Els tambors de guerra ressonen fort al voltant d’Iran.
L’Iran és odiat pels Estats Units, Europa i Israel:
 Perquè dona suport massiu al moviment nacional palestí;
 perquè rebutja el control estranger dels seus recursos naturals;
 perquè no es sotmet al consens neoliberal;
 i perquè està molt integrat en la trajectòria multipolar, com a membre de BRICS
i SCO, i col·labora estretament amb la Xina, Rússia, Cuba, Veneçuela i altres.
No cal estar d’acord amb el sistema polític, econòmic o social de l’Iran per entendre
que cal defensar-lo davant el xantatatge imperialista. Hi ha alguns punts mínims que
tots els defensors de la pau hauríem de recolzar.
 Oposar-se a qualsevol acció militar o amenaça contra l’Iran, ja que seria una
violació clara del dret internacional i podria desencadenar un conflicte regional
molt greu.
 Oposar-se a les sancions, coaccions i la guerra econòmica, que estan
dissenyades per afectar directament la qualitat de vida de la gent. Si volem que
els iranians visquin millor, el primer pas és oposar-se a aquestes sancions.
 Oposar-se a les activitats de desestabilització, subversió, interferència i intents
de canvi de règim. Iran és un estat membre de l’ONU i una nació sobirana amb
els seus propis sistemes polítics. Qualsevol “règim” imposat amb ajuda dels
Estats Units i Israel seria un desastre per al poble iranià, per al poble palestí i
per al món.
 Reconeixer que l’Iran te dret a la sobirania energètica. No hi ha cap motiu per
impedir que la nuclear formi part de les seves fonts d’energia. Si volem frenar la
proliferació nuclear a l’Orient Mitjà, cal començar per les centenars d’ogives no
declarades d’Israel.