.

QUÈ FER ARA?

El conflicte nacional en primer pla, era abans entre els que volien desprestigiar, anul·lar i impedir el referèndum i els que volíem celebra-ho. El conflicte ara és, de nou, entre els que volen menysprear, anul·lar i impedir la materialització dels resultats del referèndum i els que hem aconseguit la seva celebració i ara volem que això no quedi en paper mullat. Estem davant d’un moment clau per al futur del moviment nacional-popular i de Catalunya, i la recent suspensió de la declaració de la República Catalana ha demostrat que estem al fil de la navalla.

Tot i que encara és aviat per analitzar la conveniència o no d’aquesta suspensió, com a Crida Comunista podem entendre els motius últims d’aquesta: la negociació oberta, la percepció per a la comunitat internacional, temps guanyat, tensió rebaixada, i apropament als sectors comuns i Podem. Però no podem acceptar ni acceptarem les pressions i interessos dels sectors moderats que han estat en joc per intentar anul·lar la proclamació, entre tots els hem d’aïllar i desactivar o perillarà el futur de la República. Per tant, el que ara cal fer en primer lloc, és respectar el referèndum celebrat, fer-lo efectiu, el que vol dir reactivar la proclamació republicana i continuar la lluita.

Des de Crida Comunista, considerem que cal:

• Tal com hem dit, reactivar immediatament la proclamació i fer-la efectiva, tal com han demanat ja amplis sectors (CUP, ANC, Òmnium, ExI, ERC, Demòcrates, Més…). Ara, República Catalana!
• Impulsar un front polític ampli i en tots els terrenys possibles que incorporés a Junts Pel Sí, a la CUP, als Comuns i Podem, com a millor forma d’afrontar la resposta del Règim (Article 155 i d’altres)
• Mantenir al màxim la unitat independentista i sobiranista per aplegar una majoria del poble català que pugui defensar la República davant l’embat del Règim. Unitat entorn el projecte republicà que no permeti cap pas enrere ni cap dilació, garantint que reixeixin les nostres aspiracions de llibertat.
• Organitzar-nos a través dels Comitès de Defensa i altres espais unitaris, elevant la consciència i combativitat d’aquests, i fer-los el màxim d’eficients (el que implica la coordinació nacional), ja que molt probablement sigui l’única eina popular que pugui donar resposta a la repressió de l’Estat.
• Aprofitar el temps afegit per preparar-nos i analitzar els escenaris que poden venir, avançar-se al Règim i marcar un full de ruta per a la defensa i consolidació de la República Catalana. Per exemple, posar ja en marxa l’Assemblea d’Electes per tenir un marc immediat en cas d’intervenció de la Generalitat i Parlament de Catalunya, o bé treballar ja la necessitat de boicotejar i aïllar una convocatòria d’eleccions autonòmiques forçades per l’Estat.
• Reforçar més que mai les reivindicacions nacional i socials, posicionant-nos en la millor posició possible per a establir un Procés Constituent popular i democràtic obert a aquestes, evitant un pacte d’elits que ens degradi la construcció republicana.

 

Aquestes són, al nostre entendre, les prioritats del moment. Des de Crida Comunista hem estat, estem, i estarem treballant i lluitant per la llibertat i el socialisme a la nostra terra, incloent la defensa ferma de la República fins a les ultimes conseqüències. Ara és l’hora, companys i companyes!

 

Grup Promotor de la Crida Comunista,

13 d’octubre de 2017