Urgeix reconstruir l’antiimperialisme

Article d’opinió d’Alejandro García, membre del Grup Promotor de la Crida Comunista

56e4842e9dd79Arran dels atemptats i fatídics successos a casa nostra (Alcanar, Barcelona, Cambrils) d’ara ja fa dues setmanes, estem vivint un encès debat d’actualitat al voltant de termes i qüestions tals com la geopolítica, la seguretat, el terrorisme gihadista, la religió, el racisme i l’islamofòbia, les guerres o conflictes oberts a orient mitjà… assumptes complexos que requereixen d’un profund anàlisi i reacció per part dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista, per tal de no deixar espai a discursos xenòfobs, oportunistes, que redundin en el benefici polític de les elits.

En aquest sentit, la massiva manifestació del darrer dissabte ha estat un exemple de l’elevat nivell de consciència i de resposta per part del poble català, que va saber assenyalar coherentment als culpables i còmplices directes del gihadisme, això és, a Felip VI i al govern espanyol, pels seus negocis amb Aràbia Saudita, per la seva participació en les guerres imperialistes d’Afganistan i Iraq, etcètera.

Així, tenim una oportunitat immillorable per posar sobre la taula un discurs alternatiu i rupturista, que connecta directament amb el debat subjacent del paper i posició de la futura República Catalana, de la necessitat de trencar vincles amb la Unió Europea i l’OTAN, de néixer com un país de pau i d’acollida, solidari amb els pobles del món. Però per aconseguir-ho, naturalment hem de treballar i lluitar de valent per arribar a disputar i guanyar l’hegemonia en molts fronts, com en aquest. La citada manifestació es un pas endavant en la direcció correcta, com ho és també l’important paper d’entitats com la Crida Internacionalista, o la Plataforma Unitària i Popular Contra la Guerra i l’OTAN, però cal repensar i molt l’antiimperialisme de les nostres esquerres, urgeix reconstruir-lo!

Per a fer-ho, cal superar d’una vegada teories postmodernes i posicions d’equidistàncies nocives, de solidaritats intermitents, de simplificacions, d’innocents consignes buides, com també de certs suports acrítics, a banda i banda. Hem d’anar més enllà i construir plegades un veritable internacionalisme. Aquest no pot tolerar més temps la fredor contra l’imperialisme i el seu guió arreu del món, normalitzant discursos aberrants que lideren figures com Santiago Alba Rico, Leila Nachawatti (present a l’Escola d’Estiu de la CUP), entre d’altres, que conscient o inconscientment ajuden a reforçar els seus plantejaments en tots i cadascun dels escenaris.

No podem caure permanentment en el seu parany, tal com va ocórrer en els darrers casos de Líbia, Síria, o Ucraïna, quan l’esquerra catalana va estar força absent, tret d’honroses excepcions. I podem veure els funestos resultats d’aquestes agressions que alguns van voler -i continuen fent-ho- vendre com a preteses revolucions, tot i l’òbvia exportació imperialista de l’estratègia ja més que coneguda de les “revolucions de colors” per maquillar i tapar els seus interessos i moviments darrere de l’escenari.

Tal com va dir durant un discurs el nostre estimat Ernesto Che Guevara, ara fa 53 anys però tan vigent com llavors: “Y la estatua que recuerda a Lumumba – hoy destruida, pero mañana reconstruida – nos recuerda también, en la historia trágica de ese mártir de la revolución del mundo, que no se puede confiar en el imperialismo, pero ni tantito así, ¡Nada!

Certament no podem confiar, i a més hem de trencar el seu discurs, construint un mur de solidaritat entorn qualsevol poble agredit, ja sigui a la RPD de Corea, Veneçuela, Cuba, Palestina, Síria-Kurdistan, Iemen, o les Repúbliques Populars del Donbass.  És el nostre deure revolucionari lluitar contra aquest i aixecar un potent moviment antiimperialista que no dubti mai, que no retrocedeixi, que no sigui equidistant, que sempre estigui dempeus per un poble lliure i per la solidaritat internacionalista amb tots els pobles del món.

Això ho hem de fer entre totes, superant diferències, amb debats constructius, treballant conjuntament i amb la pràctica diària, tal com ja es fa, per exemple, en la Plataforma. Només així podem garantir que donem la resposta adient i a l’altura de les circumstàncies, i que estarem preparades per entomar els propers reptes com a poble per a la construcció d’una República Catalana solidària i antiimperialista.

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s