Durant més de sis dècades, el govern dels Estats Units ha mantingut una política hostil i inhumana cap a Cuba, incloent el bloqueig econòmic continuat— que ja ha causat un dany immens al poble cubà i que ha estat repetidament condemnada a nivell internacional.

Ara, en un context general de guerra i violència, Cuba afronta noves amenaces i hostilitats que se sumen a les que ja ha hagut de suportar i segueix suportant. Tot plegat comporta una violació flagrant del dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i mina la pau i l’estabilitat regionals.

La violència de l’imperialisme no és la mateixa a tot arreu. En alguns llocs és visible i immediat, en uns altres funciona lenta i de manera asfixiant, mitjançant sancions i bloquejos. Però la lògica és la mateixa: als pobles no se’ls permet decidir el seu propi futur.

En el cas de Cuba l’activitat criminal dels EUA busca provocar una crisi brutal  i creuen poder donar el “cop final” al país, condemnant la seva gent a la fam i la misèria. La situació actual es extremadament greu. L’illa ja s’està quedant literalment sense combustible. Sense petroli, no hi ha electricitat; sense electricitat, els hospitals, fàbriques i hotels hauran de tancar i la indústria turística col·lapsarà; sense divises, no es pot comprar petroli.

Cuba, com totes les nacions sobiranes, té el dret de determinar el seu propi sistema polític, econòmic i social, lliure d’interferències i amenaces externes. Cuba sempre ha estat disposada a participar en un diàleg seriós i responsable amb els Estats Units i amb qualsevol altre país, una posició que mai ha canviat. Han estat els EUA i no Cuba qui ha destruït totes les vies de negociació en peu d’igualtat.

El que durant els darrers decennis ha estat en joc és la pròpia existència de Cuba, ja que si no hagués estat capaç de resistir ja hauria acabat humiliada i  convertida en una colònia dels EUA.

El poble Cubà, conscient, valent i revolucionari, sempre s’ha mantingut  en peu i mai s’ha girat contra el seu govern ni contra el seu país. Fins i tot davant les calúmnies i els càlculs hipòcrites, i fins i tot davant les agressions de tota mena, la revolució cubana sempre s’ha mantingut i ha gaudit del ferm suport de la immensa majoria del poble. El concepte de guerra defensiva en què totes les persones són soldats s’ha convertit en la guia militar per defensar el país. Amb tot plegat el poble cubà i el seu Partit Comunista  s’han guanyat el respecte, l’admiració i l’afecte de tots els pobles del món.

Mentre l’administració Trump ha atacat o amenaçat els governs progressistes d’Amèrica Llatina que han volgut ajudar Cuba, els governs europeus han romàs en silenci, revelant una vegada més el doble estàndard en el seu tractament dels assumptes internacionals.

És obvi qui és l’agressor i qui és la víctima. El poble treballador s’ha de manifestar contra l’activitat criminal de l’imperialisme estatunidenc, reclamar l’aixecament immediat del bloqueig i expressar la seva  solidaritat i admiració per la Revolució Cubana.