Donald Trump ha declarat una guerra racista i xenòfoba contra els migrants des
del primer dia del seu segon mandat.
A l’ombra d’aquesta guerra, s’han fet batudes aleatòries i il·legals en centres
de treball, que han provocat la detenció de treballadors migrants, documentats i
indocumentats. Les detencions recorden els dies de l’esclavitud legal als Estats
Units quan els negres, ja fossin lliures o intentessin assolir la llibertat,
eren segrestats i encadenats retornant-los al sistema d’esclavitud sota la
tirania dels patrons blancs.
Milers de migrants en ciutats grans i petites han estat detinguts i enviats a
presons dins i fora dels Estats Units, inclosos Guantánamo i El Salvador. Se’ls
nega el dret a un judici, una audiència de càrrecs i qualsevol altre procés
legal suposadament garantit per la Constitució. Trump està intentant dur a terme
la seva pròpia versió de la neteja ètnica dels migrants fora dels Estats Units,
similar a la neteja ètnica dels palestins de Gaza.
L’activitat repressiva es va intensificar dràsticament quan la policia fortament
armada de diverses agències federals va dur a terme assalts d’estil militar a
zones concorregudes per a arrestar persones suposadament indocumentades. A
mesura que les forces repressives s’entesten a complir amb l’augment de les
quotes de detencions a les quals Trump s’ha compromès a través de la seva
narrativa racista, recorren a aquest tipus d’accions molt visibles i
provocadores. Los Angeles, una ciutat amb una gran població migrant i un alcalde
negre, va ser un objectiu prioritari a l’hora de destrossar les vides
d’innombrables famílies migrants.
Malgrat la duresa i els perills d’oposar-se a la repressió governamental que
comporta als migrants i a altra gent de Los Angeles i els seus voltants, no
s’han deixat atemorir i han pres una posició valenta contra el regnat de terror
de Trump.
La protesta va esclatar inicialment a la ciutat de Paramount, Califòrnia, al sud
de Los Angeles. Després va arribar a Los Angeles i es va estendre a altres
indrets.
Los Angeles és la segona ciutat més poblada dels Estats Units i acull més
migrants que qualsevol altra ciutat. A més a més, forma part de la terra robada
a Mèxic el 1848.
Els migrants i els seus seguidors, alguns dels quals portaven la bandera
palestina i lluïen mocadors palestins, van lluitar contra la policia i els
agents del servei de migració. Tot plegat recorda la històrica intifada
palestina contra l’ocupació israeliana recolzada pels Estats Units i bona part
de la Unió Europea.
Al igual que els palestins de la Intifada, els migrants i els seus aliats
estan lluitant amb pedres i ampolles contra agents armats de les forces
repressives que utilitzen gasos lacrimògens, esprais de pebre, bales de commoció
cerebral i bombes de fum.
Trump, per la seva banda, emulant als seus amics sionistes, ha decidit
incrementar la repressió, utilitzant divisions militars amb el seu corresponent
armament.

Però la gent no es deixa dissuadir: a Los Angeles i a tot el país, les protestes
continuen amb determinació. Aquest podria ser un punt d’inflexió en què tota la
classe treballadora s’uneixi per fer retrocedir els esforços de Trump per
destrossar els minsos drets bàsics dels que encara disposen les classes
treballadores als Estats Units.
Per contra, si la revolta de los Angeles es esclafada, l’administració Trump
s’encoratjarà i utilitzarà cada vegada més la força repressiva a tot el país,
contra qualsevol expressió de dissidència, independentment del tema en qüestió i
estimularà les campanyes racistes a d’altres indrets.
No és casualitat que la guerra contra els immigrants s’estigui intensificant
just quan l’administració Trump i els seus aliats de dretes al Congrés es
preparen per retallar les prestacions socials per a poder així compensar les
exempcions fiscals per als rics i l’augment massiu de la despesa de guerra.
També estan preparant astronòmiques retallades a l’educació, la salut pública i
d’altres programes públics. Volen culpar els immigrants de tots els problemes de
la societat, problemes que en realitat provenen de la profunda desigualtat que
ha permès a la classe multimilionària nord-americana acumular riqueses
inimaginables.
Trump ha volgut presentar les protestes, com si d’un acta de violència
descontrolada es tractés i bona part dels mitjans occidentals han avalat aquesta
versió. La violència real ha esdevingut per part de la policia local i federal
que va arrencar la gent dels carrers i després va atacar als que protestaven.
Com a tants altres indrets, els polítics pro-capitalistes, volen que els
treballadors nascuts als Estats Units creguin que els migrants són criminals
perillosos i que les forces repressives són necessàries per a defensar el país
d’una “invasió”. L’única amenaça per als treballadors, independentment d’on
hagin nascut, prové dels milionaris i multimilionaris que els neguen les
necessitats bàsiques per una vida digna, i ara busquen empobrir més encara als
migrants i atemorir-los permanentment.
El relat que de la protesta dels migrants ens arriba a través dels mitjans, com
sempre, depèn del posicionament polític de cada mitjà. La tasca dels mitjans
burgesos és establir la narrativa en consonància amb els interessos del seu amo.
Així, els mitjans pro-Trump se centren en la maldat dels manifestants i intenten
vincular-los amb el Partit Demòcrata i en la necessitat de la llei i l’ordre.
Mentrestant, els demòcrates, amb  qui se sol emmirallar la majoria dels mitjans
catalans, manipulen les protestes com si fossin una oposició comprensible i
legítima al malvat Trump i les seves polítiques perverses, amagant els problemes
de fons. Això dona lloc a dues narratives inofensives per el sistema que, amb
tota seguretat, mai amenaçaran la seva oligarquia i seguiran com sempre,
intentant guanyar electorat,  mentre el poder es reparteix entre les dues
fraccions polítiques rivals d’una mateixa oligarquia imperialista.
Los Angeles té una rica història d’aixecaments heroics contra la brutalitat
policial racista del segle XX. El més notable va ser la rebel·lió en el veïnat
de Watts de 1965, provocada quan la policia de Los Angeles va atacar una
barbacoa a la comunitat predominantment afroamericana del centre sud de la
ciutat. Aquesta rebel·lió va durar cinc dies.
27 anys més tard hi va haver la rebel·lió el 1992 que es va tornar a encendre al
centre sud de Los Angeles després de l’atroç absolució d’agents de policia
blancs i racistes per la salvatge pallissa del motorista negre Rodney King. La
rebel·lió de 1992 va durar una setmana i va ser fins i tot més estesa que la de
Watts. Les protestes de solidaritat amb la rebel·lió de Los Angeles de 1992, no
només va ser contra el terror policial racista; també van servir per exigir
habitatge de qualitat, educació i atenció sanitària per a les comunitats negres
i llatines desateses. Hi va haver una campanya massiva per exigir l’amnistia
total per a unes 12.000 persones detingudes durant la rebel·lió.

Els migrants són i sempre han estat una part central de la classe treballadora.
Els treballadors no podem permetre que ens divideixin i ens enfrontin al veí
nouvingut. Si tota la classe treballadora s’uneix, podem canviar la política en
qualsevol país i, en aquest cas, donar un cop a l’agenda multimilionària de
l’administració Trump de la qual mai es podrà recuperar.
El que està passant a Los Angeles reflecteix una crisi profunda dins del sistema
capitalista que s’enfronta al seu final permanent, predit en el Manifest
Comunista fa més de 175 anys: la classe obrera es convertirà inevitablement en
l’enterramorts del capitalisme. Per tant, la classe dominant multimilionària no
té més opció que dependre d’un aparell violent i repressiu per mantenir els
milers de milions de treballadors de tot el món sota el seu domini opressiu.
La repressió estatal no és una demostració de força, sinó una demostració de por
i debilitat per part dels propietaris del capital i el seu sistema inestable.
Aquesta repressió és un recordatori constant que les diferències antagòniques no
es poden resoldre pacíficament quan una classe oprimeix una altra.
La solidaritat política amb els migrants és un pas endavant important en la
forja d’una unitat més àmplia de la classe treballadora per derrotar finalment
el sistema moribund del capitalisme que es basa en totes les formes de violència
-guerra imperialista, ocupació, racisme i retallades sota l’aparença de la
supremacia blanca- per a mantenir el cap a flotació en un oceà de revolució
social que inevitablement l’ofegarà.
Per als que creiem en els drets dels migrants, pels que creiem que, malgrat tot,
es poden assolir drets democràtics, pels que confiem en la classe treballadora,
ara és el moment de fer visible la nostra solidaritat.