Discurs d’Anna Gabriel en el ple d’investidura de Carles Puigdemont

Bona tarda a totes,

En nom de la CUP-CC, i per tant, de totes, iniciem la nostra breu intervenció en aquest ple d’investidura.

Un Ple que per nosaltres, dona el tret de sortida a la legislatura que es deriva del 27 de setembre, i que per tant, té un marcat caràcter d’excepcionalitat. I justament, el compromís nostre, és que el tingui.

Excepcionalitat perquè ha de ser una legislatura de ruptures, de canvis, de construccions i de reptes. Una legislatura que recupera el que sempre haurien d’haver estat les institucions; la voluntat popular.

Avui investirem un President, i és evident, que ni aquest president i el conseqüent govern no són ni el president ni el govern de la CUP. Són el president i el govern de la llista guanyadora del 27S, la llista de JxSi.  Avui, per tant, investim un President que conformarà un govern, i que la CUP-CC els donem els vots,  en un gest de confiança perquè posin en marxa la construcció de la República. Però no més. Per això seran 8 vots a favor. Dues abstencions. És el reflex de la confiança i també, de la necessària diferència.
La CUP hi serà si hi ha partida. I la partida porta tres noms; independència, procés constituent i rescat social.

La CUP no pensa deixar de representar ni el seu programa ni els seus votants, ni la seva base. Ho farà amb la responsabilitat necessària per permetre que la República avanci, però no a qualsevol preu, ni molt menys desapareixent.

Lamentem profundament les darreres paraules ahir del President Mas posant en qüestió els resultats del 27S i venent l’acord amb la CUP com el preu al seu cap. Aquests tres mesos de tensió negociadora segurament provoquen aquestes lectures partidistes. Ahir no vam fer un acord de vencedors i vençuts: quina mena de futur estaríem construint si així fos?

Als il·lusos enterradors de la CUP: la CUP acaba de perimetrar el guió i els actors de l’etapa clau en la construcció d’una República lliure i sobirana. Després del 27S i d’acord amb els compromisos adquirits en campanya, la CUP va situar les bases del següent període en tres pilars: l’agenda de la desconnexió amb l’Estat, la configuració del procés constituent i les imprescindibles i mai suficients mesures de rescat socials.

Però alhora va exigir un comandament compartit dels 18 mesos: plural i transversal, que no pivotés com havia pivotat les darreres legislatures en una figura ultrapresidencialista que podia semblar que confonia el procés amb la seva persona. I finalment, in extremis, els 18 mesos que ara comencen ho fan amb un president diferent.

Carles Puigdemont, tens l’enorme responsabilitat de ser el President de la transició a la República. Tens el repte d’obrir el procés encara més. De fer-lo més plural, més transversal. De cercar acords, i alhora de fer que avanci sense demora.  Tens l’oportunitat de tancar etapes a les que no volem tornar a obrir, i per tant, l’oportunitat de no haver-les de tornar a lamentar o excusar.

Tens, tenim, l’oportunitat de començar un nou camí, i que aquest s’adreci, sense dubtes, cap un país lliure, sobirà, i que per tant, vegi en les seves sobiranies la seva millor fortalesa de llibertat.

Però tens, perquè ens hi hem compromès, tenim, un període de 18 mesos, per  tant, el programa de govern que volem escoltar, no és el que podria desplegar-se en dues legislatures… és el programa que farà possible la ruptura, el procés constituent i el rescat social. Aquest és el veritable repte. No investim un president autonòmic, hem dit que investiríem un president que farà que anem a unes eleccions constituents amb el país més convençut que mai que la República és l’esperança.

Al nostre voltant tenim una societat que té fam de justícia, democràcia i sobirania. Que vol decidir com mai com ha de ser el seu país, sobre quina justícia s’ha de construir i quines relacions d’igualtat social s’hi han d’establir.

Al nostre voltant tenim gent sense casa, gent pobre, gent molt pobre, gent aturada, gent que no troba en la sanitat pública el seu dret més preuat. Al nostre voltant tenim repressió política, tenim persones que pateixen pels judicis que tenen pendents.

Al nostre voltant tenim homofòbia, i joves que acaben amb la seva vida per que no poden suportar més la duresa de l’assetjament d’una societat que no accepta identitats que, per nosaltres, son mostra de riquesa, respecte, i llibertat.

Al nostre voltant tenim víctimes de violència de gènere, tenim segrestat el dret al nostre propi cos. Tenim infants que no tenen dret a somiar i hi tenim expressions violentes d’extrema dreta. Al nostre voltant tenim recursos naturals en perill, tenim un territori massa devastat i una bombolla de totxo que ens ofega.

Però també és cert que davant hi tenim la millor estructura d’estat que pot tenir qualsevol país, i és la seva gent. I sobretot, la gent que lluita, que es manifesta, que escriu, pensa i parla per tal de poder aconseguir que d’una vegada per totes es reverteixi un règim que manté privilegis indecents mentre expulsa la seva gent a les pitjors de les precarietats.

L’acord al que ha arribat la CUP-CC, per tant, fa indissociable de nou la identitat política que sempre hem reivindicat. Som  independentistes, som anticapitalistes, som feministes. I per això, ens comprometem amb la ruptura, el procés constituent i amb el rescat social.

I tot això tenint davant un món, que ens mira, perquè també  és un món de lluitadores. I tenim davant unes institucions europees que malden per dictar els batecs de la nostra pobresa. Unes institucions europees que no han entès que la millora Europa, ho hem dit moltes vegades, no és la de les riqueses materials, sinó la de les riqueses humanes.

I també tenim davant un Estat que no cedirà un mil·límetre. Les eleccions del 20 de desembre al conjunt de l’Estat van donar la victòria per més de 2/3 dels diputats del Congreso a les forces del règim: PP, PSOE, C’s. 253 diputats de 350.

Una majoria més que absoluta per impedir cap espai de sobirania, de dret a decidir, de democràcia. S’agraeixen els esforços de certa esquerra espanyola per defensar el dret dels i les catalanes a decidir lliurement el seu futur, però també hauran d’entendre el dret de començar a batallar aquest futur sense l’impossible permís d’un  Estat que es rebolca en el seu autoritarisme i menyspreu a la democràcia i a la diferència.

Sabeu que ens esperen, necessàriament, actes de fermesa davant la imposició de la seva legalitat. I sabeu, senyors i senyores, que nosaltres nomes hi podem interposar la nostra legitimitat. Preparem-nos per l’embat, preparem-nos per resistir, perquè nosaltres ens hem preparat per guanyar.

Creiem que a partir d’avui ens correspon emetre senyals inequívocs, els únics que ens poden fer guanyar la base social necessària per fer irreversible la República:

Les lluites col·lectives, mai poden dependre d’una única persona.

Les Repúbliques es construeixen rescatant persones, no bancs.

I les Repúbliques es poden construir sent embrió de solidaritat i internacionalisme tendre i ferm.

I així, només així, i amb la màxima de les expressions de fortalesa col·lectiva;  participació i mobilització social,  farem possible que aquesta República sigui digna de les conquestes socials i democràtiques que anhelem

I en la línia dels senyals inequívocs, per part de la CUP-CC, la generositat de sempre: explicació al país, no com a cessió, sinó com a component indestriable de la nostra cultura política. I generositat que és dignitat, perquè nosaltres no fem de la política professió, sinó virtut, i no ens fa res assumir relleus entre els nostres.

I en darrer lloc, ara és l’hora del sentit de país, que és el sentit de recuperar el poder popular. Els partits, les institucions i els càrrecs electes que en formem part, en som un instrument. Cap finalitat.

Nosaltres, la gent de la CUP-CC:

Fem nostra la declaració del 9 de novembre.

Feu vostre el nostre motor amb la mà estesa cap a la independència. Anem lents perquè anem lluny. Lluny també perquè nosaltres seguim anant als Països Catalans.

Feu vostre el puny tancat contra la injustícia i les desigualtat.

Feu vostre la mirada d’esperança compromesa.

I mentrestant, us donem el millor que tenim:

La paraula, l’herència, la memòria, la perseverança i sobretot, el món nou als nostres cors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s