EL 8 DE MARÇ és una jornada de recordatori de les batalles lliurades en la lluita per
l’emancipació de les dones treballadores i de les batalles que encara queden per
lliurar. És, alhora, una jornada de denúncia de les injustícies que avui en dia pateixen
les treballadores i de reflexió sobre el moment històric que s’està vivint.
Les marxistes que ens han precedit, van argumentar que el veritable alliberament
requeria transcendir tant l’opressió de gènere com el capitalisme i, per tant, era
essencial una política d’alliberament social i d’alliberament per a la dona. Aquesta
concepció va venir acompanyada d’una teoria i pràctica per reconèixer les opressions
que sorgeixen de la raça, la nacionalitat i l’orientació sexual.
Abordar aquest desafiament ha donat origen a una política de solidaritat dins del
feminisme obrerista agermanant-lo a altres lluites. Es tracta d’una concepció que vol
que els moviments per l’alliberament de la dona participin en el combat per un canvi
social radical, lluitant per eliminar qualsevol forma d’opressió social i d’explotació i
despossessió econòmica.
Aquesta política unitària, dotada d’una visió estratègica, és la més pertinent per
superar l’escissió del feminisme que ha tingut lloc en els últims temps.
Tots els moviments i organitzacions socials de masses, són plurals i al seu intern
conflueixen persones amb posicions diverses i fins i tot amb actituds de classe
diferents. Les comunistes fomentem aquest tipus d’organitzacions i moviments unitaris
i treballem amb peu d’igualtat al costat de companyes amb les quals no sempre
coincidim. Alhora impulsem una política classista. No volem que el feminisme, ni cap
altre moviment social acabi en mans dels que desitgen perpetuar l’explotació
capitalista limitant-se a introduir-hi algunes modificacions que la facin més digerible.
 Menys volem encara que els explotadors, els seus mitjans de comunicació, els seus
partits i alguns líders i “intel·lectuals” dels països imperialistes acabin erigint-se en
jutges de tots els assumptes relacionats amb la lluita d’alliberament de la dona.
Aquesta es una de les raons per les quals volem dir una vegada més que el 8 DE
MARÇ no es un dia en el qual s’ha de parlar de la dona de manera genèrica, com fan
les institucions de l’Estat espanyol i els mitjans de comunicació burgesos. ES EL DIA
EMBLEMÀTIC DE LLUITA DE LES DONES TREBALLADORES.
Heus aquí perquè aquest es el dia més indicat per remarcar que les comunistes ens
posicionem per un feminisme proletari, és a dir, per una lluita revolucionària de les
dones des d’una perspectiva proletària.
De vegades s’acusa erròniament a les comunistes de descuidar la lluita quotidiana de
les dones presentant-la com una cosa que es resoldrà amb la revolució. Però és clar
que això no és exacte. És cert que pensem que la revolució és l’única manera
d’acabar definitivament amb l’opressió de la dona, però això no significa que rebutgem
la lluita per les reivindicacions democràtiques i socials aquí i ara. Tot el contrari, les
comunistes no ens asseiem a esperar la revolució, sinó que ens llancem a la lluita a
diari, si bé aquesta lluita diària no ens fa perdre de vista quin és l’objectiu estratègic
que perseguim. A llarg termini, la solució és el socialisme, on la classe treballadora es
posarà al capdavant i l’explotació, l’opressió i la guerra aniran a parar a la paperera de
la Història.

L’opressió de la dona va sorgir en la mateixa etapa del desenvolupament de la
humanitat en la qual emergeixen la propietat privada i l’Estat, és a dir, alhora que pren
cos la divisió dels éssers humans en classes. En l’època actual, l’opressió de la dona
no es pot deslligar dels residus reaccionaris que encara subsisteixen de modes de
producció ja suportats, on regia el patriarcat i de l’actual estadi imperialista del
capitalisme.
Vivim uns moment on l’extrema dreta, la dreta i l’esquerra otanista volen portar-nos a
la guerra i imposar un nou maccarthisme a tota la Unió Europea, no salament contra
les comunistes, sinó també contra totes aquelles persones que es preocupen per la
pau. Hem d’unir-nos per parar-los els peus.
Cada vegada més treballadores tenen clar que la solució al sexisme, a la violència
contra les dones i a la seva condició de ciutadanes de segona classe, a la seva
discriminació en els centres de treball, exigeix remoure les estructures de la societat
burgesa. Nosaltres, les comunistes estem plenament compromeses per les lluites
quotidianes de les dones, i alhora ens proposem mostrar com aquestes lluites estan
connectades amb l’opressió de classe i la necessitat de lluitar contra el capitalisme i
l’imperialisme.
Unitat, unitat i més unitat! Aquesta és la manera de superar l’actual tendència cap a la
perpetuació de l’opressió de la dona, cap a la guerra i la reacció, i per obtenir millores
reals per a les dones treballadores.