En les condicions de la producció capitalista, la migració massiva no pot aturar-se, de la mateixa manera que no pot aturar-se l’esclavitud assalariada. Ja en els mateixos orígens de la producció capitalista, la gent es va veure obligada a traslladar-se del camp a les ciutats per trobar feina i mantenir les seves famílies. La Catalunya actual ha pres la seva configuració després que moltes persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars, primer en altres parts de l’Estat espanyol i en les zones agràries catalanes i després en altres parts del món buscar feina en els indrets on prospera la producció capitalista, ja sigui en les ciutats, ja sigui al camp.

A mesura que el capitalisme es va globalitzant, també ho fa la migració. Les condicions de vida sota l’imperialisme obliguen moltes persones a tot el món a dirigir-se des del sud global cap als centres de l’imperialisme per mantenir les seves famílies, amb la qual cosa els moviments migratoris s’intensifiquen.

Una particularitat de la classe obrera actual es la seva  diversitat. Tanmateix, aquells i aquelles amb la pell més fosca o que provenen de la immigració,  gaudeixen de menys oportunitats al mercat laboral o de l’habitatge, a causa del racisme i la discriminació. La igualtat de drets és necessària perquè tothom pugui participar i contribuir plenament a la societat. La propaganda  racista vol dividir i enfronta unes  persones treballadores  contra unes altres.

Malauradament, la qüestió de la immigració s’ha convertit en  el taló d’Aquil·les del nostre moviment obrer, tal com ja ho era en l’època de Marx, quan ell i Engels van assenyalar que l’antagonisme entre els treballadors irlandesos i anglesos a Anglaterra era la clau de la impotència del moviment obrer anglès, malgrat el seu alt nivell d’organització.

A mesura que la crisi capitalista s’aprofundeix, les condicions dels treballadors empitjoren i els sistemes de protecció social es deterioren, la classe dominant intenta portar el racisme i la histèria anti-immigrant a un nivell cada vegada més alt.

La fal·làcia que els immigrants exerceixen una “tensió intolerable” sobre el sistema de benestar i que s’aprofiten de les nostres prestacions mentre no paguen impostos ha de ser combatuda pel moviment obrer. Es tracta de mites difosos pels mitjans burgesos i els polítics del sistema per alimentar el racisme anti-migratori.  No és el nivell d’immigració, sinó els anhels del capital d’incrementar la seva taxa de guany en un context de debilitament i derrota del moviment obrer, allò que ha portat els governs occidentals a sentir-se segurs i atacar el nivell de protecció social. Només un moviment fort de la classe treballadora tindrà el poder de revertir aquesta tendència. I, en última instància, només una revolució de la classe treballadora farà d’aquesta protecció una característica permanent, en lloc de temporal i sempre amenaçada, como sol passar sota el capitalisme.

La legislació discriminatòria i la propaganda anti-immigrants serveixen per avivar la histèria racista entre els treballadors, mantenint-los dividits i impotents. Aquest racisme s’ha convertit avui en l’arma més important a les mans de la burgesia i, per tant, combatre’l hauria de ser l’objectiu principal del moviment obrer.

La legislació i els controls sobre immigració i asil, sota el capitalisme, només tenen un objectiu real: la divisió de la classe treballadora segons línies racials, debilitant així fatalment la capacitat d’aquesta classe per organitzar-se i lliurar una lluita revolucionària pel derrocament de l’imperialisme.

Aquests controls tenen l’efecte addicional de crear un exèrcit de treballadors immigrants “il·legals” intimidats, víctimes de sobre explotació i que viuen en condicions terribles com una subclasse, fora del sistema legal, amb por a organitzar-se, i exerceixen una pressió a la baixa sobre els salaris i les condicions de tots els treballadors.

La millor manera d’impedir que els immigrants “il·legals” se’ls utilitzi  com a mà d’obra barata i sense drets i com a preludi per reduir les condicions i els salaris dels treballadors catalans, és lluitar per l’eliminació del seu estatus il·legal com a primer pas per incorporar-los a la lluita unida i exigir salaris i condicions dignes per a tots!

Les lluites dels immigrants, dels sol·licitants d’asil i de tots els membres de la classe treballadora per una vida millor estan interconnectades. La història demostra que una classe treballadora unida, independentment de les diferències ètniques, religioses o culturals, té la força per desafiar i derrocar el sistema capitalista. Tanmateix, el racisme, la xenofòbia i altres prejudicis similars impedeixen que els treballadors s’uneixin.

Els immigrants no són el problema, encara que el feixisme està aconseguint problematitzar la seva presència. Les idees perjudicials contra els immigrants no són innates dels treballadors sinó que, de fet, són cultivades deliberadament per la classe dominant per mantenir el seu domini. La incessant propaganda contra certs grups de treballadors, especialment els musulmans, és una estratègia orquestrada per les classes dominants i per l’imperialisme. El concepte de “criminal musulmà” ha estat fabricat deliberadament per justificar guerres imperialistes de saqueig i dominació a l’Orient Mitjà i a altres indrets sota el pretext de lluitar contra el ‘terrorisme’, mentre emmascaren les justificacions racistes d’aquestes guerres i criminalitzen a qui les combat, presentant Israel “com la única democràcia liberal de la zona”.

Dins la població immigrada a Catalunya  i tenen un pes significatiu els immigrants d’origen marroquí. Alguns d’aquest immigrants encara tenen un nivell baix de consciència de classe i estant infectats de la propaganda xovinista i colonial de la monarquia marroquina. Se’ls pot trobar, a vegades, justificant l’ocupació marroquina del Sàhara. Aquest és un problema particular, de la mateixa manera que ho són algunes manifestacions contraries a la llengua catalana, per part d’alguns immigrants d’origen llatinoamericà o manifestacions de racisme, per part de treballadores nascuts a Catalunya i de parla catalana.

El segell del racisme i els afectes malignes de la propaganda capitalista sobre els cervells de la gent treballadora, juntament amb tots els altres mals del capitalisme, només seran abolits definitivament després del derrocament reeixit de l’imperialisme. Però com la immigració no pot ser abolida sota el capitalisme com tampoc pot ser-ho l’esclavitud assalariada, la nostra lluita ha d’anar encaminada a erradicar el racisme i les influències burgeses dins la classe treballadora i construir la unitat entre tots  els treballadors, enfortint així la lluita pel comunisme. Heus ací perquè és imperatiu que els comunistes siguem capaços de veure amb claredat quins son els elements divisoris que contaminen la classe obrera i tinguin confiança en refutar completament tots els prejudicis burgesos.

La retòrica anti-immigrant, ja provingui de Vox, d’Aliança Catalana, del PP o de qualsevol altre tipus de partit burgès, només té un propòsit: desviar l’atenció de les causes reals que empobreixen les persones treballadores i mantenir la classe treballadora dividida i feble.

Aquesta retòrica, ara arriba acompanyada de l’aparició i reaparició de bandes feixistes que fan servir tècniques paramilitars, dedicades a criminalitzar i colpejar els immigrants i a sembrar l’odi entre la població.

De fet, els feixistes son especialistes en crear un problema d’inseguretat on només hi ha hagut un incident puntual, similar a molts d’altres, i els mitjans de desinformació burgesos els ajuden en aqueta tasca maligna.

Quan el feixisme incorpora bandes paramilitars que apallissen aquells que  han estigmatitzat prèviament, ja podem considerar-ho feixisme de cos sencer.

Però les organitzacions feixistes no són els únics arquitectes d’aquest odi, sinó agents captats i incentivats, les accions dels quals promouen els objectius de la classe dominant. No ha de sorprendre’ns doncs, la connivència entre bandes feixistes i cossos repressius i membres destacats del poder judicial.

Las lluita contra el racisme i contra el feixisme és una tasca urgent per al nostre moviment obrer. No adoptar una posició clara podria dificultar greument la nostra lluita per l’alliberament de classe i nacional durant els pròxims anys.

Per aquesta raó, els comunistes combatem i combatrem el control i l’estigmatització dels immigrants, lluitem i lluitarem  per l’abolició de tots els controls fronterers, com a part de la lluita més àmplia per erradicar el racisme del moviment obrer i per construir la unitat entre els treballadors. D’aquesta  manera  s’enfortirà la lluita pel comunisme.