En aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, el focus principal és la brutalitat de la guerra imperialista. Trump ha expressat clarament la seva intenció de dominar el planeta, com a últim recurs per revertir la decadència de l’imperialisme estatunidenc.

Aquesta brutalitat es manifesta en el genocidi sionista contra el poble palestí, amb més de vuitanta mil morts. També inclou la guerra imperialista contra l’Iran dirigida per Donald Trump i Benjamin Netanyahu, on més de cent nenes van ser assassinades en una escola i ja es compten milers de morts i ferits. A més, hi ha conflictes entre l’OTAN i Rússia, el segrest del president de Veneçuela i la seva esposa, la persecució de migrants i la terrible amenaça contra Cuba. Síria i Sudan són altres exemples d’una llarga llista de guerres i conflictes.

Les guerres, els genocidis, les fams, la desocupació i la discriminació laboral augmenten el patiment de les dones. La violència contra la dona és una forma extrema de l’opressió en una societat dividida en classes antagòniques que es manifesta en tots els ordres de la vida social, i s’agreuja en contextos de crisis i de guerra. Però, fins i tot en els països del centre capitalista, on aparentment encara regna la pau, hi ha més homes que tenen treball remunerat que dones. Les dones assalariades, en general, guanyen menys que els homes. Malgrat el reconeixement legal de la igualtat salarial per igual treball, encara està lluny d’aconseguir-se a escala general. És una desigualtat antiga que es prolonga amb el capitalisme,, ja que aquest sistema es basa en l’explotació, aferrissant-se amb els més febles.

El desordre internacional condemna moltes dones a la prostitució. Els nexes entre les xarxes de prostitució, pederastes i tràfic de cossos femenins joves, incloses nenes, parteixen de les altes esferes del capital financer i de l’imperialisme internacional. Això és el que han deixat al descobert els arxius del delinqüent de gènere Jeffrey Epstein.

A l’Estat espanyol, el feixisme i la dreta extrema han passat a l’ofensiva, deixant clares les seves intencions. Volen acabar amb les anomenades “polítiques públiques” per a protegir la dona i la infància, acabant alhora amb altres polítiques socials, amb la finalitat de desviar la major part de la recaptació fiscal, cap als pressupostos de guerra. Hi ha, alhora, un clar moviment encoratjat per cercles reaccionaris catòlics, per derogar el dret a l’avortament o reduir-lo a la seva mínima expressió.

El capitalisme, a través dels seus mitjans i de l’activitat propagandística del seu Estat, és capaç de distorsionar-ho tot. Hi ha un nombre creixent “d’organitzacions no governamentals” que se suposa que han de defensar les dones, però la major part de les vegades no organitzen la lluita. En el millor dels casos, es limiten a activitats de mera assistència i assessorament. Una cosa semblant ocorre amb el feminisme oportunista o petitburgès, que ofega el caràcter proletari del 8 de març, apujant el volum dels seus megàfons i aprofitant els micròfons que els grans mitjans burgesos posen a la seva disposició.

La solució no vindrà ni de la política burgesa ni de la caritat burgesa. Només la classe treballadora pot lluitar per la millora general de les condicions de les dones treballadores. Organitzades en sindicats i partits autènticament classistes, les dones augmentaran la seva consciència i la seva força, a més d’ajudar els homes de classe treballadora a superar els seus prejudicis i hàbits i lluitar mancomunadament per acabar amb totes les formes d’explotació i opressió.