Article de Jordi Benach, membre de la Crida

El que uns anomenen “Procés” per nosaltres és un moviment nacional-popular on es lliura, al seu si i fora d’ell i des de diferents formes, la lluita de classes a arreu i en tot moment. Els agents implicats en aquest procés ens porten a dir que és transversal. És un procés transversal, sí, i no ens enganyem, diferents sectors de la burgesia catalana hi participen. No per això, hem de perdre el cap dient que aquests mateixos són els qui dirigeixen aquest camí cap a l’autodeterminació de la nostra nació. Que quedi clar; hi participen, però no el dirigeixen. Això és donat a que existeix una disputa constant entre interessos de classe que actualment no està resolta, com vam veure en l’episodi “Mas o març”. Per tant, si la lluita per la direcció política de l’independentisme és la batalla pel triomf de l’hegemonia del mateix: per què desentendre’s de les escletxes que s’hi obren?

D’altra banda, com els independentistes sabem, l’enemic més reaccionari no es troba al nostre bàndol. La monarquia, la patronal, les oligarquies financeres, les elits polítiques… tenen pànic a la consecució d’aquest projecte nacional-popular. Estan en risc els privilegis que gaudeixen.

El nostre és un moviment que aspira a la creació d’un nou Estat. Com bé sabem, aquest Estat no podrà ser neutre (com qualsevol altre) i tindrà un caràcter irreconciliable de classe. Tot apunta que la construcció del socialisme no es podrà donar immediatament després de la fundació del que ha de ser la República Catalana. La desorganització i la divisió del comunisme català no permet veure a curt termini una revolució socialista. Però, com que “el gen comunista mai no mor”, estar desorganitzats no vol dir deixar d’existir.

La lluita per l’alliberament nacional del nostre poble, en la fase excepcional que vivim, passa per deixar-nos la pell als espais de masses que treballen pel dret a la lliure determinació. I en aquests, hem d’anar amb tot a plantar cara a la repressió de l’Estat, a les imposicions centralistes, a les vacil·lacions espanyolistes dels petit-burgesos i a tot intent de marxa enrere o de pacte econòmic amb l’Estat espanyol. Sabem que aquests són els llocs on estem i hem ser-hi amb més presència i insistència. No hi ha altra, són espais on tenim clares possibilitats de crear un veritable contrapoder popular, on exercir l’autodefensa de la nostra sobirania maltractada i posar a la pràctica els nostres plantejaments revolucionaris.

És més, cal que ens preparem pel Procés de Constitució de la República, que serà una etapa de debat polític profund i democràtic on haurem de posar en qüestió als ulls de la classe obrera les contradiccions del capitalisme (UE, OTAN, model educatiu, etc.) , ens obre la porta a establir les bases per un nou món.

Els espanyolistes esquerranosos perdran tota la legitimitat i el suport entre les classes treballadores quan fem valer la nostra força organitzada carrer a carrer. Aquesta és la nostra oportunitat per fer nostra la República Catalana que ha de venir i batallar amb impuls i convicció les posicions continuistes que alguns volen instal·lar, com són les “Estructures d’Estat”.

Per fer-ho possible, és imprescindible estar al davant de tot en aquests espais de masses, sigui Esquerres per la Independència, Comitès de Defensa de la República, del Referèndum o Repúbliques des de baix. Cal exercir la desobediència, l’organització més àmplia possible i la mobilització permanent per radicalitzar el moviment i que no sigui subsumit pels capitalistes. Cal, sobretot, preparar la defensa de les urnes a l’1 d’octubre. Aquesta és l’ocasió històrica de trencar amb el Règim del 78 a través de la lluita democràtica pel referèndum i per la República. No podem deixar perdre l’ocasió. Els comunistes hem de ser-hi.