El primer de maig de 2021 arriba enmig d’una cruïlla històrica per a la  humanitat en el seu conjunt i per a la classe treballadora en particular.

    Independentment del nostre gènere, orientació sexual o nacionalitat, tots els treballadors del món estem sotmesos a l’explotació capitalista i som víctimes d’aquest sistema. La lògica dels mercats i dels estats capitalistes imposa la productivitat i la competència per sobre del lliure desenvolupament de les capacitats humanes, i la contradicció entre el capital d’una banda i la vida de l’altra, ha arribat a nivells insostenibles.

    La pandèmia del coronavirus ha posat de manifest aquesta terrible contradicció: la COVID-19 no és un accident epidemiològic,  sinó una conseqüència de la predació capitalista sobre el medi ambient. L’equilibri entre l’activitat  humana i la natura s’ha trencat, comportant greus conseqüències per a totes dues esferes.

    La globalització capitalista i la seva organització del treball  sotmesa a l’imperatiu del benefici privat i a l’anarquia de la producció, ha generat un entorn propici per a l’expansió del virus, portant a  la humanitat a una crisi sense precedents històrics.

    El capitalisme ha donat resposta a aquesta crisi amb els seus propis mètodes. D’una banda, el rescat del capital mitjançant una injecció de diners sense precedents per part de l’Estat, mentre es dedicava una part minsa dels seus recursos a la protecció als treballadors mitjançant els ERTOS, que han permès mantenir les plantilles de treballadors de les grans empreses, a l’espera del retorn a “la normalitat”. Mentrestant, milers de persones que ja es trobaven en els estrats més precaritzats de la classe treballadora, s’han enfonsat encara més en la pobresa.

    La pandèmia va arribar enmig d’una política de retallades de serveis públics i socials, de precarietat laboral i d’atur, de privatitzacions i d’augment del cost de la vida, així com d’una mercantilització de la sanitat i de l’educació; símptomes tots ells del caràcter destructiu d’un sistema basat en l’explotació i la competència que imposa la mercantilització de tots els aspectes de la nostra vida. Aquestes retallades i privatitzacions han estat les responsables directes de moltes de les morts causades per la COVID-19.

    La pandèmia ha estat aprofitada per a concentrar, encara més, la riquesa de tots en un nombre petit de mans. Un exemple d’aquesta concentració el tenim en les fusions bancàries, que estan a punt de deixar sense feina a milers de treballadors als Països Catalans.

    La guerra de vacunes ha posat de manifest, de passada,  la incapacitat d’actuació dels reformistes i europeistes, que ens havien venut les bondats de la coordinació entre les potències imperialistes. L’imperialisme és  una exacerbació de la competència mundial i de la lluita pels beneficis, i el negoci de la vacunació no tenia per què quedar fora d’aquesta lògica.

    Malgrat els cants de sirena dels reformistes, la pandèmia i les seves restriccions a la llibertat de protesta no ha estat acceptada passivament pels explotats. Enmig de la pandèmia hem assistit a un gegantí moviment de masses contra la violència policial racial als Estats Units; sota la crisi de la Covid es va enderrocar al govern colpista a Bolívia; i els jubilats han continuat protagonitzant grans mobilitzacions, que s’han convertit en un referent per a la resta de sectors socials en lluita. Però mentre el capital estimula la fantasia reformista i la reacció s’organitza de nou, alguns estats alimenten un cop més els seus cadells feixistes, com està succeint actualment a Espanya.

    Per la seva banda, Catalunya viu esdeveniments d’una gran transcendència. La brutalitat del conflicte social i nacional, i la presència creixent d’una repressió que pretén atemorir a la població i escarmentar-la, posa de manifest amb tota claredat la podridura del règim monàrquic. El nostre poble va sortir amb valentia al carrer per reclamar sobirania i república, i l’única resposta que va trobar des de l’Estat espanyol va ser una repressió devastadora. El nostre poble viu ara moments d’incertesa, però el règim del 78 ha anat massa lluny en la  seva criminal actuació. Tota situació repressiva es mereix una resposta, i la classe obrera ha de liderar-la. 

    És per això que en aquesta diada del primer de maig, des de Crida Comunista reivindiquem una vegada més la llibertat de tots els presos polítics i el dret a la lliure determinació de Catalunya, i demanem ampliar la unitat d’acció per tal d’aconseguir-ho i combatre amb garanties el feixisme.

    Pel seu contingut, el primer de maig sempre ha estat una diada internacionalista solidària amb tots els pobles que lluiten per la seva emancipació, i des de Crida Comunista considerem que en aquest moment cal fer una menció especial a la lluita del poble Sahrauí, que s’ha vist obligat a emprendre de nou la lluita armada contra l’ocupació marroquina.

    Crida Comunista forma part del conjunt d’organitzacions compromeses en la lluita per la recuperació dels drets socials robats durant les últimes dècades a través de lleis antiobreres que, impulsades pels poderosos, no fan sinó aprofundir en l’atur, en la precarietat laboral i la desprotecció del poble treballador català. Per aquesta raó  considerem que el primer de maig ha de col·locar en la palestra la lluita per l’abolició de la reforma laboral, la defensa i millora del sistema de pensions, l’ampliació del sistema sanitari,  incloent-hi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors, i el reconeixement d’una renda mínima universal que eviti les situacions de misèria extrema.

Així doncs, des de Crida Comunista proclamem, ara més que mai:

VISCA EL PRIMER DE MAIG!

VISCA LA UNITAT DEL POBLE!

VISCA LA UNITAT DE LA CLASSE OBRERA!

VISCA TOTS ELS LLUITADORS QUE ESTAN POSANT EL COS, L’ÀNIMA I LA VIDA EN AQUESTA LLUITA TAN DRAMÀTICA A LA  QUE ENS ABOCA EL CAPITALISME!