Els resultats de les eleccions espanyoles del passat diumenge 20D ens proporcionen unes lliçons que cal analitzar i examinar detingudament.

Primer, que el règim del 78 ha suportat amb escreix els reclams de canvi provinents de certs sectors de l’Estat espanyol, els partits PP-PSOE continuen mantenint les regnes i la majoria absoluta del Congrés i sobre tot, del Senat. És cert que el bipartidisme ha donat pas a un nou model de pactes, però alerta, per blindar les polítiques neoliberals i centralistes de l’Estat espanyol amb nous aliats.

Per altra banda, cal situar que en cap moment aquest règim, hereu directe del franquisme amb el qual no va trencar, estava en perill. L’alternativa passava només per un nou procés de transició, un pacte d’elits, que sense dubtes, ens retornaria a la casella de sortida del 78, i amb la qual la classe treballadora i capes populars no tenia res a guanyar.

Tot i això, els suports a Podemos van tenir prou adhesió, especialment als territoris de Galiza, Euskal Herria, i als Països Catalans –gairebé la meitat dels seus vots provenien només d’aquí – despertant barris sencers i aglutinant perfils diferents de votant, incloent l’independentista d’esquerres com a manera de donar suport a la proposta de referèndum pactat, Estat plurinacional, i canvi de model econòmic. Aquest reforç crític i vot útil ha suposat inevitablement una conseqüència negativa, i son els resultats obtinguts pels companys d’EH Bildu (de 6 a 2 diputats) i Nós-Candidatura Galega (sense representació), dels quals nosaltres també haurem d’aprendre.

Considerem també, que no pot haver cap canvi en l’statu quo, ni cap ruptura o procés constituent a l’Estat espanyol, si no hi ha una clara i sincera aposta pel dret a l’autodeterminació i una lluita per l’alliberament nacional dels pobles que hi son presents.

En qualsevol cas, es demostra una vegada més que el referèndum pactat i el procés espanyol no tenen recorregut, son una via morta. Ara cal analitzar la situació a la nostra terra, on realment tenim possibilitats d’aprofitar les contradiccions i avançar unilateralment cap a la República Popular Catalana, que serà, tal com vam situar al manifest, “la millor aportació que les classes populars catalanes poden fer pel canvi a Espanya, obligant a obrir el candau de la constitució del 78, trencant l’organització territorial de l’Estat i obrint una escletxa que pot ser aprofitada per l’esquerra dels pobles oprimits.”

Pel que fa als resultats del 20D al Principat, son un reflex del canvi polític, de l’evolució del procés independentista, i de l’enorme diferència respecte al món polític espanyol. Certament important és la victòria electoral de la candidatura d’ECP, el sorpasso d’ERC a la candidatura de DiL, i la davallada dels partits del règim (PSC-PP) i de C’s que no ha aconseguit mantenir suports dels barris. També cal recordar i celebrar el pas a l’extraparlamentarisme d’Unió, convertit ja en partit anècdota.

Pel que fa a la resta de Països Catalans, hem d’admetre els ritmes i etapes diferents que es viuen en els territoris, on cal empènyer també per l’alliberament social i nacional, i per la unitat i coordinació de les lluites sense forçar aquests ritmes, dialècticament, avançant en la construcció dels PPCC.

Tot tornant al Principat, els resultats assenyalats ens reafirmen una vegada més en dues qüestions de vital importància: que cal aprofitar l’escletxa sorgida arran del procés català per trencar unilateralment amb el règim del 78 i realitzar un procés constituent per a la construcció de la República Popular Catalana, i que aquest no triomfarà, no tindrà el recolzament suficient i necessari per avançar, sense el suport de l’esquerra i classes populars –arrelament en certs barris, influències…- que representa ECP. Per tant, hem de redoblar esforços per acostar postures, per fer entendre la necessitat d’aquesta via pròpia, per fer més plural aquest procés independentista, eixamplar-lo per l’esquerra no només és garantia de victòria, també és garantia de que la nova República es construeixi  amb una forta base social i democràtica, que posi els fonaments en defensa dels interessos de la classe treballadora.  Per fer un gir a l’esquerra ens necessitem.

Sobre el 27D, i el debat de l’investidura

D’aquí a uns dies la CUP-CC celebra una Assemblea Nacional Extraordinària decisiva per al seu futur i decisiva també per al futur del país i del procés independentista. Tots ens som conscients i l’alta participació prevista d’aquesta (unes 3.500 persones) n’és un exemple.

Des del Grup Promotor de la Crida Comunista ens reafirmem –tal com situava el nostre manifest- en la voluntat d’aportar a la Unitat Popular des de la humilitat i sense alliçonaments. Per tant, considerem que el millor favor que podem fer ara mateix a la CUP és no posar més llenya al foc, no unir-nos al PressingCUP amb més comunicats, el qual, per la nostra recent creació, podria veure’s com a oportunista i interessat. Volem allunyar-nos d’aquestes pràctiques i només volem aportar algunes reflexions per al debat sense donar una orientació de vot:

1.- Que tal com hem situat més a dalt i al manifest, tot i que considerem la CUP-CC com a actor essencial del bloc social que ha de fer possible la República Popular Catalana, en cap moment hem limitat aquest bloc estrictament a la CUP. Per tant, cal aglutinar més sensibilitats i arribar a adherir a l’espai que representa ECP dins el procés independentista.

2.- Que d’una manera o altra, cal fer un gir a l’esquerra i disputar l’hegemonia a la dreta nacionalista, que està en un moment de màxima debilitat històrica i enfeinada en la seva refundació política. No podem permetre que surti reforçada i mantingui el control del procés, com ha fet fins ara.

3.- Que hem de tenir molt clar que independentment del resultat de l’Assemblea, cap dels dos camins que es plantegen son fàcils i el procés estarà supeditat a voluntats de tercers, amb el qual s’haurà de jugar amb les contradiccions que la realitat ens ofereix, mantenir una gran maduresa política, potenciar el treball comunicatiu que ha estat aquests mesos a tan baix nivell… és a dir, aquest diumenge s’obrirà una nova etapa amb més dificultats i més PressingCUP. Hem d’estat preparats.

4.- Que tot això no és possible si no es surt de l’Assemblea més forts, units, i cohesionats. En cap cas s’acabarà el món, i el procés continuarà endavant amb les seves contradiccions. Haurem d’empènyer tant si com no, al costat de tots els altres companys i companyes, i amb la perspectiva de la construcció de la nostra República i del Socialisme.

Grup Promotor de la Crida Comunista