Des de Crida Comunista assenyalem i condemnem el servilisme fanàtic de l’extrema dreta catalana envers el sionisme i la seva agenda bèl·lica i incendiària. Com a patriotes de nació oprimida i com a defensors de la pau internacional, no entenem que la postura geopolítica d’una força que es reivindica com a “nacionalista catalana” sigui idèntica a la del nacionalisme d’ultradreta espanyol.

El paper que juguen delegats politics d’Israel com Sílvia Orriols i Santiago Abascal no és altre que el d’atiar l’arabofòbia i justificar les agressions militars a Orient Mitjà, que duen a terme Israel i els Estats Units amb la participació de l’OTAN, organització que, no ho oblidem, apunta al poble català a través del seu soci espanyol.

Els únics catalans que es poden beneficiar de l’avenç sionista i otanista a Orient Mitjà són els grans empresaris que, quan toca, es posicionen contra la independència. El poble català, en canvi, l’únic que pot obtenir d’aquest conflicte és guerra, misèria econòmica i misèria moral, aquesta última resultant de col·laborar amb l’opressor contra un altre poble oprimit. I tot, a canvi res. A canvi de res, sí, perquè l’independentisme català no ha rebut mai cap mostra seriosa de suport israelià. L’únic que ha fet Israel és gesticulació i teatre amb el seu aliat, l’estat espanyol, amb qui  comercia descaradament amb armes i coopera activament en assumptes d’intel·ligència i de defensa.

Per molt que Sánchez interpreti un paper preponderant dins l’ala “moderada” de l’OTAN (o com a mínim moderada pel que fa al conflicte a Orient Mitjà), les seves diferències amb Trump no poden conduir a una expulsió d’Espanya de l’aliança, entre d’altres coses perquè aquesta no posseeix cap mecanisme d’expulsió. I si el gobierno decidís voluntàriament que Espanya ha de sortir de l’OTAN, correria més perill el gobierno que no pas la permanència de l’estat dins l’aliança. Els catalans hem de tenir mirada llarga i desoir els cants de sirena que puguin venir o bé de l’otanisme extremista o de l’otanisme “moderat”; la nostra realització nacional no pot venir d’enlloc que no sigui el debilitament del bloc militar que ha de garantir la unitat de l’estat que ens oprimeix.

* Els catalans no anirem a la guerra per cap estat genocida.

* Fora l’OTAN de Catalunya i fora les forces d’ocupació espanyoles.

* Fora els trumpistes i els sionistes que parasiten l’independentisme.

* Per la pau entre pobles, assenyalem les elits que ens oprimeixen.