La història recent de Catalunya ha estat marcada, de manera profunda, per l’acció massiva independentista i pel reflux posterior, després d’una cruel repressió contra el moviment que encara és significativa. El reflux de l’independentisme només es superarà quan es disposi d’una nova estratègia més adient de la que s’ha seguit els darrers anys. Més enllà de determinar qui té la culpa de les errades i indecisions comeses, el primer que cal dir és que s’ha pagat un preu elevat per tot plegat. Els que van encapçalar l’intent d’aconseguir la independència, a través d’una proclamació feta dins d’un parlament autonòmic sotmès a la disciplina de la constitució monàrquica, i els lluitadors que van encapçalar la mobilització popular, no només han pagat per la “culpa” que els han atribuït els aparells de l’Estat monàrquic, sinó que, sobretot, han estat víctimes dels errors del seu lideratge. D’aquí que no sigui acceptable que ara tot es vulgui arranjar de nou amb lideratges d’antany que volen seguir pel mateix camí, quan aquest camí ja ha resultat fallit i cal refer-lo amb una nova orientació general.

A l’ombra del retrocés en la mobilització independentista, veiem com creixen la precarietat laboral generalitzada, la discriminació , la degradació continuada dels serveis socials, l’angoixa de la pagesia, el retrocés de la nostra llengua i la pèrdua de poder institucional. Tots aquest problemes s’hauran d’afrontar la propera legislatura, i fer-ho dependrà no només de l’orientació que prengui el govern de la Generalitat: dependrà també de la capacitat d’unitat, mobilització i lluita del poble treballador. Però a la vegada els treballadors hem de saber que no resoldrem els problemes fonamentals generats que ara ens afecten i els nous problemes que segurament brollaran, sense acabar amb l’actual capitalisme –un sistema construït sobre l’explotació d’un ésser humà per un altre, sobre la guerra i l’espoli del medi natural– tot en interès d’augmentar els beneficis d’uns pocs.

Més enllà de quina sigui la conformació del govern de la Generalitat, l’experiència de molts anys ens revela que els capitalistes influeixen en les polítiques del govern autonòmic, imposant els seus propis interessos. Per aquesta raó, els treballadors hem de votar pensant en els nostres interessos. Per una recuperació popular. Per llocs de treball dignes i sense precarietat laboral, per un habitatge social assequible, per una sanitat publica i eficient, per una escola catalana de qualitat, per nivells de vida més elevats, per un futur per als joves. Per la igualtat, per la pau, per la justícia climàtica. Cal votar pensant en com lluitar per fer possible un canvi social i econòmic fonamental que beneficiï els treballadors.

Crida Comunista és una organització política que treballa per la unitat del comunisme català, per la formació d’un partit obrer que lluiti pel socialisme i pels drets de tots els explotats i oprimits. La formació d’aquest partit permetria la presentació de candidatures comunistes i posar la classe obrera al capdavant de la lluita d’alliberament de classe i nacional. Aquest, però, encara es un objectiu pendent.

Sabem que un partit comunista unit no es construirà amb maniobres , ni tan sols mitjançant eleccions, sinó amb la discussió política oberta, el debat, l’autoorganització i la lluita de classes. Considerem que el combat per aquests objectius no es pot fer al marge d’una actuació puntual que parteixi de la realitat i la correlació de forces realment existent. És el nostre deure com a comunistes plantejar obertament quina és la perspectiva més adequada per a avançar, davant de cadascuna de les batalles polítiques, i seria una incoherència imperdonable defugir la batalla electoral.

Des de la seva formació, Crida Comunista ha donat suport directe a les campanyes de candidats a càrrecs locals, nacionals i estatals de la CUP. Ha estat un suport crític, doncs no compartim algunes de les polítiques que la CUP propugna ni algunes de les coses que fa, i considerem que cal una reorientació d’una part de la seva estratègia.

Però més enllà de les critiques puntuals que puguem formular a la CUP, hi ha una colla d’elements positius en les seves propostes i candidatures per els qual és positiu votar-les:

El programa de la CUP, parteix de la premissa que els sistemes capitalistes i imperialistes ja no tenen res a oferir a la classe treballadora i que els oprimits hem de defensar obertament l’ocupació de qualitat, l’assistència sanitària universal gratuïta, l’augment des nivells salarials, uns ingressos anuals garantits, l’abolició del pressupost militar i que hem de parar els peus al complex industrial turístic, al racisme, al sexisme, al fanatisme i a la desigualtat. Proposa garantir el dret a l’autodeterminació i la plena igualtat per a tothom. Aquest són objectius centrals que compartim el comunistes.

La CUP recolza la mobilització i organització massiva del poble. Aquesta organització, per descomptat, s’hauria d’allargar per formar aliances amb altres partits progressistes arrelats a Catalunya. Aquests són objectius centrals que compartim el comunistes.

En tots els estats capitalistes a nivell internacional, els ideòlegs de la classe dominant no tenen alternativa a l’austeritat, l’explotació i el militarisme imperialista en funcionament. La CUP podria proporcionar una plataforma per revertir el declivi econòmic cooperant a construir un futur socialista. Aquest són objectius centrals que compartim el comunistes.

En les actuals condicions, doncs, considerem que de nou cal VOTAR LA CUP.